Un cap de setmana complet per descobrir Igualada

Una de les millors ocasions per gaudir d'Igualada és durant l'European Balloon Festival, un esdeveniment que omple el cel de la ciutat de globus al llarg de quatre dies. Però fora d'aquestes dates, la ciutat també és plena d'atractius que es poden descobrir en un cap de setmana.

Divendres a la tarda
Al costat de l’estació de tren i autobús, l’hotel Ciutat d’Igualada, situat en un dels extrems del passeig de Verdaguer, és una molt bona opció per passar el cap de setmana. Un cop instal·lats, podem recórrer aquest passeig, que té un quilòmetre i mig de llargada i que flanquegen plàtans i algunes cases d’estil modernista. Gairebé al final de la via, girem a l’esquerra pel carrer Sant Magí, que ens porta a la plaça de Cal Font, on es pot veure la Biblioteca Central, que ocupa l’edifici d’una antiga fàbrica tèxtil, tal com delata la xemeneia. En aquesta plaça, un dels punts de trobada preferits dels igualadins, també s’alça el Teatre de l’Aurora i diferents cafeteries i bars. Podem berenar de valent —i fins i tot sopar, ja que fan unes creps i amanides molt bones— al Kaelia. 

Dissabte al matí
Important centre de la indústria tèxtil i les adoberies de pells, avui dia Igualada és la seu de l’outlet urbà més gran de Catalunya. El millor és combinar les compres la visita turística. Comencem la ruta a la cruïlla del carrer de Joan Maragall amb l’avinguda de Balmes, just passat el parc de l’Estació Vella. En aquesta zona es concentren gran nombre de botigues interessants. Continuem per l’avinguda Balmes i girem a mà dreta pel carrer de Milà i Fontanals, on es troba la Llar del Sant Crist. De línies entre modernistes i eclèctiques, aquest singular edifici, avui residència geriàtrica, va ser projectat per Joan Rubió, deixeble d’Antoni Gaudí. Després de la visita, reculem i continuem pel carrer de l’Aurora, que ens portarà al centre de la vila. Quan arribem a Cal Font, baixem pel carrer de Sant Magí, que ens condueix fins a la rambla de Sant Isidre. Girem a l’esquerra, passant pel Casino Foment, i ens aturem a dinar al restaurant El Jardí, de nou a la Rambla. 

Dissabte a la tarda
Una altra vegada accedim al carrer Nou, i continuem pel passatge del Capità Galí, amb els seus característics passos coberts, fins arribar a la plaça de l’Ajuntament. A més de l’edifici neoclàssic de l’Ajuntament, recentment remodelat, també hi destaquen els porxos i alguns edificis com Casa Roure, amb el seu curiós esgrafiat de la façana. Per la travessia de Sant Roc, un carreró porxat d’origen medieval, arribem a la plaça de Sant Miquel on hi ha el Consell Comarcal de l’Anoia, a l’antiga casa dels Padró-Serrals, d’arquitectura popular. Tot seguit tornem a la plaça de l’Ajuntament i, a mà dreta, continuem pel carrer de Santa Maria, on se situa la modernista Cal Ratés. Davant mateix veurem l’entrada de l’església de Santa Maria. Aquest temple del segle XVII, pertanyent al Renaixement català, conté un destacat retaule barroc a l’altar major, amb la figura de santa Maria. Seguim fins a la plaça de Pius XII, on segons la tradició va néixer Igualada al voltant de l’any 1000 i des d’on veiem Cal Barrab, una altra bona mostra modernista. Després retornem a la plaça de l’Ajuntament per passejar pel carrer de l’Argent, de vianants i comercial, on es pot comprar des de roba i rellotges, fins a pastissos, pernils i queviures. Un cop arribem a la plaça de la Creu, podem tornar xino-xano per la Rambla i aturar-nos a la xurreria Duna on, a més de xurros, fan uns bunyols i dolços deliciosos. Res a veure amb les xurreries que reciclen l’oli fins a l’absurditat! I, després de passar per la propera llibreria Aqualata, podem tornar a la plaça de l’Ajuntament per sopar al Vinnari. Una copa, molt de la terra, a L’ou com balla, a prop del Consell Comarcal, completarà aquesta atapeïda jornada. 

Diumenge al matí
Per descobrir el passat industrial d’Igualada, comencem una nova ruta per la plaça de la Creu. Agafem la baixada de Sant Nicolau i passem per la plaça del Dr. Joan Mercader fins arribar al carrer del mateix nom. Aquí es troba el Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia, que ocupa l’edifici rehabilitat de Cal Boyer, una antiga fàbrica tèxtil cotonera de final del segle XIX. Passada la porta d’entrada del museu, en el primer carrer a mà esquerra, es pot veure un rec. Aquesta sèquia, documentada ja al segle XIII, recull l’aigua del riu Anoia per mitjà d’una resclosa i originàriament feia funcionar molins fariners. Al segle XVIII, els adobers d’Igualada es van instal·lar al llarg d’aquest rec. Seguint aquest rec s’arriba a Cal Granotes, una antiga adoberia restaurada on s’explica l’antic sistema preindustrial d’adobar les pells. Per acabar, res millor que anar a fer un dinar ràpid a Casa Roure, a la plaça de l’Ajuntament, i, abans de marxar, amb el cotxe podem apropar-nos al cementiri nou, ja als afores de la ciutat, una mostra de la millor arquitectura catalana contemporània, projectat pel reconegut arquitecte Enric Miralles i Carme Pinós.