Processons de Divendres Sant
També conegudes com processons del Sant Enterrament, les processons de Divendres Sant recreen passatges dels últims dies de la vida de Jesús a la Terra, tot escenificant diferents parts de la Passió de Crist fins al moment de la seva mort. Una de les seves característiques és que es desenvolupen acompanyades de la melodia de les marxes fúnebres i amb l'enllumenat públic dels carrers apagat, sota la llum de la lluna plena que sempre brilla durant aquest dia. De totes les processons de Divendres Sant en destaquem les següents:
Tarragona. Declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional per la Generalitat, la Processó del Sant Enterrament de Tarragona es remunta al 1550. En aquest seguici de gairebé sis hores de recorregut, més de quatre mil persones dels 11 gremis i confraries de la ciutat acompanyen 19 misteris pels carrers de la part alta de la vila. Un fet distintiu d'aquesta processó és que molts dels seus passos tenen un gran valor artístic. Alguns d'ells són obra d'escultors de renom com ara Salvador Martorell (Jesús de Natzaret), Antoni Parera (el Cirineu), Lluís Maria Saumells (Nostre Pare Jesús de la Passió) i Emili Solé Carcolé (Ecce Homo). Un dels més valuosos és el del Sant Sepulcre, una peça de fusta d'autor anònim datada del segle XVII que els membres del Gremi dels Pagesos de Sant Isidre transporten sobre una carrossa dissenyada per Josep Maria Jujol.
La Processó de la Sang de Perpinyà. Documentada el 1416, la Processó de Divendres Sant de Perpinyà és una de les més antigues del territori. El seguici va encapçalat per un penitent encaputxat i vestit de vermell que fa sonar una campaneta, que marca el ritme del lent i tràgic seguici de la sang pels carrers laberíntics del centre del municipi. Seguidament vénen els condemnats a mort, vestits de negre, acompanyats per la música de la marxa fúnebre i els tràgics laments dels goigs. Al llarg del recorregut tenen lloc els misteris, diverses escenes de la Passió protagonitzades per unes madones que ploren rere els seus vels de dol, amb el cor travessat per les set espases simbòliques del Gòlgota.
Manresa. Combinant passos vivents amb passos escultòrics, la Processó del Divendres Sant és un dels actes més esperats de la Setmana Santa manresana. També coneguda com la Processó dels Gremis, té els seus orígens al segle XVI i combina elements propis de la cultura catalana, com la melodia de la marxa dels armats, interpretada per flautistes, timbalers i trompetes, i de l'andalusa, com els passos de la Macarena i el Sant Crist. Al llarg del recorregut destaca l'escenificació de la Dansa de la Mort, una versió pròpia d'aquest ball macabre que també es balla en d'altres municipis del territori, la més coneguda de les quals és la de Verges.
Montblanc. Aquesta és una de les processons amb més tradició i antiguitat de les que se celebren als municipis de la comarca de la Conca de Barberà. Amb torxes i espelmes com a única il·luminació, els passos recorren els carrers estrets de Montblanc en absolut silenci, tot transportant l'espectador als temps remots de les sagrades escriptures.
Sineu (Mallorca). La festa comença amb el davallament de Crist i continua amb la Processó del Sant Enterrament, de la qual es té constància des de l'any 1579. Els 12 passos avancen en un rigorós silenci, cosa que emociona els assistents. La tradició de les confraries en aquest municipi de Mallorca és antiquíssima: se'n té constància des de 1417. Els vilatans senten especial devoció per la imatge del Crist de la Sang, una imatge de 1574 realitzada per l'escultor local Gaspar Janer que porta una pesadíssima corona de plata massissa i unes robes de vellut vermell brodat amb fils d'or.
Mataró. La capital del Maresme celebra el Divendres Sant amb actes programats des de ben d'hora al matí. El Via Crucis interparroquial fins al cementiri dels Caputxins és l'acte inaugural de les celebracions. A la tarda, els armats de Mataró són els encarregats de recollir el Sant Crist de la Bona Mort, la processó del qual s'iniciarà al vespre i comptarà amb la presència de totes les confraries i germandats de la ciutat.
Alzira (País Valencià). Declarada com Festa d'Interès Turístic Nacional, la Setmana Santa d'Alzira és un dels actes festers de l'any més esperats pels habitants d'aquest municipi de la Ribera Alta. Del programa, en destaca el gran nombre d'activitats culturals que s'hi celebren, però si hi ha un acte litúrgic que sobresurt és, sense cap mena de dubte, la Processó del Silenci, que se celebra a la matinada del Divendres Sant. Les imatges de Jesús de Natzaret i de la Soledat de la parròquia de l'Encarnació surten en processó pels carrers de la vila, on 24 passos escenifiquen diferents moments de la Passió davant les 40.000 persones que cada any s'hi atansen. Al llarg del recorregut, els penitents obsequien els assistents amb caramels i dolços.
El Cabanyal (València). Aquest barri marítim de la ciutat de València és l'escenari principal de les celebracions litúrgiques que tenen lloc durant la Setmana Santa Marinera. La Processó del Sant Enterrament, que té gran afluència de públic, és l'acte més esperat del Divendres Sant, que arrenca amb la lectura del judici civil contra Jesús. Després de la processó, que passa pels carrers principals d'aquest barri marítim, hi té lloc un Via Crucis cantat.
