Festes del Corpus
De totes les festes religioses que se celebren a casa nostra, la del Corpus Christi ha estat, probablement, la més popular. Organitzada en un primer moment per la població, sense la intervenció de l’Església, els seus actes festius s’articulaven entorn d’una gran processó en què desfilaven tots els vilatans agrupats en gremis. Els carrers s’engalanaven amb flors i plantes boscanes de tota mena i sortien a ballar gegants, nans i tots els elements de l’actual patrimoni festiu. Amb el pas del temps, la festa va adquirir dues parts ben diferenciades, la religiosa i la popular. Actualment, cada municipi la celebra d’una manera diferent, ja sigui amb el seguici processional de la ciutat de Barcelona, amb les tronades dels trabucaires de Solsona o bé amb les catifes de flors que engalanen els carrers de Girona i Arbúcies.
De totes les festes de Corpus, en destaquem les següents:
Les Enramades d'Arbúcies. En aquest municipi de la comarca de la Selva, la celebració està relacionada amb antics rituals del culte a la natura. En el segle XVI, l'església en va agafar el timó i va aprofitar la tradició per fer més bonica la processó del Santíssim Sagrament. Així ha perdurat fins avui, en què la rua religiosa s'ha convertit en una cercavila popular, i els visitants passegen per gaudir de les catifes florals. Durant setmanes, els veïns de cada barri s'esforcen per cobrir els carrers d'autèntiques obres d'art fetes de plantes i pètals amb l'objectiu d'aconseguir el disseny més original de cara a guanyar el concurs de catifes que s'organitza cada any. Al llarg dels dies que dura la festa, es programen diferents actes, com ara àpats populars, visites guiades o concerts.
Sallent. És, probablement, la festa més emblemàtica d'aquest municipi del Bages, que amb els seus carrers enramats i engalanats es converteix, durant el Corpus, en un escenari inoblidable. Durant aquests dies, es programen concerts, balls, sardanes, cercaviles, ballades de gegants, un concurs de fotografia, cantades d'havaneres, esmorzars populars i tot un seguit d'actes lúdics, tradicionals i moderns.
La Garriga. Aquest municipi celebra la festa amb catifes de flors, especialment de clavells, però, també, de flor de ginesta, xiprer i esclòfia d'arròs. En la confecció de les catifies participa gran part del municipi: els nens a l'escola, ciutadans de totes les edats i diferents entitats locals. Tot i que no hi ha referències escrites, es diu que el Corpus se celebra a la Garriga des del segle XIV i, ininterrompudament, des del 1816. Encara que hi ha qui diu que la primera catifa floral la va fer l'arquitecte modernista Joaquim Raspall davant de casa seva el 1928, no es té constància d'aquests elements ornamentals fins al 1940.
Sitges. El Corpus de Sitges és una festa que ha estat declarada Festa d'Interès Artístic Nacional. En destaquen actes com el concurs de catifes de flors i d'ornamentació de balcons i façanes, així com la mostra de l'ou com balla al Palau Maricel. Paral·lelament, també s'organitza l'Exposició Nacional de Clavells als jardins d'El Retiro. Durant el cap de setmana, es pot gaudir de diferents cercaviles i de la Processó del Santíssim del diumenge, una oportunitat única per gaudir de la moixiganga, el ball més emblemàtic del municipi del Garraf.
Pollença. El que destaca d'aquesta celebració mallorquina és la Processó del Corpus, durant la qual es dansa el Ball de les Àguiles i Sant Joan Pelós, un ball únic a l'illa que executen dues noies guarnides amb peces daurades que van muntades sobre la figura de dues àguiles i per un noi que representa Sant Joan, que duu el rostre cobert per una màscara i un anyell viu dins d'un sarró. Tots tres dansen seguits per la comitiva que porta l'Eucaristia en processó i van acompanyats de la música de les castanyetes, les guitarres, els guitarrons i els violins. Al pas de la comitiva, la gent llança pètals de flors des dels balcons i finestres. Els carrers i places de la vila es guarneixen amb fulles de freser i pi i es pengen domassos dels balcons de les cases.
Olot. Documentada des del 1521, la festa de Corpus destaca pel Ball dels Gegants, un dels més antics del territori, i per la Sardana de Corpus, una gran sardana popular que es balla a la plaça Major per tancar les celebracions del diumenge de Corpus. Des del 1980 també hi ha un concurs de catifes de flors, organitzat per l'Associació Gra de Fajol.
Lleida. La Processó de Corpus de Lleida està documentada des del 1340 i compta amb la presència dels cavallets, l'àguila, els capgrossos i els gegants, els quals encapçalen la comitiva religiosa que surt de la catedral fins a la plaça de la Paeria. Tots ells es van aturant al llarg del recorregut per tal d'escenificar les danses típiques de la capital del Segrià, ballant enmig de les catifes de flors que els veïns han elaborat prèviament i que tenyeixen de colors els carrers i les places més cèntrics.
Solsona. La Processó del Corpus solsonina, que està documentada des del 1331, estava formada per diverses comparses que portaven l'Eucaristia en comitiva fins a la plaça Major. Actualment, el que caracteritza aquesta festa és la tronada dels trabucaires, que omple el nucli antic de foc i pólvora durant els tres dies que dura la festa. Però si hi ha algun acte que sigui únic i original de Solsona és la Roda de Foc, un espectacle pirotècnic que té lloc la nit del diumenge a la plaça Major. Els protagonistes de la Roda de Foc són la Mulassa, el Bou i el Drac, que dansa el Ball del Drac amb els petards com a única il·luminació.
Ontinyent. Es tracta d'un dels Corpus Christi més emotius del País Valencià. Tot i que els actes arrenquen el dissabte, el dia central de les celebracions té lloc el diumenge, moment en què s'escenifiquen cinc de les danses tradicionals més importants del municipi i que han estat recuperades recentment: el Ball dels Cabets, el dels Gegants, el dels Arquets, el dels Cavallets i el de la Veta. Des del 2002, també es realitza una enramada de plantes aromàtiques espontània, que és elaborada pels mateixos dansadors a mesura que ballen. Tot seguit té lloc la processó protagonitzada pels nens que aquell any reben la comunió.
Barcelona. La processó actual, que es basa en un seguici religiós del 1320, és una de les festes més importants de la ciutat. Tot i que la Processó va ser una autèntica festa que agrupava tots els estaments socials i que es desenvolupava enmig de la tronada dels petards i dels colors dels pètals que es llançaven des dels balcons, les sistemàtiques prohibicions van fer que s'anessin perdent tots aquells elements que la van convertir en la més important de l'època medieval. Des del 1989, s'ha fet un esforç per recuperar-ne els actes principals. Durant els dies de Corpus, l'ajuntament de Barcelona acull una exposició en la qual es poden veure els principals elements del patrimoni festiu de la capital catalana.
