Festa del Parinirvana
Quan Siddharta Gautama, conegut com Buda, tenia 80 anys, va assolir el Parinirvana. És a dir, el seu cos físic va morir aconseguint l’estat de màxima realització, l’anomenada última i definitiva alliberació, després del cicle de renaixement, que va finalitzar, doncs, amb la seva mort física. En la religió budista, la mort té un significat especial, atès que es concep la mort com un patiment més de la vida; és a dir, que forma part de la mateixa existència. Si bé el concepte de mort ocupa un dels capítols més importants del budisme, la mateixa marxa de Buda va donar lloc a una de les celebracions més destacades del calendari budista.
La majoria de temples reten homenatge al Parinirvana de Buda el 15 de febrer. Aquest dia, els budistes celebren la festa de la il·luminació, i per aquest motiu és tradicional que la festivitat estigui protagonitzada per la presència de llum. Durant la jornada els budistes recorden la mort del fundador de la seva confessió fent especial atenció a l’exemple i l’ensenyança del seu mestre. Es tracta d’un dia de reflexió sobre el significat de la mort, la pèrdua d’éssers estimats i la consciència que la mort és dels grans patiments de la vida i hem d’estar preparats per afrontar-la. Per aquesta raó, la celebració també s’anomena “la festa de la vida”.
Al llarg del dia de la celebració de la mort de Buda, es llegeixen els passatges de la Nirvana Sutra, que descriuen els últims dies del savi. D’altra banda, el dia del Parinirvana és una ocasió especial per renovar la pràctica de meditació, ja que la pau interior és necessària per afrontar la realitat de la mort. A més, durant la jornada es poden visitar els temples budistes i monestirs que hi ha al nostre país. En definitiva, el dia del Parinirvana és el dia més idoni per reflexionar sobre el futur, la mort d’un mateix i la dels éssers més propers, al mateix moment que és una ocasió ideal per apropar-se a la realitat budista i conèixer els seus centres de culte.
