Ruta pel Modernisme de la Selva

Què és el Modernisme? En parlem tot sovint i l’associem a grans obres com la Sagrada Família i la Pedrera, però quan mirem el que tenim a prop no ho veiem tan clar, i moltes vegades qualifiquem com a modernistes elements de patrimoni que pertanyen a altres corrents artístics o que ho són tan sols en alguns aspectes parcials.

Estrictament, el modernisme és un moviment cultural i artístic que es desenvolupa a Europa a finals del segle XIX i principis del XX, que adapta les tipologies arquitectòniques i els elements decoratius a noves tècniques, nous materials i noves sensibilitats. Es manifesta en l’ús de la línia sinuosa i de l’asimetria, i en els ornaments inspirats en les estructures naturals i biològiques.

El modernisme català
A Catalunya el modernisme va tenir personalitat pròpia, lligada a l’esclat del catalanisme cultural i polític i al moment àlgid de la burgesia. Va conviure amb moviments que reivindicaven les glòries medievals (neoromànic, neogòtic) fins que va ser substituït pel noucentisme, que postulava un cert retorn al classicisme.

La Selva té molts elements de patrimoni cultural que es poden adscriure a aquests moviments artístics, que s’entrecreuen i es barregen, i és que aquesta comarca va rebre tant l’influx del poder de la burgesia industrial i dels hisendats rurals com l’impacte del primer estiueig, el termalisme i els indians. El resultat el trobem, sobretot, en els magnífics conjunts patrimonials conservats a diferents poblacions de tota la comarca. Tots plegats conformen un conjunt de patrimoni que mereix ser conegut i reivindicat.

• Nuclis de Sils i Vidreres. A Sils trobem el campanar de Santa Maria de Sils, que destaca per l’esgrafiat floral del rellotge i la cúpula de ceràmica vidriada coronada amb ferro forjat. A Vidreres es troben un seguit d’edificis construïts durant l’auge de la indústria surera de finals del segle XIX a la regió, com l’Antic Escorxador o l’Antic Ajuntament, d’inspiració neoclàssica i oriental respectivament.


• Nucli de Tossa de Mar. El municipi va hostatjar una colònia d’artistes internacionals de primer ordre a principis del segle XX, així com algunes famílies benestants enriquides amb el comerç marítim. La trobada d’aquests dos col·lectius va permetre la construcció d’edificis purament modernistes com la Casa Sans Moré, inspirats en l’arquitectura renaixentista com Ca les Germanes, o que combinen elements neoclàssics i neogòtics com la casa Camil Torrellas.


• Nucli de Santa Coloma de Farners. Capital de la comarca, es convertí a partir de mitjans del segle XIX en el centre administratiu i econòmic d’una part important de la Selva interior, fet que contribuí al seu desenvolupament econòmic i urbà i que ha llegat un destacat conjunt de patrimoni arquitectònic de l’època. El municipi ofereix un gran nombre d’edificis d’estil modernista, com la Casa Aragó o Can Geronès, o d’estil noucentista, com el Balneari Termes Orion, alhora que es troben edificacion d’un estil més eclèctic barrejant elements neogòtics i renaixentistes.


• Nucli de Sant Hilari Sacalm. Situat a més de 800 metres d’alçada en plenes Guilleries, va esdevenir un dels principals punts d’estiueig de famílies benestants a la segona meitat del segle XIX i principis del XX, època en que el noucentisme era l’estil arquitectònic predominant. Aquest fet es veu reflectit en els edificis de la població com la Cooperativa Obrera o el Casino Tívoli. A més, cal destacar el Passeig de la Font Vella i la Font Picant, un interessant conjunt patrimonial que reuneix remarcables elements arquitectònics.


• Municipi de Lloret de Mar. La població es va transformar profundament a la segona meitat del segle XIX amb la tornada dels indians que s’havien enriquit a Amèrica i, després, amb l’arribada dels primers estiuejants. El patrimoni construït per uns i altres combina necolassicisme i modernisme. Una part es troba al nucli urbà, com el Liceu o la Casa de la Vila, però la resta es localitzen al llarg d’un recorregut que s’inicia al Cementiri Municipal i acaba a Sant Pere del Bosc, passant pels Jardins de Santa Clotilde, inspirat en els jardins del Renaixement italià.


• Nucli de Caldes de Malavella. A partir de mitjans del segle XIX la vila esdevingué un actiu centre d’estiueig amb un  balneari, freqüentat per moltes famílies benestants, que hi construïren les seves residències seguint els corrents arquitectònics del moment. Aquest fet ha comportat que a Caldes hi hagi el conjunt modernista més important de la comarca de la Selva. Destaquen els balnearis de l’època i diversos carrers i passejos del municipi.


• Nucli de Breda. A banda del seu important monestir medieval, Breda té també alguns elements de patrimoni modernista que permeten arrodonir la visita d’aquesta vila situada als peus del Montseny. A més, reuneix edifics d’un estil més eclèctic, i fins i tot d’inspiració islàmica com Can Cardona.


• Nucli de Blanes. Ciutat portuària, pesquera, industrial i d’estiueig, ja era al segle XIX la població més gran de la comarca. El retorn dels indians amb les fortunes fetes a Amèrica va permetre la construcció d’un patrimoni que s’ha convertit en un dels majors atractius de la població. A banda dels edificis d’estil modernista, destaquen els jardins botànics Mar i Murtra i Pinya de Rosa, que combinen la riquesa natural amb la riquesa arquitectònica.


• Nucli d’Arbúcies. La població combina el patrimoni construït pels estiuejants que cercaven la qualitat de vida d’aquesta vall situada entre el Montseny i les Guilleries i el que van promoure els hisendats de les grans propietats rurals i forestals de l’entorn. Com a resultat, el nucli urbà ofereix bons exemples de patrimoni arquitectònic que combina estils modernistes i medievalitzants, com Can Xacris o les Magnòlies.


• Nucli d’Anglès. A finals del segle XIX i principis del XX el municipi va viure un període de pròspera activitat econòmica, afavorida sobretot per la gran indústria tèxtil Burés, que va transformar una petita població rural en un actiu nucli industrial. Aquesta etapa de prosperitat va permetre la construcció d’un conjunt de patrimoni arquitectònic molt remarcable, destacant l’estil noucentista, per exemple, de Can Cendra.