Can Vidalet
És el gran parc d'Esplugues de Llobregat, però també de L’Hospitalet, que per proximitat gaudeix d’aquesta illa verda envoltada per l’N-340, la Ronda de Dalt i l’AP-2. Amaga una història ben moguda. Entre la segona meitat del segle XIX i la guerra civil, aquests terrenys eren conreus de secà propietat de tres famílies que hi tenien esplèndides mansions enjardinades: can Totó, can Roses i can Vidalet. Durant la guerra, les propietats van ser confiscades i ocupades temporalment per Indalecio Prieto —aleshores ministre de defensa del govern de la República— i després retornades als seus propietaris. El cost de la reconstrucció, sumat a la urbanització de carreteres i carrers adjacents i a l’abandonament dels cultius, van restar esplendor al conjunt. El Pla Comarcal dels anys 50 va permetre endreçar un parc que va quedar obert al públic l’any 1975, gràcies al disseny i execució per part de l’aleshores Corporació Metropolitana de Barcelona. Avui, l’Àrea Metropolitana segueix invertint esforços per millorar aquest jardí històric de vegetació singular —hi ha pins i alzines centenaris— i ha consolidat la xarxa de camins de la vora del llac. També s’ha reformat la connexió del llac amb l’entrada del carrer Molí dotant-la d’una nova rampa i una escala més accessible, i s’ha polit la pavimentació i definició del camí que condueix a l’àrea superior del parc, on hi ha un petit bar.
Any nou, programa nou!
Hi ha prou motius per acostar-se a Can Vidalet: resseguir-ne els camins; gaudir de les grutes i de l’emblemàtic llac; pujar al mirador situat sobre l’antic safareig; fer un tomb pel Palauet, l’única herència dels casals burgesos originaris, que avui acull l’escola d’idiomes; estirar-se a les esplanades de gespa... Però ara en teniu un grapat més. Què us sembla una visita guiada per conèixer les espècies vegetals del parc? I una ruta que expliqui la història d’aquest emblemàtic espai? Us engresca una gimcana per als vostres fills? Us estimeu més participar en demostracions de balls i percussió? Trieu i remeneu, que n’hi ha per tots els gustos.
