Ripoll, l'antiga vila comtal

Divendres a la tarda
Al bell mig de la vila, i molt fàcil de trobar, hi ha l’Hostal del Ripollès, una magnífica opció per allotjar-se. No és molt gran, però la ubicació és immillorable, ja que és al rovell de l’ou de la vila. Un cop instal·lats, aneu a sopar al Reccapolis. Imprescindible haver fet la reserva, ja que els caps de setmana trobar taula sense reserva és complicat. El Reccapolis, ubicat en una antiga casa senyorial, és al final del poble, a uns 10-15 minuts caminant, però el passeig paga la pena. Una delícia per als vostres paladars. Després de sopar, caldrà desfer el camí perquè just a la plaça de darrere de l’hostal hi ha un local, la Taverneta, on podeu anar a fer un got; tot sovint hi ha música en directe d’algun grup de la comarca.

Dissabte al matí
Des de temps immemorials, dissabte, a Ripoll, és sinònim de mercat. Des de primera hora les parades inunden els carrers de la vila. Molts pagesos de la contrada baixen fins a Ripoll per vendre, a bons preus, productes frescos i locals. El mercat s’estén pels carrers Mossèn Cinto Verdaguer, una de les artèries que surt de la plaça de Sant Eudald, la plaça de la Llibertat –encara coneguda pels vilatans com la plaça dels porcs– i el passeig de Sant Joan.

Al començament del passeig de Sant Joan, venint del pont d’Olot, hi ha l’Scriptorium, una exposició permanent que ofereix la possibilitat de conèixer el procés de producció i còpia de manuscrits durant els segles X, XI i XII. Si seguiu el passeig, just quan comença el carrer de l’Estació hi ha un antic celler de molta anomenada. Antigament era la 'bodega' Batet i ara ha renovat els productes. És el Celler d’en Milo. Fixeu-vos en l’estructura del celler, remeneu entre la infinitat de productes i deixeu-vos sorprendre. Hi venen vi a granel i ratafia –tasteu la Rosset. Just al carrer que queda al darrere hi ha un parell d’edificis que es mereixen una aturada. D’una banda, la Casa Bonada, un casalot modernista obra de Joan Rubió i Bellvé –deixeble de Gaudí–, del qual us heu de fixar en la torre. Un xic més amunt hi ha la Casa Sisqués, del mateix arquitecte, tot i que va ser construïda posteriorment (1916), i que és coneguda com la 'casa del Barco', per la semblança de la façana principal amb un vaixell. En aquest mateix barri, hi ha un dels grans tresors de la vila i que a voltes els visitants passen per alt. Es tracta de la capella de Sant Miquel de la Roqueta, una petita edificació d’estil modernista del mateix Rubió. Per dinar una bona opció és el Cafè Canaules o la Piazzeta.

Dissabte a la tarda
Després de dinar, seguiu el carrer fins arribar a la plaça Gran; al xamfrà, xocareu amb la Casa Alòs. És un edifici blanc trencat, modernista, de Josep M. Pericàs, propietat del marquès de Dou. Enfileu el carrer Nou fins al primer carrer a mà esquerra, que us conduirà al pont del Raval. En aquest carreró, abans d’arribar al pont hi ha el Casal dels Taurinyà. Damunt la porta tapiada, hi ha representat un toro, que era l’emblema d’aquest llinatge. A continuació hi ha el pont del Raval, un dels racons més bonics de la vila. El pont es bastí en el període medieval, tot i que va ser reconstruït el 1585. Actualment conserva, a banda i banda del riu Freser, els arcs auxiliars i l’arcada de la volta. A més, del pont estant es pot veure un fragment de la muralla, que des de l’època medieval fins al segle XIX envoltava el nucli antic de Ripoll. Creuat el pont, a mà dreta, us queda el pla d’Ordina i el passeig de la Farga Catalana, on hi ha la Farga Palau. Si continueu pel pla d’Ordina, al final del camí trobareu la font del Tòtil, un paratge ideal per parar una estoneta a gaudir del silenci de la natura. Desfeu el camí i passegeu pel centre de la vila, deixeu-vos temptar per la seva oferta comercial i per les pastisseries que hi ha a la plaça de Sant Eudald i a la plaça Gran. A mitja tarda podeu enfilar cap al barri de la carretera de Barcelona. Travesseu el passeig Ragull fins al final, on veureu una rèplica d’una antiga creu de terme. Tot seguit trobareu el Jardí Botànic dels Pirineus i, més enllà, el pont de Calatrava, que connecta el barri de l’Estació amb la carretera de Barcelona.

Per sopar dirigiu-vos al centre de la vila. Molt a prop de la plaça de la Llibertat hi ha Ca la Quimeta, un restaurant de cuina gallega on preparen un pop boníssim. Per cloure la jornada aneu al Blue i demaneu que us preparin un combinat personalitzat.

Diumenge al matí
El Monestir i el seu entorn són de visita obligada. Fundat per Guifré el Pelós l’any 879 va arribar a la màxima esplendor en mans de l’abat Oliba. La façana conserva l’element romànic més important del país, la portada del segle XII, i les tombes de Guifré el Pelós i Ramon Berenguer III, entre d’altres. El claustre, de doble planta, també es pot visitar. No us perdeu la plaça de l’Ajuntament, construïda al segle XVII, i l’església de Sant Pere, on destaca, a la part posterior, un fragment de muralla del segle XIV i un rellotge de sol, a la façana. Arribeu-vos fins als jardins del monestir que hi ha just a la part del darrere. Abans de dinar aneu a fer el vermut, just davant de la plaça de l’Ajuntament, a l’Alèsia, i aneu a buscar embotit a la plaça Nova, perquè just a sota de la primera arcada hi ha una botiga de les de tota la vida, Can Mullol. Per dinar, dirigiu-vos a la sortida del poble, al barri de Can Déu, al final de la carretera de Barcelona, i feu un bon àpat a Les Graelles.