Anuncia't al Descobrir

Sorpreses romàniques a la Ribagorça

Monuments de visita obligatòria al cor del Pirineu

Santa Maria d'Alaó: el monestir del congost d’Escales
És difícil resistir-se a la temptació d’alçar el cap quan es passa per la carretera que s’obre pas a través de tretze túnels per les parets vertiginoses d’Escales. Però, a baix, una aigua verda com una maragda ens reclama l’atenció. I en aquella mar inesperada, una illa de teulades ens fa saber que arran d’aigua hi ha un poble de carrers costeruts que ha crescut a recer d’aquelles serres imponents. És Sopeira. En aquest cas, l’etimologia és fàcilment deduïble: el poble és a sota d’una pedra. D’una immensa paret de pedra. És una delícia. A Sopeira, l’església parroquial és una mica especial: és un impressionant monestir benedictí del segle XII situat a la part més baixa del poble, als afores. I amb l’absis romànic reflectint-se a les aigües de la Noguera Ribagorçana. Santa Maria d’Alaó té molta història. Els seus orígens són visigots, però el 1006 els musulmans el van arrasar i es va haver de fer de nou, seguint la moda llombarda. El 1123 es consagra el nou monestir, que pel camí ha perdut el claustre, però ha guanyat un imponent campanar que reforça aquesta joia del romànic de la Franja.



  • Més informació. Cal trucar als telèfons 974 54 22 29 o 638 28 33 61 per concertar la visita, atès que el temple, habitualment, està tancat amb clau.


Santa Maria de Viu: el laboratori d’idees del romànic
Una de les esglésies més belles del Pirineu és la de Viu de Llevata. Té alguna cosa que la fa única. Ara fa quaranta anys, un dissabte de la tardor del 1972 es va descobrir per quin motiu. S’havia de moure l’altar perquè s’hi duien a terme unes obres de restauració i, en bellugar aquella pedra pesada, es va veure un forat on s’amagava una caixeta de fusta embolcallada amb uns draps. De dins, en va sortir un pergamí. Era l’acta de consagració, firmada pel bisbe Ramon el llunyà 1108. Aquest document demostra que l’església és anterior a les de la vall de Boí, que també finançarien els totpoderosos senyors d’Erill. Som a dins, doncs, del primer romànic de la Ribagorça. Potser aquest paper de precursora és el que li dóna personalitat. L’absis i la portalada són dels que t’animen a treure la càmera fotogràfica, però encara té més sorpreses amagades. Una estranya porteta minúscula ens cridarà l’atenció. Sembla haver perdut les escales amb el temps perquè està a mitja paret. La mida és la correcta per a la funció que ha de fer: és la porta d’infantar, que dóna a la pica baptismal. No està concebuda per creuar-la, sinó per passar un nadó dels braços de la mare impura, que no podrà entrar al temple fins que no acabi la quarantena, als dels padrins de bateig. 



  • Més informació. La clau de l’església es guarda en cases particulars. Normalment, no hi ha cap problema perquè t’obrin el temple. Viu de Llevata és un poble del municipi del Pont de Suert (Oficina de Turisme: 973 69 06 40).


Santa Eulàlia d'Erill la Vall: patrimoni de la Humanitat
El 30 de novembre de l’any 2000 la UNESCO va declarar Patrimoni de la Humanitat el romànic de la vall de Boí, un conjunt format per nou esglésies i ermites ubicades en un paisatge d’excepcional bellesa. Sant Climent de Taüll és la més icònica, indubtablement. Però totes tenen el seu encant. El campanar de Santa Eulàlia d’Erill la Vall n’és un bon exemple. És el més esvelt i aconseguit de tota la vall. A l’interior de l’església, del segle XII, s’hi conserva una rèplica exacta del famós Davallament descobert el 1907 quan l’anomenada Missió Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans va a la recerca del romànic i troba aquestes figures, aleshores passades de moda, emparedades com mòmies de fusta. Santa Eulàlia és el primer temple que visiten aquests aventurers que permetran salvar bona part del patrimoni pirinenc. En ple segle XXI, també recomanem començar la ruta del romànic per Erill, perquè a tocar del temple hi ha el Centre d’Interpretació del Romànic de la Vall de Boí, una mena de museu interactiu per amerar-se d’aquesta arquitectura. 



  • Més informació. Centre d’Interpretació del Romànic. 973 69 61 89 | www.centreromanic.com | Les tarifes varien segons l’església (2 € el Centre d’Interpretació, 3 € la visita a Sant Climent i 9 € tot el conjunt | Els horaris varien segons l’època de l’any; es troben actualitzats al web).


La muralla de Vilaller: un misteri medieval
Per saber com eren els pobles de la Ribagorça en el moment que es construeixen les esglésies romàniques, hem de visitar-ne un que, curiosament, no l’ha conservada. Amb ulls contemporanis, sap greu que s’hagi perdut en la memòria del temps el temple de Vilaller. Era una vila rica, que celebrava una important fira de bestiar, de ben segur que l’església estava a l’altura de les circumstàncies. I per això la van renovar, perquè podien. Una cançó tradicional recollida per Artur Blasco a Erill la Vall ho deixa ben clar: “I si aneu a Vilaller/ la meitat són cavallers;/ ara han fet l’església nova/ ja no se’ls podrà dir res”. La vall de Boí envejant campanars del segle XVIII. Què en dóna, de tombs, la vida. Com a contrapartida, Vilaller ha conservat un bon tram de muralla del segle XI, que dóna un aire molt enigmàtic, molt medieval, al centre. Hi ha arcades ombrívoles que ens permeten passar per sota de la intimitat de les cases, l’esquelet d’una antiga torre que havia estat presó i les restes d’un pont que creua —o que havia creuat— la Noguera Ribagorçana.



  • Més informació. Per resseguir la muralla, només cal anar a la plaça de l’església i enfilar el carrer del Mig.


La catedral de Roda d'Isàvena:  el bressol del bisbat de Lleida
A la vall de l’Isàvena es respira història. Tot i que el despoblament del Pirineu l’ha castigada amb duresa, conserva l’altivesa senyorial de qui ha viscut temps millors. En el segle IX, Roda d’Isàvena ja tenia catedral. Va ser destrossada pels musulmans, però refeta entre els segles XI i XII. En plena època d’esplendor de l’arquitectura romànica, no és estrany que la catedral del poderós bisbat de la Ribagorça brillés amb llum pròpia, i això que el 1149 la seu episcopal es trasllada a Lleida, acabada de conquerir. No és casualitat que una de les portalades més belles de Sant Vicenç s’inspiri en la dels Fillols de la Seu Vella de Lleida. Però a Roda hi ha molt més patrimoni i molt notable. Les tres criptes de l’església amaguen tresors romànics d’incalculable valor, com el sarcòfag de sant Ramon. També hi ha pintures murals originals i la cirereta del pastís: un claustre construït entre el 1136 i el 1143 que ha estat mut testimoni d’històries tan pel·liculeres com el robatori perpetrat per Erik el Belga la nit del 6 de desembre del 1979. Es va perdre molt, però es va recuperar bastant i encara podem veure la cadira de boix de sant Ramon, del segle IX, considerada el moble més antic d’Europa.



  • Més informació. Entrada: 2,5 € | Informació i reserves: 974 54 45 35.


Les imatges que apareixen en aquest especial són de Rafael López-Monné i, els textos, d'Anna Sàez. Es van publicar en el número 175 del DESCOBRIR.

Propostes
  • On dormir
  • Què fer a Alta Ribagorça
  • Hostatgeria de Roda d'Isàvena. L'antiga catedral de Roda d'Isàvena té un servei d'hostatgeria més que recomanable pel luxe que comporta gaudir del romànic amb totes les prestacions i comoditats del segle XXI. Roda d'Isàvena. 974 54 45 54.
  • Hotel El Rantiner. Un establiment de tracte familiar amb només 28 habitacions des de les quals es poden veure els campanars de Sant Climent i Santa Maria. Taüll. 973 69 61 84.
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Descobrir.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
 
  • El més vist
  • El més comentat
Descobrir.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació