Festes de Moros i Cristians
Són moltes les poblacions del País Valencià que dediquen una festa a les batalles entre moros cristians que tingueren lloc en diversos períodes de l'època medieval. L'estructura d'aquestes festes acostuma a ser la mateixa: primerament, la població és assetjada i conquerida pel bàndol moro, que governa el municipi durant els primers dies de festes. Tot seguit, els cristians guanyen la batalla final –moltes vegades escenificada a la manera d'un assalt al castell-, aconseguint el govern del municipi fins a la festa de l'any següent.
Tot i que la majoria d'aquestes festes tenen elements comuns, com ara l'Entrada de Moros i Cristians i el Dia de les Ambaixades, també presenten petites variacions, tant pel que fa a l'argument i als fets històrics que es recreen com als parlaments dels personatges i al patró al qual estan dedicades.
De totes les festes de moros i cristians d'estiu que se celebren al País Valencià, en destaquem les següents:
Ontinyent (del 19 al 27 d'agost). Declarades festes d'Interès Turístic per la Generalitat Valenciana, les festes de moros i cristians d'Ontinyent compten amb la participació de més de 10.000 festers i recreen la presa de la ciutat per part de Jaume I a les tropes musulmanes i el miracle del Santíssim Crist de l'Agonia, que deslliurà la població d'una terrible saquera. Celebrades des de 1812, aquestes festes tenen música pròpia, la marxa mora 'Ximo', composta per José María Ferrero l'any 1964, que s'ha convertit en tot un himne d'aquesta població de la Vall d'Albaida.
La Vila Joiosa (del 24 al 31 de juliol). Les festes se celebren des de l'any 1700 i rememoren un atac de pirates barbarescos ocorregut l'any 1538. Tot i que el programa inclou els actes propis de totes les festes de moros i cristians, el més destacat és la batalla naval entre pirates i vilatans, així com el posterior desembarcament, que té lloc a la platja el primer dia de celebracions. L'any 2003 el govern espanyol les va declarar Festes d'Interès Turístic Internacional.
Cocentaina (del 10 al 13 d'agost). Considerades com una de les festes de moros i cristians més antigues del territori, estan documentades des del 1586 i se celebren el segon cap de setmana d'agost en honor del patró de la vila, Sant Hipòlit. Els actes que la distingeixen són l'Ambaixada de Maseros i Contrabandistes i l'Ambaixada de les Tomaques. L'ambientació acurada, la confecció dels vestits i el fet que tinguin uns parlaments i música propis van propiciar que fossin declarades festes d'Interès Turístic Nacional l'any 1985.
Dénia (del 13 al 16 d'agost). Amb un dels llistats de filades més extens del territori, la festa de moros i cristians de Dénia destaca pel Desembarcament del Moro i les desfilades Infantil i de Gala, el divendres 15 d'agost, moment de lluïment dels dos bàndols. Del programa també en destaquen els actes dedicats al patró, Sant Roc, així com els Parlaments i el Miracle de la Boira, que tenen lloc el dia 16 d'agost. El mateix dia té lloc un espectacular castell de focs d'artifici que dóna per finalitzades les celebracions.
Xixona (del 22 al 25 d'agost). Celebrades a mitjan mes d'agost en honor del patró, Sant Bartomeu, les festes de moros i cristians de Xixona estan documentades des del segle XVIII. Xixona és l'únic municipi del País Valencià que té dues celebracions de moros i cristians al llarg de l'any, una a l'estiu i una altra a l'hivern. L'explicació ens porta a parlar de la indústria torronera, la més important de la vila. A causa de l'estacionalitat del producte, que es comercialitza els mesos previs a Nadal, a la dècada dels 70 els productors de torrons van haver d'emigrar a l'estiu per dedicar-se a la producció de gelats -així nasqueren les famoses gelateries de Xixona a diferents punts del país. Dolguts perquè no podien participar en les festes més importants del municipi, van decidir celebrar-ne una rèplica pels volts de Sant Sebastià, copatró del municipi, els anomenats Moros i Cristians dels Geladors.
Villena (del 4 al 9 de setembre). Declarades festes d'Interès Turístic Nacional, aquests moros i cristians se celebren a principis de setembre en honor de la Verge de les Virtuts, patrona del municipi. Tal com succeeix a les festes de moros i cristians de Biar, un dels elements més característics és la presència de la Mahoma, una figura que presideix el Castell de la Talaia durant tota la dominació mora. Altres actes destacats són la Festa del Pasdoble (divendres 5) i l'Alborada (diumenge 7).
