Un cap de setmana a Eivissa

Divendres a la tarda
Allotjar-se a l’hotel Montesol ja és un al·licient, perquè és el més antic de la ciutat d’Eivissa i el més emblemàtic de l’illa per la seua arquitectura i història. Després de deixar les maletes a l’habitació, podem aprofitar per conèixer una mica més l’establiment tot prenent un aperitiu (tal volta unes herbes eivissenques) en la cafeteria de la planta baixa mentre ens recreem en el seu ambient cosmopolita. Després, ens dirigim al carrer Comte de Rosselló, molt proper i que connecta amb el carrer Bisbe Azara. Allà hi ha el restaurant Ke Kafé!, un establiment de recent creació ubicat al local que a principis del segle XX allotjava la redacció i la impremta de 'Diario de Ibiza', fundat el 1893. Avui és la cuina asiàtica i la marroquina la que regna en aquest espai i és imprescindible que hi tasteu el cuscús.

A poques passes de distància del restaurant, en el mateix carrer Comte de Rosselló, podem prendre una copa i escoltar música en viu al bar Pereira, ubicat a la planta baixa del teatre del mateix nom, construït el 1898 i que conserva la façana i tota l’estructura en perfecte estat. El bar Pereira, adaptat a un ambient funcional i modern, sol acollir actuacions de jazz en directe fins a altes hores de la matinada.

Dissabte al matí
La majoria de les habitacions del Montesol miren cap al passeig de Vara de Rei, per la qual cosa és molt probable que tenguem el privilegi de despertar-nos amb una vista immillorable del centre social per excel·lència de la ciutat d’Eivissa. El passeig, presidit per l’estàtua dedicada al general Joaquim Vara del Rey, que morí heroicament a la guerra de Cuba, és una espècie de rambla on els eivissencs desenvolupen les seues activitats principals, des de manifestacions reivindicatives fins a actes festius i lúdics. El passeig nasqué el 1904 quan Alfons XIII inaugurà l’esmentat monument.

Després de passejar una estona per aquest centenari indret urbà, podem enfilar les nostres passes en direcció al port, situat just al costat, cap a llevant. Després de deu minuts de caminada amb vaixells recreatius i iots a l’esquerra, i el nucli mariner d’Eivissa a la dreta, arribam a l’obelisc als corsaris. Es tracta d’un monument sobri i senzill que recorda la memòria dels corsaris eivissencs i especialment la proesa d’Antoni Riquer Arabí, que el 1806 capturà un vaixell pirata molt més gran que el seu petit xabec, després d’una desigual i cruenta batalla marina a prop de la ciutat.

Si, estant a l’obelisc, ens dirigim cap als carrers que tenim enfront, haurem entrat dins el barri de la Marina, on antigament vivien els pescadors i comerciants de la ciutat d’Eivissa. És, juntament amb sa Penya, el barri extramurs, perquè es construí fora de les poderoses muralles renaixentistes que defensen el barri alt, Dalt Vila, on vivia la classe dirigent i burgesa. Avui hi ha botigues de tot tipus, restaurants i alguns comerços que conserven el sabor del passat. El més representatiu d’aquests últims és el Mercat Vell, situat a la plaça de la Constitució (en referència a la de 1812), just a tocar les muralles i la seua entrada principal. El que més crida l’atenció d’aquest mercat és la mateixa edificació (de finals del segle XIX), que reprodueix un antic temple grec. Davall s’hi venen fruites i verdures exactament igual que en el moment de la seua creació.

Si volem tornar cap a Vara de Rei, des del Mercat Vell podem passejar pel carrer Anníbal, popularment conegut com carrer de les Farmàcies. Com que ja és hora de dinar i ens trobam a Vara de Rei, podem entrar a Ca n’Alfredo, ubicat en aquest mateix indret, a només cent metres del nostre hotel.

Dissabte a la tarda
Després d’haver dinat i haver gaudit d’un cafè en alguna de les terrasses del passeig, podem conèixer un poc més de la cultura fenícia i púnica eivissenca si en visitem la seua formidable necròpoli, situada al Puig des Molins. És un paratge situat a només deu minuts a peu i que val la pena contemplar, tot i que sigui des de fora de la tanca metàl·lica que protegeix aquesta extensa àrea arqueològica. Hi ha més de 3.000 tombes excavades a la roca que pertanyen a l’antiga ciutat d’Ibosim, l’actual Eivissa, que fou fundada pels fenicis fa vint-i-set segles. Caminant per la Via Romana podem observar la falda del puig, esquitxada pels forats que són els hipogeus, i revestida d’oliveres mil·lenàries.

Per sopar, ens dirigim al port i, allà, molt a prop de l’obelisc als Corsaris, trobarem el restaurant La Marina, on fan un arròs a la marinera boníssim. Si us agrada més la carn, no deixeu de demanar el confit d’ànec amb salsa agredolça.

Diumenge
Després d’esmorzar i baixar al carrer, hem de preparar-nos per visitar la part alta i més antiga de la ciutat d’Eivissa, Dalt Vila. La millor opció és tornar a dirigir-nos al Mercat Vell, on havíem estat ahir, i entrar per la porta principal d’entrada al recinte emmurallat, que s’anomena Portal de ses Taules o, més popularment, es Rastrillo. És una rampa ascendent que duu a un impressionant portal amb pont llevadís i, damunt, el gran escut d’armes de Felip II esculpit damunt la pedra. Aquestes muralles foren construïdes durant el segle XVI davant els permanents atacs pirates contra l’illa. Tot el conjunt està declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco des de 1999. Pujarem pels seus carrers tortuosos i ascendents, descobrint un traçat laberíntic i molt semblant al de les ciutat àrabs, amb cases blanques i molt antigues. Per no perdre’s i anar per un camí segur, el més recomanable és seguir el carrer de sa Carrossa i les corresponents indicacions fins arribar a la catedral, objectiu final de tota visita al barri. L’edifici, situat al cim del petit pujol que és Dalt Vila, data del segle XIII en les seus parts més antigues i des d’allà dalt es domina una panoràmica general de la ciutat i la badia d’Eivissa. Per la part posterior, a la qual s’arriba per un estret carreró just al costat de la catedral, veiem l’illa de Formentera i l’estret que la separa d’Eivissa.

Encara a la plaça de la Catedral trobam dos interessants punts de visita. El primer és el Museu Arqueològic d’Eivissa, que guarda restes de totes les civilitzacions que han passat per l’illa; l’altre és la Casa de la Cúria, just davant, que avui és un espai dedicat a la interpretació de l’antiga ciutat musulmana i les seues murades, prèvies a les actuals. Després de dedicar una estona a cadascun d’aquests centres, haurem de decidir-nos per un restaurant per a dinar. D’entre l’abundant oferta que hi ha a Dalt Vila, sobretot a l’estiu, destaca El Olivo, situat a la plaça de Vila, just després d’haver entrat al barri per es Rastrillo. Té una esplèndida terrassa a la mateixa plaça, que permet gaudir d’un espai arquitectònic i històric sense comparació a Eivissa. Els medallons de rap amb mantega de sidra són la seva especialitat.

Després de dinar, continuam el passeig per Dalt Vila en direcció a ponent, pels carrers estrets que hi ha a la zona, i sortim pel Portal Nou, que és una altra de les dues entrades que tenia Dalt Vila. Tot i que menys monumentals, podem apreciar les característiques de l’arquitectura defensiva d’aquesta fortalesa. Just davant el Portal Nou, ja fora de les muralles, travessam el parc Reina Sofia, on se celebren concerts a l’aire lliure durant l’estiu.

A mitja tarda és bona idea visitar la plaça del parc, que està al costat del passeig de Vara de Rei i que reuneix un grapat de cafeteries i terrasses acollidores en qualsevol època de l’any. Un d’aquests establiments és el bar Madagascar, amb ambient cosmopolita i multiètnic, on es pot prendre una copa o un entrepà a qualsevol hora el dia o de la nit en una atmosfera distesa i relaxada.