Anuncia't al Descobrir

Santantonades

La festa de Sant Antoni, patró dels animals domèstics, és una de les celebracions documentades més antigues dels Països Catalans. Si bé a la majoria de municipis se celebra principalment amb la tradicional festa dels Tres Tombs, a algunes poblacions dels Ports, el Matarranya i la Terra Alta se celebrava amb les Santantonades, un costum relacionat amb els ritus mil·lenaris de veneració de la natura, que servien per demanar bones collites i salut per als animals de tir. La festa, que es conserva sobretot a alguns municipis del nord del País Valencià, consisteix en una representació teatral que té lloc al voltant d’una gran foguera o barraca, la qual s’articula entorn d’un arbre de forma cònica, el maig o ‘maio’, construït amb brancatge verd i situat al bell mig d’una plaça cèntrica del municipi. Els protagonistes de l’escenificació són les ‘botargues’, uns dimonis vinculats als genis de la natura que passegen en cercavila a Sant Antoni mentre espanten nens i dones. La comitiva, que balla cançons tradicionals pels carrers del municipi, acaba encenent i fent cremar la barraca, el recinte en el qual es troba el ‘maio’ i que representa el refugi del sant.

D’entre els municipis que encara conserven aquesta representació en destaquem els següents:

  • Cinctorres. Se celebra l’últim cap de setmana de gener i s’articula entorn al ‘maio’, l’arbre de forma cònica que ha estat situat al bell mig de la plaça Vella. El darrer dissabte de gener és el dia central de la celebració. Al teatre del municipi hi té lloc una representació teatral que parla de la vida del sant. En finalitzar, les botargues -que duen uns garrots per llançar els coets borratxos- i la Temptadora -un home disfressat de dona que representa el diable- desfilen en cercavila pels carrers del municipi. Finalment, encenen la barraca i donen pas a la benedicció dels animals domèstics. El diumenge al matí se celebra una missa solemne i hi ha jocs per als més petits. 
     
  • El Forcall. Declarada Bé d’Interès Cultural Immaterial (BIC), és una de les festes més antigues dels Països Catalans. La festa, que se celebra el cap de setmana del 17 de gener, diada de Sant Antoni, s’ha convertit en la festa major d’aquest municipi dels Ports de Morella. El divendres té lloc la plantada de la barraca i l’escenificació de la ‘santantonà’, que compta amb la participació de Sant Antoni i Sant Pau, així com de les botargues i els dimonis, que fuetejaran els sants amb l’ajuda de la Temptadora i el Despullat. La comitiva recorre els carrers del poble durant unes dues hores, assaltant els balcons de les cases, empaitant tothom qui s’ho mira i cridant i ballant al ritme de la dolçaina i el tabalet, mentre piquen al terra amb uns fuets. Finalment, la comitiva arriba a la plaça Major, on es fa entrar als dos sants a la barraca per calar-hi foc. Acabada l’encesa comença la Processó dels Matxos, una cercavila que té per objectiu la benedicció protectora dels animals. Dissabte hi ha una missa en honor del sant i una escenificació de la ‘sembrà’ i ‘llaurà’, un simulacre de sembra. El diumenge és del dia dels botets, un joc propi del medi agrari que també es practicava a la Grècia clàssica. 
     
  • Todolella. El cap de setmana anterior al Carnestoltes, aquest municipi dels Ports de Morella acull la seva peculiar celebració de Sant Antoni. Després de bastir la barraca, els animals que han de ser beneïts donen tres voltes al ‘maio’, situat al centre de la plaça de l’Ajuntament. A continuació, una comitiva formada per Sant Antoni, Sant Pau, dues botargues, dos dimonis i la Temptadora inicien una representació que escenifica els martiris que va patir sant Antoni durant el seu viatge al desert. La representació acaba quan els dimonis entren dins la barraca i escenifiquen la mort dels sants. Tot seguit, es procedeix a l’encesa de la barraca, que cremarà amb força fins al dia següent.
     
  • Herbers. El cap de setmana posterior al 17 de gener és quan té lloc aquesta santantonada, la qual, a diferència de les altres, prescindeix dels cavalls en la seva posada en escena. Totes les botargues vesteixen de blanc, porten una màscara i duen Sant Antoni lligat per unes cordes. La comitiva entra a les cases, on mengen pastes i beuen un vas d’aiguardent. Un cop finalitzada la cercavila, les botargues fan entrar el sant a la barraca i li calen foc. L’endemà, dissabte, la comitiva va casa per casa a buscar els plats elaborats pels veïns, que es menjaran en un dinar col·lectiu que té lloc al vespre, seguit per un ball que s’allarga fins ben entrada la matinada.

  • Morella. Per celebrar aquesta festivitat, el dia 16 a la nit es fa una representació de 'La vida del sant' davant la basílica de Santa Maria i, tot seguit, s'encén la foguera. El dissabte a les 10.30 h es pot gaudir de la pujada i posterior baixada del sant. Al vespre es realitzen a la plaça activitats tradicionals com el llaurar o preparar botifarres en el marc d'una matança tradicional. També es representa el 'contraban', una paròdia d'encontres entre les forces de l'ordre i els contrabandistes. A banda d'això es pot gaudir de pa amb oli acompanyat d'aiguardent o moscatell i de les albades, tradicionalment cantades pels més joves de la població.

Diversos municipis dels Ports de Morella (Ports)

Descobrir.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació