Anuncia't al Descobrir
OFERTA ESPECIAL -45%
SUBSCRIU-T'HI ARA I GAUDEIX TOT UN ANY D'UN DESCOMPTE ÚNIC!
Festa Gratuïta

Carnestoltes

Des del Dijous Gras fins al Dimecres de Cendra, les festes de Carnaval esclaten arreu del territori. És una festa antiga, basada en la disbauxa i els excessos, que comença amb l'arribada de l'esbojarrat rei Carnestoltes (en moltes poblacions anomenada 'Arrivo') i acaba amb l'enterrament de la sardina. Durant una setmana sencera, assistim a rues de disfresses amb grans carrosses ornamentades, comparses de gent que salta pels carrers i l'aparició de personatges curiosos i característics, com el Moixó Foguer a Vilanova i la Geltrú o l'ase de peluix de Solsona. De festes de Carnaval n’hi ha gairebé a tots els municipis del nostre territori. En destaquem les més tradicionals i atractives:

  • Torelló. El Carnaval arrenca amb el cop d’estat del rei Carnestoltes, que acostuma a ser una setmana abans de l'inici de la festa. A partir d’aquest moment, el nou rei s’apodera del govern i, després d’escenificar el Ball del Banyut, dóna per iniciada una festa participativa i multitudinària. Del programa d’actes en destaca una rua d’inversió de sexes anomenada Rua de les Senyoretes i els Homenots, l’escenificació sexual del 'pullassu' i una rua de carrosses guarnides que reparteix premis en diferents categories.
     
  • Solsona. Segons la llegenda, a Solsona van fer pujar un ruc a menjar-se les herbes que creixien al campanar. Per això, cada dissabte de Carnaval (i dilluns, la rèplica infantil) es penja un ase de peluix a la torre, que ruixa el públic amb aigua. També hi ha passacarrers, balls dels gegants més bojos, rues, contradanses i activitats paral·leles per a tots els públics, entre els quals hi ha molta música. Dimecres la població vetlla el Carnestoltes abans de ser cremat i salta al voltant dels gegants fins que toca la mitjanit.
  • Sitges. El toc de sortida del Carnaval sitgetà és l'Arribo de Dijous Gras, amb el qual ses majestats Carnestoltes inicien el seu breu regnat sobre la vila del Garraf. El plat fort de la festa, però, són les rues de la Disbauxa (diumenge) i de l'Extermini (dimarts). A la primera hi participen més de 50 carrosses i 3.500 persones, totes ben disfressades. La segona, el gran clàssic del carrer del Pecat, és encara més multitudinària. Els més petits poden participar en la Rua infantil de diumenge. Dimecres de Cendra se celebra l'Enterro de sa majestat Carnestoltes.
  • Tarragona. El Carnestoltes tarragoní se celebra amb múltiples actes paral·lels, com ara la Farra dels Ninots, la Rua de l'Artesania o la cursa d'andròmines 'Baixada del pajaritu'.
     
  • Barcelona. Sembla que les primeres notícies de la festa de Carnaval a Barcelona daten de l'any 1333 i fan referència a una disposició que prohibia alguns dels costums amb què se celebrava, com ara cavalcar disfressats o llançar taronges. Actualment, la festa es desenvolupa pels diferents districtes de la ciutat des del dijous, encara que el moment més esperat és la Gran Rua, que té lloc el dissabte i recorre l'avinguda del Paral·lel.
     
  • Vilanova i la Geltrú. L'antic Carnaval de Vilanova, documentat l'any 1790, ha conservat elements únics com la Merengada (guerra de merengues), el Dijous Gras; l'Arrivo (el sermó satíric del rei Carnestoltes), el divendres, i les famoses comparses i la guerra de caramels, el diumenge de Carnaval. La cercavila lúgubre de l'enterrament de la sardina culmina amb una bona sardinada.
     
  • Lloret de Mar. En aquesta localitat de la Costa Brava sud, el Carnestoltes arriba divendres i és rebut amb mongetes i botifarra per a tothom que vagi disfressat. El punt àlgid de la festa és dissabte, amb la Rua, que prepara el terreny pel ball de les Dones. Les celebracions acaben el dimecres de Cendra amb l'enterrament de la Sardina, durant el qual és imprescindible anar vestit de dol rigorós i portar un ciri per acompanyar el seguici.

