Anuncia't al Descobrir

Figueres, surrealisme i tramuntana

Als cafès de la Rambla, s’han cuit grans somnis republicans. Pla lloava la seva cuina i Dalí obrí la ciutat al món. O millor, portà el món a la ciutat. Avui t'hi duem nosaltres

Divendres a la tarda
Us proposem d’allotjar-vos al cor de Figueres, a l’hotel Rambla, un edifici recuperat fa poc que conserva la façana neoclàssica del 1860. Deixeu-hi les bosses i sortiu al carrer. En una ciutat de 42.000 habitants, tot és a mà. Al davant de l’hotel, en un extrem de la Rambla, un tast del país condensat en un sol punt: al terra, un retrat de Dalí (cal ajustar bé la mirada per veure’l); al davant, Narcís Monturiol, que va trobar la inspiració del seu invent, el submarí, en aquesta terra. El tercer personatge, un altre visionari, l’haureu de recrear però us ho donarem tot fet: a Figueres, tothom coneix la història del sabater d’Ordis, que quan bufava tramuntana, agafava un bastó i, des d’aquí, dirigia el vent. 

Rambla amunt, els cafès històrics d’una ciutat de tradició republicana: el París i l’Español o Royal, on no ha canviat res. D’aquest, surt un carrer curt que dóna al Teatre Jardí, un edifici noucentista del 1914 amb una façana a la moda italiana. Fixeu-vos també en les cases modernistes i decó amb què comerciants i banquers van embellir la ciutat. A la mateixa Rambla hi ha la casa Salleras, la Cusí i la Cordomí.
Per sopar, un clàssic de la cuina de mercat: l’Antaviana. Els bacallans i el xai de raça ripollesa tenen molt nom. I per acabar d’agafar l’aire surreal de la ciutat, heu d’anar al Makondo del carrer Magre. Hi serveixen bons 'mojitos'.

Dissabte matí i tarda

Si aneu una mica d’hora (tampoc cal matinar), arribeu-vos a la plaça del Gra, on des de fa quasi 200 anys hi ha mercat dia sí dia no. El de dissabte és el gros, és clar. Sota les 36 columnes que un industrial del ferro figuerenc va pagar, hi arriba tot l’Empordà: el tomàquet de Garriguella, el planter de Cabanes... Si pareu bé l’orella, els negociants de bestiar encara hi tanquen tractes. Per esmorzar, proveu a Can Geroni, a la mateixa plaça, punt de trobada de pagesos on us serviran un esmorzar de forquilla. 

Amb els productes de la terra a l’estómac i a la mirada, és un bon moment per conèixer l’Empordà pintat. Si torneu a la Rambla, al Museu de l’Empordà, entendreu com s’ha fet aquesta terra: collarets grecs, columnes romàniques i pintors del país (Reig, Blanquet), però també Nonell, Casas, Gargallo, Tàpies... i un espai d’art contemporani de primera línia. Per dinar, us ho posarem difícil, perquè us farem triar entre dues opcions molt llamineres, i que tenen regust de creació literària i artística: el restaurant Empordà i el restaurant Duran.

La tarda va de màgia, va de museus que han nascut com a màquines de fer màgia. Si enfileu el carrer de Sant Pere, que surt de la Rambla (l’església de Sant Pere, amb la cúpula del museu al darrere, és el perfil més conegut de la ciutat), us porta al Museu Dalí. Obriu bé els ulls, però, sobretot, obriu la ment. El Cadillac Plujós, els sostres del Palau del Vent, la cúpula geodèsica... la selecció es fa difícil. Després, si torneu a la Rambla, a l’edifici de l’antic Hotel París, hi ha un espai únic a Europa: el Museu del Joguet. Amb teatrins, zootrops, manubris i altres joguines d’infància de personatges coneguts com Monzó, Miró, Brossa, Lorca... El sopar l’heu de fer a l’Ou d’Or, no lluny del centre, cuina casolana i jardí interior inclòs. Si voleu nit, la trobareu al carrer dels Tints i a la plaça de les Patates, al cor del barri antic.

Diumenge al matí
Com ho veuríeu de passar el matí en un castell del XVIII, la fortificació militar moderna més gran d’Europa? És el castell de Sant Ferran, situat al final de la pujada del Castell. El febrer del 1939, quan el govern de la República sortia cap a l’exili, va amagar-hi lingots d’or, documents de pes i un important fons d’art. En temps de democràcia, hi va estar empresonat el coronel Tejero. Avui, convertit en un Centre per a la Pau, sovint s’hi roden pel·lícules. Les dimensions són impressionants: hi cabien 6.000 homes. No us perdeu les cavallerisses. Però la sorpresa majúscula la trobareu sota terra, a les cisternes que hi ha sota el pati d’armes. Els sons i els ressons de la visita guiada en jeep i en barca són absolutament inoblidables. Cal trucar abans.

El comiat el podeu fer al Parc Bosc, el petit pulmó de Figueres, un parc noucentista amb una glorieta de nova planta on us serviran un bon vermut. Busqueu el fullet de les rutes literàries del parc, és un plaer. I el dinar, us el proposem fora de Figueres, just a la sortida, direcció Girona i Barcelona: la carta de l’Hotel Bon Retorn és un encert. No deixeu la ciutat sense fer allò que feien (o així ho expliquen) els surrealistes: tanqueu els ulls i feu que les imatges emergeixin... lliurement.

Visita recomanada
Propostes
  • On dormir
  • On menjar
  • Què fer a Alt Empordà
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Descobrir.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
 
  • El més vist
  • El més comentat
Descobrir.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació