La tradició del tortell de Reis
El tortell de Reis, per estrany que sembli, té un origen romà i pagà. Tot i que des de fa unes dècades s’ha imposat com a colofó a les postres del dia de Reis, si ens remuntem al segle II aC, a l’època de l’imperi Romà, al tortell el situem a les saturnals, un període festiu a mitjan mes de desembre en el qual els esclaus de l’època podien passar una setmana de manera ociosa. I en honor de Saturn, el déu de l’agricultura i les collites, es preparava amb mel, fruits secs, dàtils o figues i se servia a les postres.
No va ser fins al segle III dC, amb l’arribada del cristianisme, que es va introduir la fava com a símbol de la fertilitat, de manera que es creia que aquell comensal que trobés el llegum en la seva porció de tortell rebria prosperitat durant tot l’any.
No va ser fins molts segles després que es relacionaria el tortell amb un rei. I no només això, sinó que a l’únic que s’hi associa és a Lluís XV, de la reialesa francesa, que al segle XVIII va popularitzar-lo entre les famílies nobles i de la cort, que desitjaven trobar, en comptes de la fava, una moneda d’or al seu interior.
Al nostre territori i actualment, en canvi, la tradició mana que aquell qui troba la fava ha de pagar el tortell de l’any vinent, i qui troba la figureta del rei és coronat.
