El turó de Montgat
És curiós com un indret tan petit ha tingut un protagonisme tan dilatat al llarg dels temps. Diverses excavacions han revelat que al turó de Montgat hi va haver un assentament neolític cap al 3500 aC. En aquell temps, tenia unes dimensions més grans, però la construcció del túnel de la Foradada, que travessen els trens de la línia Barcelona-Maçanet, va modificar la fesomia del turó. L’any 1840, el mataroní Miquel Biada va tornar de les Amèriques amb les butxaques plenes i una idea que revolucionaria el transport: la primera línia de ferrocarril de la Península. El trajecte Barcelona-Mataró es va inaugurar el 1848 després que els pics i les pales buidessin la muntanya per construir-hi el primer corredor ferroviari del país. A aquella primera extracció de material en van seguir d’altres en superfície que van encongir el turó fins a la mesura actual i que van deixar la seva composició interna al descobert, despertant l’interès científic. Els estudis fets al llarg dels anys identifiquen roques ígnies, metamòrfiques i sedimentàries amb edats compreses entre el Paleozoic i el Terciari. Algunes d’aquestes roques tenen un valor geològic singular, com demostren les restes fòssils d’animals i plantes analitzades. Es pot parlar d’aquest mosaic complex com d’un aflorament molt especial, que contribueix a explicar l’evolució geològica de la costa central catalana. Només trobem materials similars a Montjuïc i en algun turó entre Santa Coloma de Gramenet i Badalona, ja que la majoria es troben sota 4.000 m de sediments, al fons de la mar.
Quaranta metres amunt
A tocar del túnel hi ha unes escales que en pocs minuts ens porten al cim. Un punt elevat des del qual contemplar el barri de pescadors, les platges, l’església de Sant Joan, les vies del tren... L’any 1876, després d’una excursió per la zona, sis catalans van decidir fundar l’actual Centre Excursionista de Catalunya.