Les matines de Nadal i el cant de la Sibil·la

Cada 24 de desembre, quan arriba la mitjanit, gairebé totes les esglésies de Mallorca celebren les anomenades matines, una missa que commemora el naixement de Crist i que al Principat és coneguda amb el nom de missa del gall. Un dels moments més emotius d'aquesta celebració és el cant de la Sibil·la, un drama litúrgic d'origen medieval que profetitza la fi del món i anuncia la segona vinguda de Crist. Antigament, les sibil·les exercien de pitonisses i els seus llibres profètics eren consultats per conèixer els fets esdevenidors. A través de complexos ritus, les sibil·les eren consultades per determinar el futur de la comunitat. El cristianisme va assimilar aquest personatge i el va convertir en element de la representació litúrgica de Nadal, fins al punt que, en època medieval, existien diverses escenificacions del cant de la Sibil·la a tots els països del sud d’Europa. Amb el concili de Trento, però, moltes parts del ritu litúrgic van ser prohibides. Tot i això, l’arrelament d’aquesta tradició va ser tan fort que la seva representació es va mantenir viva a la majoria d’esglésies de Mallorca. Actualment, és gairebé impensable celebrar unes matines prescindint d'aquest cant medieval. La seva popularització ha estat tan significativa en els darrers anys que fins i tot s’han recuperat algunes variacions que s'escenificaven fora de l'illa de Mallorca, com ara les de Vic, l'Urgell, Gandia, Ontinyent o l’Alguer.

De la mateixa manera, a les illes d’Eivissa i Formentera es troba un cant propi de les matines que se celebren durant la nit de Nadal. Es tracta de les caramelles, uns cants molt antics que interpreten les anomenades esquadres de caramellers o sonadors, una colla formada per tres músics que canten l’arribada de Jesús al ritme del tambor, la flauta, les castanyoles i l’espasí, un instrument metàl·lic de so molt característic.