Amposta, suaument salvatge

La comarca més meridional del Principat, el Montsià, allà on es barreja el sentiment de l’Ebre i del riu de la Sénia, està presidida per una capital musical i carxofera, de remers i de segadors d’arròs, de serveis i d’antiga rivalitat amb Tortosa. Amposta, l’'Amni Imposita' romana, la que va ser posada sobre el riu, és una ciutat jove i activa, on tindreu a prop el goig de la vegetació riberenca, els ullals dolços que brollen de l’Ebre, un vent de dalt despentinador que hi baixa, illes de riu, la història ibèrica ben explicada i un toc salvatge, domesticadament feréstec, que us fa sentir que encara no tot està dins del solc. Travesseu el pont penjant i descobriu si us agrada la Catalunya indòmita.

Divendres a la tarda
Quan arribeu serà el moment d’allotjar-vos: podeu fer-ho a una masia enganxada a la Torre Forcheron, una de les talaies de vigilància del segle XVI (torres del Moro) que abunden a la comarca, o també a l’hotel L’Algadir del Delta del Poblenou del Delta, l’únic de la demarcació de Tarragona amb l’ecoetiqueta europea de turisme sostenible.

Un cop instal·lats, serà temps de fer un passeig per Amposta. La imatge emblemàtica de la ciutat és el pont penjant, que travessa l’Ebre i significa l’entrada a la ciutat pel nord. Si vagaregeu pel centre, val la pena passar pels carrers de Corsini i del Sol, per la plaça de l’Ajuntament i des de la placeta de Santa Susanna veure el pont i la rambla del riu.

Si deixeu el pont penjant a la vostra dreta, passeu a visitar la zona del castell, que encara que de castell no en quedi, hi teniu la història com un milfulls: muralla ibèrica, bases de muralla andalusina del segle X, castell hospitaler del XII i molins fariners i fàbriques de sabó dels segles XIX i XX, on ara hi ha una plaça agradable i equipaments culturals. El sopar pot ser al restaurant de l’hotel L’Algadir, de cuina deltaica.

Dissabte al matí
Podeu anar al mercat, molt cèntric i davant del canal que travessa la ciutat. Podeu comprar a les pastisseries Alemany, Pous i d’altres: de pastissets i cócs, sempre en trobareu, però si visiteu Amposta durant la fira artesanal (al maig), l’oferta s’amplia amb punyetes (farcides d’ametlla), mostillo (farinetes de mel) i altres llepolies.

També serà el moment de visitar el Museu de les Terres de l'Ebre, una entitat molt dinamitzadora que estrena ampliació. Hi tenen exposicions permanents i peces ibèriques, romanes i posteriors del territori, la Ilercavònia ibera. En acabat, un vermut no va malament, i es pot aprofitar per fer-lo al bar de la seu de la Unió Filharmònica, una de les bandes musicals de la ciutat. Un rapitenc (vermut negre) amb uns cacaus i tramussos us farà semblar autòctons.

Si encara hi ha temps, la torre de la Carrova o els ullals de Baltasar poden ser una bona visita. Encara que per la zona de la torre medieval del segle XIII també hi hagi uns ullals —fonts d’aigua dolça que brollen de terra—, els de Baltasar són un paratge una mica més ric, amb basses envoltades d’eucaliptus on se senten les granotes i els cucuts. Si sou pacients, potser us sortiran a saludar les tortugues.

Per dinar, tornarem a Amposta, al restaurant Gatsby. Si veniu a la ciutat durant la Festa de la Carxofa, al febrer, tindreu menús especialitzats en aquesta hortalissa en molts restaurants, també en aquest.

Dissabte a la tarda
La tarda pot ser un bon moment per començar la incursió al Delta, en primer lloc amb bicicleta per la via verda, que transcorre uns 20 km paral·lela a l’Ebre, entre el riu i la carretera d’Amposta a Sant Jaume d’Enveja. Fent aquest camí, admirarem la vegetació de ribera i les illes del riu de Gràcia i de Sapinya. Si sou amants d’altres esports, podreu remar o perxar (impulsar les pontones, barques de fons pla sense quilla, amb una perxa per avançar).

Per als qui els fa més el pes comprar, els productes emblemàtics d’Amposta són les carxofes i les baldanes (botifarres de ceba i d’arròs). En podeu trobar a totes les carnisseries i també a granges, com la de Carambolo, on també tenen rabera d’ovelles i hi fan formatges. Per sopar fora, una bona alternativa és Cal Faiges, al Poblenou del Delta.

Diumenge al matí
El dia del Senyor guardeu-lo per al Delta, que té molta gràcia fer-lo amb bicicleta o amb cotxe, per a qui vol veure ocells, menjar bé o tot alhora. Només a l’hemidelta ampostí, hi teniu el Poblenou del Delta, les llacunes de l’Encanyissada, amb la seva bella pantena (una estructura de pesca), i la Tancada, els diversos observatoris d’ocells (és el regne de flamencs, martinets, garses, fotges, gavines corses, ànecs i molts d’altres), la Casa de Fusta, una casa verda canadenca que va ser de caçadors, i els bous dels correbous de l’estiu, que hi pasturen.

El dinar al restaurant L’Estany de l’Encanyissada pot tenir arrossos secs o caldosos, fideuades, anguila xapada (assecada al sol) o amb suc, peix o marisc i qui sap si menjar blanc, unes postres medievals catalanes que aquí es fan amb farina d’arròs en lloc d’ametlla. Si us agafa el capvespre, tant dissabte com diumenge, mai no oblideu la protecció contra els mosquits: l’imperi de la poqueta aigua és el seu.