El llegat industrial al Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia

Aquest museu, secció del MNACTEC, recull el llegat de l’emblemàtica indústria adobera d’aquesta ciutat en dos antics edificis industrials, Cal Boyer i Cal Granotes. Tots dos s’aixequen vora el rec, un canal d’uns 3 km ja documentat en el segle XIII per a ús agrícola que els blanquers de la ciutat van aprofitar a partir de les acaballes del segle XVIII i la primeria del XIX per construir-hi les noves adoberies.

El primer és una fàbrica tèxtil cotonera del 1897 que actualment presenta l’aparença definitiva que li infongué l’ampliació del 1920. Conserva els grans finestrals i una xemeneia, i també el sistema de sustentació original, resolta mitjançant els murs, dues fileres de columnes de ferro colat a la planta baixa i una estructura d’encavallades a la planta superior. També s’hi pot veure la sínia que es feia servir per elevar l’aigua del rec.

Referent del patrimoni industrial
Cal Granotes és un edifici de dues plantes amb activitat adobera des d’almenys el 1763. La planta baixa o ribera conserva els clots i calciners originals, mentre que les operacions d’assecatge i acabat de la pell es feien a la planta superior o estenedor, on circulava l’aire. Avui és un referent dins el patrimoni industrial català, ja que, juntament amb les nombroses eines i màquines que conté, ens permet conèixer el sistema tradicional de l’adob de la pell, un procés que durava entre deu i dotze mesos i que actualment es fa en poc més d’una setmana.

La pell grossa
Cal Granotes forma part, junt amb les de Granollers, Lleida, Tàrrega i Vic, de la Xarxa d’Adoberies Històriques de Catalunya. Visqué una esplendor que arribà fins al segle XX, però a diferència de la de Vic, que s’especialitzà en l’anomenada ‘pell petita’, la d’Igualada ho féu en la pell grossa –bou i vaca–, indicada per fer soles de sabata.