T’estimo? Una història de l’amor i el matrimoni

Les maneres d’estimar­-se han estat molt diferents segons l’època històrica. I si bé a totes les cultures existeix la institució del matrimoni, el seu sentit ha estat molt diferent al llarg dels temps. Això és el que explora l’exposició T’estimo. Una història de l’amor i el matrimoni, que es podrà veure al Museu d’Història de Catalunya. 

La mostra explica que sovint l’amor i el matrimoni no han anat junts, que el casament ha estat una qüestió d’interès. A Grècia i a Roma es distingia el matrimoni dels comportaments amorosos i sexuals. El matrimoni era un tràmit burocràtic. La sexualitat era més oberta, especialment en els homes de les classes altes.

Amb el triomf del cristianisme, l’Església adquireix el monopoli del matrimoni, i el casament es veu com una garantia de l’ordre social i com una manera de controlar les passions sexuals. El sexe és un mal necessari per a la procreació. Però malgrat els discursos eclesiàstics, els trobadors i l’amor cortesà van donar lloc a grans passions amoroses. Mentrestant, a les societats camperoles el matrimoni no era una decisió personal, sinó un afer de família. Els aspectes econòmics prevalien sobre l’amor.

Al segle XIX, l’ideal de l’amor romàntic representa un canvi transcendental: l’amor i el matrimoni van junts i es posa més èmfasi en les emocions que en el plaer físic. El romanticisme exalta els ideals de la família conjugal com a garantia de l’ordre i l’estabilitat.

Als anys setanta, la família conjugal —fins llavors imperant— va començar a ser qüestionada. Els moviments hippies demanaven un amor lliure, alhora que es reivindica una sexualitat més oberta. Avui en dia, són nombroses les persones que rebutgen el casament, al mateix temps que s’admeten socialment formes d’enllaç molt diferents. Descobrireu tot això i molt més en aquesta exposició que fa un repàs de la història de l’amor i el matrimoni.