Festes de Sant Joan de Ciutadella

Quan arriba el mes de juny, Ciutadella es prepara per celebrar la que és probablement la festa més emblemàtica del municipi, la dedicada a Sant Joan. Es tracta d’una festa que té els seus orígens al segle XV, quan els membres de l’Obreria de Sant Joan Baptista muntaven dalt dels seus cavalls i, en romeria, pelegrinaven fins una ermita propera per honrar el seu patró. Durant la romeria, els obrers anaven vestits de clergues, nobles, artesans i pagesos, en representació dels diferents estaments de la societat. Cada un d’ells tenia un paper determinat en el pelegrinatge i la posterior festa, que se celebrava pels carrers del municipi menorquí. Amb el pas dels anys, els membres de la confraria han esdevingut els actuals caixers, encarregats de muntar i conduir els cavalls amb mestria perquè, a ritme de cabrioles i equilibrismes, s’obrin pas entre la multitud fervent.

Els actes arrenquen el diumenge de la setmana anterior amb el Dia des Be, una jornada en què una comitiva precedida per S’homo des be, vestit de camperol i carregant a l’esquena un be engalanat amb una corona de flors, es passeja de casa en casa per convidar tothom a la festa, que arrenca la següent setmana. El dissabte de Sant Joan, el fabioler dóna el tret de sortida tot fent sonar el flabiol. Des d’aquest moment, les cercaviles se succeiran, desfilant primer els genets menys experimentats i, a continuació, els veterans, ambdós grups d’origen pagès. La cercavila es va engrossint i acaba a la plaça del Born, on comença el primer caragol, una cavalcada que es fa donant voltes sobre un mateix punt i que es realitza al ritme dels ‘jaleos’, un tipus de sarsuela que ha acabat donant el nom a aquest moment de la festa. Els protagonistes dels ‘jaleos’ són els corsers i els cavallers, que escenifiquen un ritual de seducció en què els cavalls s’encaren a les portes de les cases de les noies joves, des d’on partiran cap al convent de Santa Clara, on es clou la cavalcada. Mentrestant, a la plaça, hi té lloc una guerra d’avellanes buides. Al vespre, les campanades de l’església donaran el tret de sortida a la nit de Sant Joan, moment en què s’encendran les fogueres i començarà la tradicional revetlla.
El dia següent, la festa continua a Ciutadella. Des de les 7 h, el fabioler ja s’està preparat per continuar escrupolosament amb els protocols. El caragol de Santa Clara anirà seguit per diferents jocs que se celebren al Pla de Baixamar i a la plaça del Born: els jocs de l’ensortilla i de córrer abraçats i les corregudes de ses voltes. Després dels jocs, se celebra la missa des caixers, un dels actes centrals de la festa, que té lloc a l’església del municipi. Acabats els jocs i la missa, es fa un nou caragol a Santa Clara i els caixers i cavallers es dirigeixen cap a casa del caixer senyor, on se celebra l’últim acte de la festa, un berenar que acaba amb les paraules rituals: “Fins l’any que ve, si déu ho vol”.