Anuncia't al Descobrir

Rutes per la Catalunya literària

Escapades a racons reals de la nostra geografia amagats sota pseudònim a quatre novel·les catalanes

Us proposem unes escapades literàries a llocs semi-existents que podreu fer sols o amb nens. Es tracta d’unes rutes a racons reals de la nostra geografia que s’amaguen sota pseudònim a quatre novel·les catalanes de finals del segle XIX i principis del XX. Us parlem de l’ermita de Sant Ponç i de la vila Murons, ubicacions principals de ‘Solitud’, de Víctor Català; del Comarquinal de ‘Laura a la ciutat dels sants’, de Miquel Llor; del Pratbell de ‘L’escanyapobres’ i el Vilaniu de Narcís Oller; i de la Terra baixa d’Àngel Guimerà. 

Solitud a l’ermita de Sant Ponç, a Torroella de Montgrí
Diuen que en una conversa amb Tomàs Garcés, Caterina Albert, l’escriptora que va escollir el pseudònim de Víctor Català, digué per emfasitzar la seva reclusió a casa dels pares: “Gairebé no conec cap paisatge”. Potser les seves paraules eren una mica exagerades, perquè és cert que l’autora ubicà l’acció de ‘Solitud’ (1905) en un punt geogràfic que coneixia bé: l’ermita de Santa Caterina -la de Sant Ponç a la ficció-, situada entre les muntanyes d’Ullà i Santa Caterina, a la comarca del Baix Empordà. La Mila, protagonista de ‘Solitud’, viu reclosa al mas de Sant Ponç, que devia ser la casa de l’ermità d’aquest edifici d’estil gòtic tardà.

Des de Santa Caterina podeu acostar-vos al castell de Montgrí (vegeu la ruta “El castell dels dibuixos”) i després fer la davallada del capítol final de ‘Solitud’; és a dir, baixar per la carena fins arribar a Torroella de Montgrí, que és Murons a l’obra de Víctor Català. Podeu dormir a l’Hotel Palau Lo Mirador i, l’endemà, enfilar cap a l’Escala (Alt Empordà), població on Caterina Albert nasqué i morí (1873-1966), i que ella mateixa esmentà a l’hora de situar l’acció de la seva novel·la més important: “Tothom ha reconegut en la muntanya on es desenrotlla l’acció de ‘Solitud’ la muntanya de Santa Caterina, que es dreça pàl·lida entre l’Escala i Torroella”.


Comarquinal, la "senyora ciutat" de Vic
‘Laura a la ciutat dels sants’, l’obra cabdal de Miquel Llor (1894 – 1966), es publicà el 1931. En el primer capítol ens trobem amb Comarquinal, “tota una senyora ciutat, amb bones esglésies i convents a desdir”, que no és cap altra que Vic, a la comarca d’Osona. 


De la mateixa manera que a ‘Solitud’, Llor planteja un conflicte intern, el de la protagonista amb el seu entorn, en aquest cas Comarquinal, un lloc i un món que ens és descrit com hipòcrita i hostil. Nosaltres us convidem que hi aneu, el descobriu i us n’emporteu una idea diferent de la que oferí a la seva obra l’escriptor barceloní. Podeu fer qualsevol de les rutes organitzades per l’oficina de turisme del municipi osonenc, especialment la que té per itinerari els escenaris de ‘Laura a la ciutat dels sants’ i la del centre històric de la vila. Aquesta segona parteix del Mercadal, on hi ha les “arcades que formen el magnífic quadrat” per on decideix amagar-se la Teresa de Muntanyola, la cunyada de Laura, a l’hora de travessar la plaça. Allà es dreça “la Casa de la Ciutat, resseguida d’ornamentacions del barroc més sobri de Catalunya”, punt número dos de la passejada. 

Si heu llegit la novel·la, podeu anotar els elements identificatius de la ciutat descrits per Llor i anar-los a buscar: la fàbrica de paper que veuen la Laura i el Tomàs des del tren és, en realitat, l’antiga fàbrica d’El Sucre. També s’hi esmenten els campanars de la Seu, l’Hospital i el Seminari; l’església del Remei, als afores de la ciutat, avui convent dels franciscans; o la de Sant Felip, a la plaça de mateix nom.

Finalment, us animem a descobrir el massís de Collat Negre, que a la novel·la presideix aquesta ciutat de “15.000 habitants” a “70 quilòmetres de Barcelona” i “centre neuràlgic d’una plana interior de Catalunya”. Aquest conjunt muntanyós no és més que el massís del Montseny. Sols o amb nens, podeu enfilar-vos al turó del Tagamanent i menjar a la masia El Bellver, situada al bell mig del Parc Etnològic del Tagamanent. Si voleu fer nit, teniu dues opcions: o bé agafeu forces a Vic abans de començar la ruta cap al Montseny (Mas Caularons, Mas La Miranda o la masoveria Torre d’en Bru), o bé descanseu després de la pujada a l’hostal de muntanya Cabrerès, a Cantonigròs.

Pratbell, el Valls d'Oller
“Els mercats de Pratbell, d’antiga anomenada, van arribar a llur més gran esplendor pels contorns de l’any 50 de la passada centúria”, escrivia Narcís Oller a ‘L’escanyapobres’ (1884), novel·la breu en què l’escriptor retratà en el pla humà l’avarícia i, en l’històric, la irrupció de la Revolució Industrial a la Catalunya rural. Pratbell ocupava una posició estratègica, ja que per aquell indret hi passava la carretera que enllaçava la Catalunya alta amb Aragó i Madrid, la qual cosa va fer que molts dels seus habitants es dediquessin al comerç i, d’altres, a la mòlta de grans i l’emmagatzematge de la farina, “proveït com estava el país de salts d’aigua i bons molins”.

‘Vilaniu’ va sortir de la impremta un any més tard, el 1885. L’obra era la versió novel·lada del conte d’Oller ‘Isabel de Galcerán’. El títol de ‘Vilaniu’ fa al·lusió al nom del poble on transcorre l’acció, un municipi que Oller descriu com el “niu més plaent de la terra”, però també com “un poble de cridaners”, i és que l’obra és una sàtira de la vida i de la política provincianes, on no hi falten la calúmnia, la hipocresia, les falses relacions i un tràgic final.

Tant Pratbell com Vilaniu són una recreació literària de Valls, població de l’Alt Camp on nasqué Oller el 1846. Llegir ‘Vilaniu’ és una bona manera de conèixer el municipi, ja que l’autor en fa una descripció detallada dels costums i de la geografia urbana. Una altra opció és concertar alguna de les visites guiades organitzades per l’ajuntament de Valls o fer la Ruta dramatizada Narcís Oller pel barri antic de Valls, organitzada per la Societat Narcís Oller. Des del municipi de l'Alt Camp podeu passejar fins a Picamoixons, tot resseguint la vall del riu Francolí i, per acabar, visitar el Museu de Carros i Eines de Camp, situat entre Picamoixons i els imaginats Vilaniu i Pratbell. 

L’allà dalt de la terra baixa, a Queralbs
“L’escena en la terra baixa de Catalunya i en nostres dies”, escrigué Àngel Guimerà (1854-1924) a l’acotació inicial de ‘Terra baixa’, obra de teatre que es publicà el 1897 i amb què l’escriptor de Santa Cruz de Tenerife assolí la projecció internacional. A la pàgina següent, abans de l’aparició de Xeixa garbellant blat a l’acte primer, Guimerà descriu amb tot detall una “casa-molí a pagès”, centre neuràlgic d’una terra baixa presentada per l’escriptor com hipòcrita i malvada. Abrigueu-vos bé perquè, per descobrir-la, us haureu de desplaçar fins a Queralbs i al pla de Coma de Vaca, a la comarca del Ripollès.


Queralbs és la població amb el terme municipal més extens de la Vall de Ribes. A quatre hores del municipi hi ha un dels indrets del terme, la caseria de La Farga, on hi havia unes mines d’arsènic que funcionaren des de mitjans del segle XIX fins a la primera guerra mundial. Dos quilòmetres més enllà, en direcció a Ribes, hi trobareu la central elèctrica del Molí, construïda el 1914. Atureu-vos-hi i respireu, perquè estareu trepitjant la terra on temps abans hi hagué un antic molí fariner, la casa-molí a pagès del drama rural de Guimerà.


Des d’allà podeu passejar per Ribes de Freser, coneguda per la seva aigua envasada, o atansar-vos a “l’allà dalt” d’una de les frases més corprenedores de l’obra, la del Manelic a la Marta: “Si jo no et puc matar, no, perquè t’estimo, Marta! I t’estimava des d’allà dalt, al pujar tu, que jo era un grapat de neu que es va fondre mirant-te”.

“L’allà dalt” implica la pujada al pla de les Eugues, a 2.020 metres d’alçada, a Coma de Vaca, no lluny de Queralbs. Sota la presència del Puig del Balandrau hi ha el refugi Manelic, dit així en honor al pastor innocent i enamorat de ‘Terra baixa’. Aquí podreu descansar, fer un mos, dormir o, per què no, llegir o rellegir la més coneguda i traduïda de les obres de Guimerà.

De la terra baixa a les 'lowlands'
Per cert, ‘Terra baixa’ creuà l’oceà i arribà a les pantalles de cinema nord-americanes el 1914 de la mà d’un tal J. Searle Dawley i sota el nom de 'Martha of the Lowlands'. La pel·lícula es va rodar a Cuba, però ens sembla que aquesta serà una altra escapada.

Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Descobrir.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
 
  • El més vist
  • El més comentat
Descobrir.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació