A la recerca del Pallars desconegut

La Terreta, una zona desconeguda on regna el silenci

La Terreta és una terra de contrastos, un territori prepirinenc i fronterer dividit en dues meitats per la Noguera Ribagorçana. La meitat del Principat pertany al Pallars Jussà, i la de la Franja, a la Ribagorça. Tot i que hi ha qui diu que només és la part del Pallars. Dues serres imponents en marquen els límits: al nord, la de Sant Gervàs, i al sud, la del Montsec.

Un territori despoblat habitat per autòctons i per nouvinguts
La Terreta, es comenta, és un topònim despectiu perquè no és una bona terra de conreu. Avui dia hi conviuen dos perfils:els que hi han nascut i, tot i les dificultats, hi continuen vivint i els nouvinguts, coneguts com a 'neorurals'. També hi ha els que van marxar fora a estudiar o treballar, però van acabar tornant. I, en darrer terme, la gran majoria: els que ja no van tornar. Avui a tota la Terreta hi viuen unes 800 persones i la densitat de població actual no arriba als dos habitants per km2.  A Barcelona, per posar un exemple extrem, és de setze mil.

En el número 186 del DESCOBRIR vam parlar amb algunes de les persones que hi viuen avui dia, com Jesús Porté, ramader i un dels pocs que va néixer i encara viu als Masos de Tamúrcia, un poble de nou habitants. O amb Claudio Gálvez, un artesà sevillà de 60 anys i dels primers que van arribar a Espluga de Serra, un dels pobles més apartats de la Terreta.

Ruta: de Sapeira a la collada de Castellet
A més dels 'neorurals', l’empenta d’alguns autòctons ha donat un aire nou a altres pobles que també van caure en l’abandó. És el cas de Sapeira, un petit nucli situat sobre un rocam que va romandre buit durant trenta anys, però que ara fa goig i que és el punt de partida de la ruta que et proposem.

Aquest poble enlairat és el punt d’inici. A la part alta hi ha un mirador sobre la roca de Turmeda, on viuen voltors. Des d'aquí baixem a la pista que porta a Espluga de Serra i de seguida agafem a mà dreta el camí que puja a la collada de Castellet, senyalitzat amb marques grogues. La pujada és dreta, però aviat albirem rere nostre la grandiositat de la serra de Sant Gervàs. Arribem a la carena, amb la Terreta a una banda i les serres de Gurp i Santa Engràcia a l’altra. Carenegem primer per camí i després per pista fins a la collada de Castellet, on comença el descens.

La baixada, amb fort pendent, es fa per un terreny de còdols. A la dreta queden uns conglomerats imponents i vermellosos, els del serrat del Mall i les roques del Castellet. Sobre nostre, hi planegen els voltors. Al cap d’una estona retrobem la pista a Espluga de Serra. Aquí podem retornar a Sapeira per la pista o allargar la ruta passant pels pobles de Castellet i Aulàs, i una altra de les joies de la Terreta: la roureda d’Aulàs.

Fitxa tècnica

• Distància: 13-16 km


• Durada: 4 o 5 h


• Desnivell: 500 – 600 m


• Dificultat: mitjana-alta


• Observacions: la ruta alternativa recorre els pobles de Castellet i Aulàs.

Descarrega't el PDF de la ruta

Activitats ecoturístiques per conèixer millor la Terreta

• Fotografia privilegiada de voltors. La Terreta és un paradís per als ocells carronyaires. Es calcula que hi viuen seixanta-cinc parelles nidificants de voltors i quatre parelles de trencalossos, una espècie protegida en perill d’extinció. A prop de la Torre de Tamúrcia, Photo Logistics gestiona un aguait per fotografiar un gran espectacle natural: el dels ocells carronyaires —com el voltor comú i l’escàs trencalòs— devorant ossos, vísceres i potes d’ovelles. L’aguait té quatre places i disposa de vidres espia per passar desapercebuts. També s’hi pot pernoctar. 638 88 76 81


• La ruta de la transhumància. La Petjada ofereix diverses rutes guiades d’un o més dies per antics camins ramaders que comunicaven la Ribagorça i el Pallars Jussà. Una de les propostes ens porta al pas del Portús, una escletxa de roca que permet travessar la serra de Sant Gervàs. La seva estretor s’utilitzava per comptar els caps de bestiar.

Entre dòlmens i sarcòfags medievals pel Pla de les Corts

El nom d'aquest bocí del Pallars Sobirà té els seus orígens en el mot 'corts', en el sentit d'estables o corrals de bestiars. Aquest no solament identifica l'altiplà sinó que també ha donat nom o cognom als poblets de Cortscastell i Montcortès, dos punts de l'itinerari de la nostra ruta.

Peramea
Un altre és la vila de Peramea, un grapat de teulades vermelles com el foc al costat d’una penya cendrosa, 'la roca del castell'. La 'petra media' del llatí medieval, que segons els filòlegs ha donat nom al poble. De l’antic castell del capdamunt de la roca només en queda algun pany de paret. La població, en canvi, conserva l’antiga configuració de vila closa: dos carrers emporxats, amb empedrats originaris, raspats al llarg dels segles per les ferradures, baixen paral·lels del castell fins als portals que s’obren a la plaça. Els verds de la vegetació de l’entorn i el fullatge de l’om centenari de la plaça afegeixen nous colors al variat cromatisme de la geologia. A l’altra banda de la plaça s’aixeca dalt d’un turó la torre dels Colomers, la fortificació que guardava el poble per la banda de migdia.

Durant l’edat mitjana, els senyors més poderosos d'aquestes valls es disputaven la vila. No és d'estranyar, perquè les terres amples i assolellades d’aquesta petita conca a cavall entre la Noguera Pallaresa i el Flamisell, tot i trobar-se al nord de Collegats i entre 900 i 1.000 metres d’altitud, eren aptes per a la vinya i l’olivera, conreus gairebé impossibles d’aquí en amunt.

Les relíquies dels Sants Innocents
A Peramea es guarden les relíquies més preuades del Pallars, les dels Sants Innocents, la canallona degollada per Herodes quan aquest rei dèspota i sanguinari perseguia el Nen Jesús. Els coneguts com a Màrtirs Sants es guarden dins d’una urna tancada amb pany i clau en un altar lateral de l’església. En temps de sequera els veïns i capellans dels poblets del pla de Corts les portaven en processó fins a l’estany de Montcortès, on es posaven en remull.  Actualment només treuen l’urna el dia 28 de desembre, festivitat dels Sant Innocents.

L'itinerari
Sortim del poble de Peramea per la carretera en direcció a Bretui. Dos-cents metres més avall a mà esquerra (sota el senyal que indica en direcció a Llaràs) hi ha un croquis de l’itinerari. En poc temps arribem a la font de Sant Cristòfol. Ens fixem en la pica de la dreta: és un antic sarcòfag medieval. Poc després passem pel dolmen de la Cabana de la Mosquera, datat en l’edat del bronze. Es troba al mig d’un camp, amagat de la pista per un bosquet d’alzines. Per continuar l’itinerari, cal tornar enrere fins a agafar la pista que indica direcció Pujol. Just on acaba la pista i comença l’antic camí de ferradura de Pujol, trobem la creu de terme, del segle xvii. Es troba damunt d’una paret de pedra. Cal seguir el camí fins que ens aboca a la carretera asfaltada de Pujol. A mà esquerra hi ha la indicació del camí que baixa a Cortscastell. El poble medieval (avui amb una sola casa habitada) s’arraulia al peu d’una penya impressionant, al capdamunt de la qual s’aixecava el castell. Poc més amunt del poble, al peu de l’itinerari en direcció a Montcortès, hi ha la capella romànica de Santa Anna, del segle XII. De seguida arribem a Montcortès i, en un quart d’hora més, ja som a l’estany del mateix nom.

L'estany de Montcortès
A diferència dels estanys pirinencs originats per les geleres, aquest és d’origen càrstic, o sigui, que s'ha format fa milions d’anys com a conseqüència de l’enfonsament del terreny. L’ull blau de l’estany, protegit per una pestanya de canyissos, conforma un món biològic peculiar, poblat de peixos, d’amfibis, d’insectes i d’aus pròpies de zones humides. Només per contemplar-lo i per albirar el seu entorn val la pena de pujar fins aquí dalt.

Fitxa tècnica

• Distància: 6,4 km


• Durada: 2 h i 15 min


• Desnivell: 320 m


• Dificultat: baixa


• Observacions: adequat per a excursions en família. El tram més pesat és la pujada de Cortscastell a Montcortès. 

Descarrega't el PDF de la ruta

Panoràmiques i basses naturals a la serra de Boumort

Joan Coromines ensenya les cartes i assenyala la més probable entre els barrancs de l’etimologia. El joc de paraules que forma el nom d’aquesta serra a cavall del Pallars i l’Alt Urgell és palmari: aposta que ve de bou i de mort, de boví i traspàs, de la combinació de dues referències gens estranyes en les etiquetes del nostre país. El nom, però, no suggereix la realitat que s’amaga en aquesta raconada privilegiada, apartada, desitjada i prou desconeguda. Et porposem descobrir-la amb aquesta ruta que comença i acaba al refugi de Cuberes.

L'itinerari
El refugi de Cuberes, també indicat en molts mapes com a Casa Miró, és l’únic establiment on podreu menjar alguna cosa o quedar-vos a dormir dins de la reserva nacional de caça de Boumort. Arribar-hi ja és tot un descobriment i és, també, el punt de partida d'aquesta ruta circular.

Sortim del refugi per la pista que hi dóna accés fins a l'encreuament, d'allà seguim unes fites i marques verdes que remunten pel torrent. Els punts més verticals els flanquejarem sempre per la dreta. Arribem a una pista forestal, la creuem i pugem al turó del davant per gaudir d’una vista espectacular. Tornem a la pista i l’agafem en direcció est.

En poca estona trobem una bassa natural a l’esquerra, la voregem i enfilem per una clariana allargassada que puja amunt. Quan el terreny s’aplana, hi trobem un senderó que avança pel mig del bosc i anem deixant enrere els torrents que baixen a l’esquerra.
Quan veiem l’altra vall i es perd una mica el camí, girem a l’esquerra fins a trobar una clariana pedregosa, el llom d’un turó allargassat que anem resseguint en direcció nord. Quan trobem una fita gran al final del prat, el camí davalla recte fins que tendeix a virar a la dreta de manera evident. Va baixant pel bosc, sempre per la banda oriental, seguint petits torrents evidents.

Ens retrobem amb la pista forestal i veiem també el refugi; l’agafem a la dreta i en pocs metres trenquem a l’esquerra cap al poble abandonat de Cuberes. Baixem en direcció sud-oest flanquejant unes feixetes naturals. Quan arribem a l’abeurador de fusta, creuem els petits fils d’aigua, si n’hi ha, i anem buscant el pas més còmode cap al refugi.

Fitxa tècnica

• Distància: 7,5 km


• Durada: 3 h


• Desnivell: 400 m


• Dificultat: baixa-mitjana


• Observacions: cal intuïció i orientació, no està senyalitzat tot el camí.

Descarrega't el PDF de la ruta

Les imatges d'aquest article són de Jordi Bas i, els textos de Xavier Basora (la Terreta), Pep Coll (pla de les Corts) i Jaume Barrull (Boumort). Es van publicar en el número 186 del DESCOBRIR.