  • Palma. Ja fa tres dècades que se celebra a la platja de Palma una rua multitudinària: sa Rua. Convertida en un clàssic de la capital mallorquina, concentra dotzenes de carrosses i comparses que recorren els carrers de la ciutat. Els més petits tenen reservada sa Rueta.
     
  • Reus. A la capital del Baix Camp se sap que arriba el Carnaval perquè la ciutat s’omple d’uns textos satírics que fan escarni i mofa dels fets ocorreguts els últims mesos, així com dels polítics i personalitats importants. D’entre els actes programats en destaquen els gastronòmics, com la guerra de tomàquets, una multitudinària batalla que té lloc a la plaça del Mercadal, o l'Expo-profit, un esmorzar popular que té lloc a la plaça del General Prim.
     
  • Bellver de Cerdanya. Des de fa uns anys, a Bellver de Cerdanya s'intenta recuperar el Carnaval tradicional i els personatges únics que el formaven, com el Tio Fresco, l'Espingueri i el Borricot. En aquest municipi de la Baixa Cerdanya tampoc hi falta la rua pels carrers del poble amb música de grallers i timbalers i els espectacles d'animació infantil.
     
  • Mataró. Al municipi del Maresme són dies de disbauxa, jocs i riallades. A banda de la gran desfilada de disfresses, hi ha repartiment de truites, balls, jocs infantils i concerts. Dimecres de Cendra, un cop enterrat el Carnestoltes, apareix la Vella Quaresma, que s'instal·la a la Peixateria.
  • Banys d'Arles (Vallespir). Aquest municipi del Vallespir celebra el Carnaval d’una forma molt particular. A banda de la rua de carrosses que se celebra el dimarts de Carnaval, els actes més destacats se succeeixen el dia següent, Dimecres de Cendra, moment de l’enterrament de la sardina que està protagonitzat pels Gregoris, una comitiva vestida amb túniques blanques i la cara coberta per una cucurulla blanca. La comitiva, que fa paròdia de la processó del Sant Enterrament que es fa en moltes poblacions nord-catalanes per Setmana Santa, dóna una volta pels principals carrers principals mentre entona una cançó fúnebre d’origen incert. Tot seguit, els Gregoris es desplacen fins a la vora del riu, on té lloc la crema del Carnestoltes mentre ells ballen en rotllana entorn de la gran foguera. La festa acaba amb el ball del tio tio, que va acompanyat de música en directe.
     
  • Berga. Berga es converteix, durant cinc dies, en Verga, paradís dels vicis, els pecats carnals i el colesterol, així com de la sàtira política més punyent. Del programa d’actes en destaquen una guerra de farina entre carlins i liberals i una rua multitudinària que cada any acull més participants. Les celebracions acaben el Dimecres de Cendra amb l’enterrament de la sardina, en què una comitiva fúnebre formada per unes vídues extravagants, ploraneres, xarugues i rigorosament vestides de negre acompanyen la Vella Quaresma fins a la plaça del Forn, on té lloc el soterrament.
     
  • Vinaròs. Dotze dies abans del Dimecres de Cendra arrenquen les celebracions del Carnaval a Vinaròs, un dels més concorreguts. Durant 11 dies tenen lloc a la població actes culturals, gastronòmics i esportius. Més de 30 carrosses desfilen en les dues rues, que se celebren durant els dos caps de setmana de Carnaval. Dels actes programats en destaca el nomenament de les reines del Carnaval, que desfilen al més pur estil dels carnavals de Rio de Janeiro o de Las Palmas de Gran Canaria.
  • Roses. El dia central és el divendres, dia en què l’Associació Rosinca de Festes reparteix galetes i garnatxa a tothom i les carrosses surten a desfilar per exhibir les seves disfresses al llarg de l’avinguda de Rhode. La rua reuneix més de 80 comparses, 70 carrosses i prop de 3.500 persones desfilant.
Sobre l'activitat

Més informació

Festes.org

Diversos municipis dels Països Catalans

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Som *. Més informació