Berga, la porta dels Pirineus

Berga és tosca i feréstega, humida i salvatge. Ancestral, tradicionalista i, sobretot, molt berguedana. Diuen que costa molt entrar-hi, però que encara és més difícil sortir-ne. Enfeinada durant dècades amb els telers i les mines, a Berga li va arribar tard, això del turisme. Així que ara és un diamant en brut, una ciutat encara fresca, autèntica i genuïna. Per a molts, passar un cap de setmana a Berga pot ser una gran descoberta. Us proposem un recorregut de 48 hores per la història espessa de la ciutat. Farem un camí de mil anys de l’edat mitjana fins a la industrialització i el carlisme. I passarem pels espais naturals més singulars de Berga, la ciutat verda a la porta del Pirineu.

Divendres a la tarda 
Molts homes de tot Catalunya recorden Berga per una experiència gairebé traumàtica: hi van fer la mili. Ara, teniu l’oportunitat de dormir al mateix edifici que ells, però amb tres avantatges: primer, l’antiga caserna militar s’ha convertit en un hotel, es diu Berga Park i té una terrassa deliciosa; segon, sereu just al costat del Pavelló de Suècia, un edifici amb una torre de fusta que és una rèplica del que hi va haver a l’Expo de Barcelona del 1929, i tercer, des de l’habitació, tindreu una vista fantàstica a la serra de Queralt. Una altra opció interessant és el complex Berga Resort, ideal per a famílies.
Podeu començar el cap de setmana visitant, precisament, el santuari de Queralt. Si esteu en forma, podeu pujar-hi a peu (mitja hora, però molta pujada) i, si no, us hi podeu acostar amb cotxe, i acabar d’arribar-hi en un curiós ascensor inclinat. Un cop dalt, podeu fer un passeig planer fins a la font del Bou i als miradors: podreu veure fins a Montserrat. De tornada a Berga, trobareu a mig camí la Font Negra, un paradís d’aigua i ombra a l’obaga de Queralt. El restaurant és un temple de la cuina autòctona: no us perdeu el blat de moro escairat i el pèsol negre. 

Dissabte al matí 
Només de llevar-vos, ja veureu que dissabte hi ha més gent per tot arreu. És el dia en què berguedans de tota la comarca s’acosten a la capital sobretot per comprar al mercat setmanal que es fa al Vall. Barregeu-vos entre la gentada, remeneu entre fruites, verdures i embotits, i descobrireu la vitalitat del passeig més llarg de Berga: fa més d’un quilòmetre!
Si no acabeu gaire cansats, us proposem passar el matí al barri vell. Comenceu per l’Espai d’Interpretació de Berga. Hi podreu conèixer la maixerina o berguedana, una filadora made in Berga que va impulsar la Revolució Industrial, i entendreu per què Berga va arribar a ser la capital de Catalunya durant la primera guerra carlina.
D’allà mateix, en surten rutes guiades per la zona antiga de la ciutat. També podeu seguir pel vostre compte l’itinerari Un tomb per Berga. Les parades imprescindibles són el portal de Santa Magdalena, vestigi de la ciutat emmurallada; el convent de Sant Francesc, amb un campanar omnipresent a la silueta urbana de Berga i un claustre cuidadíssim i gairebé secret, i la casa de Josep Maria De Martín, que només podreu veure per fora, però que us donarà una bona imatge del modernisme berguedà. Sí, a Berga, també hi ha modernisme!
Molt a prop, podeu dinar a La Menta, un restaurant amb encant, molt lluminós, i on podreu veure en directe com us fan les millors pizzes de la comarca. No us perdeu la Berguedana, amb bolets i botifarra. 

Dissabte a la tarda 
No podeu passar per Berga i oblidar-vos de la Patum. Si passegeu amb els ulls oberts, trobareu per tot arreu coses que us la recordaran: un monument amb la carota d’un ple amb més de 4.000 noms inscrits, els de tots els que van ajudar a pagar-lo; les rajoles de la plaça de Sant Joan, amb dibuixos de les comparses de Josep Maria de Martín, i el macromural de ceràmica, a la plaça del Doctor Saló. Allà, hi ha la Casa de la Patum. Hi podreu veure de ben a prop els gegants, els nans i l’àliga, i gairebé tocar-los gràcies a un joc de llums i ombres i a un audiovisual espectacular.
Per celebrar-ho, podeu demanar que us serveixin un got de barreja –la cèlebre beguda patumaire— al restaurant La Lluna. La podeu acompanyar amb una tapa d’albergínia i mel, i una coca farcida de pernil i rocafort, especialitats de la casa. 

Diumenge al matí 
Ja fa dos dies que sou a la capital del Berguedà, la comarca on neix el Llobregat, i encara no heu vist cap rastre del riu. No és estrany, perquè el Llobregat passa per Berga una mica amagat. Se l’ha d’anar a trobar sota el pont de Pedret, tota una joia gòtica, empedrat i esvelt, bastit sobre les roques del riu i amb quatre voltes de mides diferents.
Caminant tot just cinc minuts, podreu fer un viatge en el temps: entrar a l’església de Sant Quirze de Pedret és recular mil anys en la història de Catalunya. Hi veureu les pintures romàniques, tal com eren originalment: vives, intenses i de mil colors. Un ocell que picoteja raïm, un cavaller amb una llança i, sobretot, a l’absis, la cèlebre figura de l’orant, amb els braços oberts.
Si fa bon temps, és ideal que feu un pícnic al costat del riu o al refugi dels pescadors. I, si teniu ganes de caminar o de córrer amb bici, podeu seguir l’antiga via del tren i arribareu a Cal Rosal, la colònia tèxtil més gran de totes les que hi ha al peu del Llobregat.