Anuncia't al Descobrir
Gratuïta

La Dansa de la Mort

Durant l’edat mitjana era un costum estès per diversos territoris d'Europa escenificar la mort de Crist mitjançant una dansa macabra, l'anomenada Dansa de la Mort. Es creu que estava relacionada amb els ritus ancestrals de culte als difunts i que va néixer durant les epidèmies de pesta negra que van assolar Europa entre els segles XIV i XVII. Tot i que tenim constància que es va escenificar en diversos municipis de casa nostra, com ara Cadaqués o Ripoll, només s'ha mantingut viva a Verges, on ha estat declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional. Tot i això, altres municipis l'han recuperat recentment i, per Dijous Sant, sota la llum de la lluna plena, els esquelets i calaveres surten a ballar pels seus carrers amb l’objectiu de recordar-nos el pas inexorable del temps i la fragilitat de la vida. Són els següents:

Verges. Els dansaires de la mort són un quadre únic, molt representatiu de la Processó de Verges. El seu itinerari comença a la plaça Major, on es fa la representació de la primera caiguda, amb el Pelegrí, les tres Maries i la Verònica. A la segona caiguda, intervenen les filles de Jerusalem i el Cirineu. Després, el gruix de participants recorre el carrer dels Cargols, on no hi ha cap representació però té la singularitat que tot el carrer està il·luminat per cloves de caragols clavades a la paret amb una pasta feta de cendra i aigua, tot empeltat amb oli i un ble, i s'encenen al pas de la Processó. Finalment, es representa la tercera caiguda i la crucifixió. La Dansa de la Mort és una escenificació que forma part de la processó de Verges. En ella, cinc esquelets salten al so d’un tabal, col·locats en forma de creu i amb un seguici de quatre. La resta de participants ressegueixen els seus passos vestits amb túniques negres i il·luminant la rua amb torxes. La Dansa de la Mort de Verges s'escenifica durant la processó de Dijous Sant, mentre que Dissabte Sant té lloc la Dansa de la Mort dels Petits, una adaptació pensada i protagonitzada per la mainada. 

Manresa. Un conjunt escultòric procedent d'un panteó del cementiri va servir d'inspiració per crear els passos de la Dansa de la Mort de Manresa, que es va ballar per primera vegada l'any 1957. Tot i que durant molt de temps va desaparèixer, l'any 2002 va ser recuperada i, des d'aleshores, s'escenifica durant la processó del Divendres Sant. Es creu que aquesta és la dansa de la mort que s'ha mantingut més fidel a les representacions medievals, sobretot pels seus personatges: la Mort, que duu una dalla amb la inscripció ‘Memento Mortis’; l'Hora Suprema, que porta un rellotge de sorra; els Quatre Esquelets Custodis, que representen el poble; l'Esquelet del Ric, que porta una capa de vellut i una corona; l'Esquelet del Pobre, que duu una capa esparracada; la Pols, que porta un plat amb cendra i que simbolitza la fragilitat de la vida, i la Justícia, que duu unes balances i una espasa.

La Selva del Camp. A diferència de la dansa de Verges, el Ball de la Mort de la Selva del Camp és una dansa de la mort amb vius. La mort, vestida sempre amb una capa negra llarga, acompanya a l'altre món representants de la societat, com el pagès, el cisteller, el terrissaire o el ferrer. Recuperada el 2001 i declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional el 2010, aquesta dansa d'origen medieval és l'única d'aquestes característiques de les comarques del Camp de Tarragona. La dansa es representa el Divendres Sant, durant la processó del Sant Enterrament. 

Verges

Verges, Manresa i La Selva del Camp

Descobrir.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació