Ridván
Els bahá’ís celebren del 20 d’abril a l'1 de maig la reina de totes les seves festes, el Ridván. Al llarg de 12 dies es recorda el moment en què el fundador d’aquesta religió originària de l’Iran, Bahá’u’lláh, va fer partícips de la seva missió divina als primers deixebles.
Tot plegat va començar l’any 1852, quan Bahá’u’lláh va ser desterrat durant deu anys a Bagdad per les autoritats de Pèrsia acusat de ser un perill per la pau pública. Passat aquest temps, va ser traslladat a Constantinoble perquè s’afeblís el moviment espiritual que havia aixecat a l’actual capital de l’Iraq. Va ser dotze dies abans de marxar a Constantinoble que Bahá’u’lláh es va reunir amb els seus seguidors als jardins a prop del riu Tigris i va ser proclamat profeta. D’aquesta manera, aquests jardins van ser coneguts com els jardins de Ridván (‘paradís’ en àrab).
Per commemorar aquests dotze dies gloriosos –tres dels quals són sagrats: el primer, el novè i el dotzè i no s’ha de treballar–, els bahá’ís fan sortides als camps o jardins i organitzen una festa al Centre Bahá’í de Barcelona. A més a més, el primer dia de Ridván cada any els bahá’ís de tot el món renoven les Assemblees Espirituals Locals i Nacionals, els òrgans de govern local i nacional formats per nou membres escollits en unes votacions secretes i sense candidatura. La formació de les Assemblees en aquestes dates es deu al fet que durant el període del Ridván comença l’any administratiu bahá’í.
