Corpus

No hi ha en tot el territori català una festivitat amb més expressions tradicionals diferents i d’important ressò a diverses parts de Catalunya que el Corpus. En essència, el Corpus Christi és una festa de l’Església catòlica que té la voluntat de venerar l’eucaristia. Amb l’objectiu d’exaltar la doctrina del cos de Crist davant dels que la negaven, va néixer al segle XIII aquesta celebració que encara avui es festeja i que avui dia s’ha convertit en tot un esdeveniment religiós, social, cultural i festiu de gran rellevància.

Una sèrie d’actes tradicionals omplen els carrers de diferents municipis del país. Per començar, es duu a terme la processó de Corpus Christi, que ha donat lloc a cercaviles de moltes festes majors de diversos pobles i ciutats de Catalunya. Això sí, totes aquestes festes van deslliurar-se de la litúrgia i van adoptar el caràcter pagà que avui les caracteritza, protagonitzades per bestiari i altres elements tradicionals propis de les festes majors catalanes. Algunes de les festes més destacades que s’organitzen amb motiu de Corpus són la Patum de Berga, la festa del Corpus de Solsona, les enramades d’Arbúcies i de Sallent, les catifes de flors de Sitges i la Garriga, i la tradició de l’ou com balla a diverses poblacions de Catalunya, com Barcelona o Tarragona.

La Patum, declarada Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la Unesco, representa a través de danses, escenificacions i pirotècnia l’enfrontament entre moros i cristians. Per la seva banda, Solsona té una llarga tradició amb la festa de Corpus perquè va ser una de les ciutats pioneres a celebrar-la, de manera que la festa hi té un ressò especial i està protagonitzada per la cercavila de trabucaires, la processó presidida pel bisbe de Solsona i la catifa de roses. Però Solsona no és l’únic municipi que decora amb flors els seus carrers; altres poblacions, com Arbúcies, Sallent, Sitges i la Garriga, també guarneixen el centre del poble amb enramades o catifes de flors amb motiu del Corpus i el floriment de la primavera. Finalment, pel que fa a l’ou com balla, es tracta d’una tradició que va néixer a la catedral de Barcelona i en què es col·loca un ou buit sobre el raig d’aigua d’un brollador d’una font, de manera que fa tombs sense caure. Aquest acte simbolitza l’hòstia consagrada i la forma de l’aigua, el calze de la sang de Crist.