La Llacuna de Montcada
Hi ha un noi llegint, allà, sota l’ombra d’un pi. I un grup de pares que conversa mentre els fills juguen a l’àrea de jocs, on hi ha la tirolina i les pistes de patí. Una parella que passa corrent tira camí amunt. Som al Parc de la Llacuna de Montcada i Reixac, un parèntesi verd enmig del nus d’asfalt que pressiona aquesta població del Vallès Occidental. Els veïns el coneixen amb altres noms, com Can Duran, perquè aquí hi va haver una masia agrícola amb aquest nom, o com “el camp dels militars”, perquè més tard hi va haver una caserna.
L’oposició ciutadana i la determinació de l’Ajuntament el van salvar de convertir-se en una àrea residencial i, des de l’any 2006, és el Parc de la Llacuna que, tot sigui dit, més que un parc urbà té l’aspecte d’un petit bosc. Hi ha pinedes i plàtans que fan ombra a l’estiu, esplanades ben assolellades per a l’hivern, camins que es perden, d’altres que es creuen, petits turons que un cop conquerits escampen la vista cap a l’horitzó: cap al turó de Montcada, cap a la serra de Collserola, cap al perfil sempre magnètic de la Mola. No ens estranya que aquí hi hagi importants colònies de rapinyaires nocturns com el xot, el mussol comú o el mussol banyut, que hi té una de les poblacions més denses de Catalunya.
“I el nom del parc?”, us preguntareu. Es diu de la Llacuna perquè n’hi ha una, i amb un origen ben curiós. Des de l’AMB ens expliquen que es va formar després que una bòbila propera fes contínues extraccions de terres que van afectar la capa freàtica, fent emergir les aigües subterrànies. El nou estanyol es va naturalitzar de manera espontània i s’ha convertit en una llacuna de gran valor ecològic.
Aquí dins, qui hi viu?
Arbustos com el tamariu o el sanguinyol, plantes que arrelen a l’aigua però empenyen tija i flor a la superfície com el lliri groc; joncs, salzes... És la vegetació que es troba a la llacuna i les seves illes flotants i que es converteix en refugi i aliment d’algunes espècies. Serps d’aigua, gripaus, tritons verds, granotes, libèl·lules, ànecs, bernats pescaires, martinets blancs, esplugabous… Descobrir la comunitat d’animals de la Llacuna de Montcada i com s’endreça i s’organitza és l’objectiu d’una activitat organitzada per l’AMB que, a partir del gener, no només s’adreçarà a les escoles com fins ara, sinó que s’ampliarà a les famílies. I, per cert, una de les reflexions girarà al voltant de l’alliberament de fauna exòtica o espècies invasores, com el cranc americà, que posen en perill l’equilibri de tot un ecosistema.
