Anuncia't al Descobrir

Romànic a l'Alt Empordà

Del conjunt monumental de Sant Pere de Rodes a la canònica de Santa Maria de Vilabertran, tot aturant-nos a Figueres i a tastar els vins del celler Empordàlia

Aquesta escapada té com a eix central dues joies del romànic català: el monestir de Sant Pere de Rodes i la canònica de Santa Maria de Vilabertran. Comencem al conjunt monumental de Sant Pere de Rodes, un espai on conflueixen els tres puntals de la societat feudal: els que resaven (monestir de Sant Pere de Rodes), els que lluitaven (castell de Sant Salvador de Verdera) i els que produïen (poblat de Santa Creu). Sens dubte, l’espai més important és el monestir, una imponent abadia benedictina situada al vessant oriental de la serra de Rodes que va créixer al segle X sota l’impuls de l’abat Hildesind. Cent anys més tard, s’hi va construir el que és el seu element més destacable, l’església, amb les tres naus –una d’elles d’altura extraordinària–, que es va aixecar per allotjar els pelegrins. Cent anys després, i per protegir-se dels atacs pirates, el monestir es va fortificar. En els millors moments, hi vivien fins a trenta monjos (armats) que controlaven la pirateria marítima i rebien els impostos dels vaixells que circulaven per aquesta part de la Mediterrània.


Al monestir, actiu fins al segle XVIII, s’hi allotja una de les colònies de ratpenats més nombroses del país. Hi fan niu al campanar llombard (com manava el cànon estètic dels segles XI i XII), que té una bona alçària i una perspectiva impactant: la visió en contrapicat del seu interior. També els trobareu als dos claustres de l’abadia. El primer (adossat a l’església) és el més antic: busqueu-hi el lleó pintat de negre i vermell en una de les pilastres. El superior, del segle XII o XIII, ha estat molt refet però el resultat és impecable. Rere el claustre, a les dependències del monestir, hi ha una de les terrasses amb millor vista de la Mediterrània.


El castell de Verdera i el despoblat de Santa Creu
De darrere el monestir surt un camí senyalitzat que porta al castell de Sant Salvador de Verdera, el punt més alt d’aquesta zona de la serra de l’Albera (670 m sobre el nivell de la mar), que en aquest tram es coneix com ‘serra de Verdera’. És una mitja hora de pujada (puja fort) i mitja de tornada. A més d’oferir una visió insòlita del monestir (una visió zenital de tot el conjunt), us porta a un mirador excepcional. Si fa un dia net (millor si ha bufat la tramuntana), podreu albirar fins i tot Mallorca. Des d’aquest niu d’àligues veureu la plana de l’Alt Empordà, el golf de Roses, el massís del Montgrí i les illes Medes. El castell, avui enrunat, va servir com a talaia contra la pirateria, de santuari i de mirador residència dels comtes d’Empúries.


El poblat (ara despoblat) de Santa Creu de Rodes es troba a un quilòmetre del monestir, al municipi del Port de la Selva. Dedicat fonamentalment al comerç i a la producció artesana, aquest poble atenia les necessitats de l’abadia. Gràcies als pelegrinatges, entre els segles XII i XIV va gaudir d’una gran prosperitat (va arribar a tenir uns 250 habitants), però les guerres, els saquejos, les males collites i les epidèmies en van forçar l’abandonament. Ara només en queden les restes d’alguns habitatges, dues torres i l’església, l’únic edifici del nucli que es manté dret.


Si teniu temps i ganes, podeu acabar el dia a un dels municipis que millor s’albiren des del monestir: el Port de la Selva.


Figueres i Vilabertran
Vilabertran es troba a només mitja hora amb cotxe de Sant Pere de Rodes. Aquest municipi amaga un conjunt monumental excepcional, l’exemple més ben conservat de canònica medieval. Els seus inicis es remunten al segle XI, quan el prevere Pere Rigald va reunir un grup de capellans per viure-hi en comunitat, un fet que va coincidir amb la donació de l’església a la comunitat que van fer tres famílies nobles. Aviat, aquesta comunitat va adoptar la regla de Sant Agustí i es va convertir en una de les primeres canòniques agustinianes.


Entre els segles XII i XIII es van aixecar uns edificis al voltant del claustre per allotjar la comunitat. Posteriorment, la canònica es va ampliar amb la capella funerària dels Rocabertí (segle XIV) i amb un gran pati que recollia les dependències que estaven fora del recinte de clausura (segle XVIII). El 1295 s’hi va casar el rei Jaume II amb Blanca d’Anjou, i a finals del segle XIV el rei Pere III el va posar sota protecció reial. L’edifici més emblemàtic de la canònica és l’església, que conserva una creu processional que és la peça d’orfebreria gòtica més gran de Catalunya; el sepulcre del prevere Rigald, i l’urna on hi ha dipositades les despulles del rei Alfons I.


Un cop acabada la visita, us proposem un recorregut pels exteriors de la canònica que us portarà pel palau de l’Abat, l’hort del Prior, la capella dels Rocabertí i per carrers, places i edificis de Vilabertran, com la Torre d’en Reig, un edifici modernista de finals de segle XIX i principis del XX.


Vilabertran és veïna de Figueres, la vila del surrealisme i la tramuntana. El Museu Dalí, el Museu del Joguet, els mercats de la plaça del Gra (dissabte és el gros), el Parc Bosc i el castell de Sant Ferran donen per a més d’una jornada. També és la vila que us pot servir d’allotjament i punt de partida per fer la resta de les visites.


Un celler de l’Albera
No sabem quants dies us hi estareu, però si teniu temps us recomanem que us atureu al Celler Cooperativa Empordàlia, situat a l’entrada del municipi de Pau. Des de 1945, any en què es va fundar com a cooperativa popular, rep la verema dels viticultors de la zona. S’hi organitzen visites guiades que permeten veure el molí antic, l’actual i el celler, que acaben amb una degustació de tres vins, Oli de Pau i productes empordanesos.

Música a l'estiu
Els mesos d'estiu tots dos monuments acullen diferents propostes culturals. Així, el monestir de Sant Pere de Rodes acull un festival que duu el seu nom, una aposta per la música per on desfilen virtuosos d'arreu del món que aquest 2015 arriba a la quinzena edició i, la canònica de Santa Maria de Vilabertran, la Schubertíada, un certamen dedicat al compositor austríac que el 2015 ha complert 23 edicions.


 

Comentaris
berni3 19/03/2015 - 10:12h S principis d'aquest segle (i mil·leni) vaig tornar, il·lusionadissim a Sant Pere de Rodes (feia més de vint anys que no hi anava). No hi vaig entrar. L'han destrossat en nom de no sé quina concepció arquitectónica. Hi ha opinions més autoritzades que la meva: http://elpais.com/diario/2000/05/20/catalunya/958784865_850215.html
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Descobrir.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
 
  • El més vist
  • El més comentat
Descobrir.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació