Anuncia't al Descobrir

Valls, la ciutat que convida a mirar el cel

Els castellers, el campanar més alt del Principat i els calçots obliguen els visitants a estar sempre amb el cap mirant cap a amunt.

Poques ciutats com Valls poden presumir d’esdevenir protagonistes d’obres literàries de renom. Si bé el mèrit cal atribuir-lo a Narcís Oller, a hores d’ara la vila encara preserva bona part del caràcter que l’escriptor de la renaixença va saber captar, glossar i retratar. I és que la vida social vallenca està influïda pel batec que marquen les dues colles castelleres, per la festa al carrer —nodrida d’un ric bestiari— i per un calendari sempre disposat al gaudi. Valls és una ciutat acostumada a mirar el cel, ja sigui per badar amb els castells i pilars que els Xiquets de Valls enlairen amb emoció i passió des de la plaça del Blat; ja sigui per admirar el campanar de Sant Joan, el més alt del Principat; ja sigui per assaborir i rendir culte als calçots, que més enllà d’una menja única esdevenen un acte de sociabilitat.

Divendres tarda
Els divendres a la tarda tenen ritme accelerat. Són les darreres hores de vida laboral per bona part dels ciutadans que treballen al polígon industrial. I és també la represa de l’activitat castellera. Per aquest motiu, la capbussada a la ciutat després d’haver-nos instal·lat a l’hotel Class s’haurà de començar amb la visita als locals socials de les dues colles castelleres, la Vella dels Xiquets de Valls (carrer Quatre de Nou, 1 | tel. 977 60 45 55 | www.collavella.cat) i la Jove Xiquets de Valls (carrer d’en Gassó, 20 | tel. 678 74 33 87 | www.collajoves.com), que, cada divendres, treballen de valent fent i desfent troncs, pinyes i folres. Els locals poden visitar-se i fins i tot sumar-se a fer pinya.

Dissabte matí
El barri Antic és el més matiner en llevar-se, els dissabtes. Els pagesos i venedors de verdures, olives i pesca salada estenen en aquests dominis les seves parades i des de les set del matí ofereixen els productes més frescos i propis del territori. Si bé no cal matinar tant per deixar-se emportar pels quadres i retaules que representa cada setmana el mercat, sempre és aconsellable donar-hi un tomb de bon matí i aprofitar-ho per conèixer i esmorzar a la part de la ciutat més tradicional. El mercat, o la plaça porxada de l’Oli, pot esdevenir el punt de partida d’un interessant recorregut pel cor de Valls. La cirereta a la passejada serà una visita per l’interior de l’església arxiprestal de Sant Joan, amb una nau central d’estil gòtic i catorze capelles repartides a parts iguals als laterals. Un esvelt campanar neogòtic de 74 m d’alçada presideix l'exterior del temple. I ens obliga, igual que els castellers, a mirar cap a amunt. Resseguint i pujant pel carrer de la Cort és recomanable aturar-se a la plaça Pati i aprofitar per fer un vermut en una de les terrasses d’aquest centre neuràlgic. Però sense ofegar massa la gana, perque una de les nostres propostes gastronòmiques és la visita a la pedania vallenca de Picamoixons, a menys de cinc quilòmetres del centre urbà. Allí, la parella de germans Gerard i Marta assumeix la direcció de L’Esportell del Bou, un restaurant que aposta per la gastronomia mediterrània. La carta s’adapta als productes de temporada i, evidentment, durant l’època de cebes dolces és imperdonable no fer-hi una calçotada.

Dissabte tarda
De retorn a Valls, i per mirar de fer baixar el dinar, hom pot fer una visita al Museu de Carros i Eines del Camp, impulsat per Rogeli Montalà, qui ja fa uns anys va decidir exhibir l’àmplia col·lecció de carruatges adquirida al llarg de la seva vida laboral. Ara, el centre esdevé un interessant guiatge didàctic per descobrir com era la vida al camp. De retorn, el punt i final de la jornada serà, de nou, el centre històric. En aquest cas l’indret escollit és l’Antic Cafè, amb accés des de la plaça del Pati i la muralla de Sant Antoni, on la cuina vol ser més innovadora i el seu propietari ha optat per un mestissatge de sabors amb la incorporació d’essències d’altres cultures, com per exemple les mandonguilles amb sèsam i curri. Cal tastar-les.

Diumenge matí
Les darreres hores a la ciutat han de permetre, d’una banda, conèixer el ric patrimoni artístic que ha anat incorporant el Museu de Valls fruit de la donació d’importants col·leccions privades i, de l’altra, admirar el paisatge i les construccions de cap de setmana bastides al Bosc de Valls i que tant bé va saber radiografiar Narcís Oller en obres com Vilaniu o La febre d’Or. Al Museu de Valls, emplaçat a la Casa de Cultura, podrem fer-hi un recorregut per les creacions artístiques que al llarg dels segles XIX i XX van signar pintors de renom com Francesc Galofré Oller, Isidre Nonell, Joan Llimona, Manolo Hugué i Olga Sacharoff, sense oblidar els més rupturistes de la postguerra com Joan Miró, Antoni Tàpies o Joan Brossa. El Museu, però, no es podria entendre sense obres de vallencs com Pere Català Pic i els seus fills Francesc i Pere Català-Roca. I no cal oblidar tampoc Jaume Mercadé, qui va saber captar amb detalls extraordinaris els camps que envolten la ciutat. De fet, després de veure els colors de Mercadé pintats sobre tela, la darrera proposta passa per fer una passejada, al migdia, per l’entorn del Bosc de Valls, un barri d’estiueig on el visitant pot veure les masies bastides entre els segles XIX I XX per les famílies més benestants de la població. El punt i final serà un altre restaurant de referència, la Quintaforca, situat en un indret pràcticament amagat, enmig d’un mar de ceps que captiven al gastrònom més afamat. El restaurant, que va obrir fa uns anys en Xavi Fabra, segueix els preceptes de la filosofia i la cultura Slow Food. Un avís: no té carta i cada mes renova els tasts amb preus tancats que ofereix en funció dels productes de temporada. La Quintaforca es troba a la pedania de Casafort, i s’hi accedeix per el camí situat al costat del celler modernista bastit per Cèsar Martinell a Nulles.

Visita recomanada

A qualsevol viatjant li agrada endur-se un record. En aquest cas optarem pels gastronòmics. Poden triar entre els dolços petonets o anxanetes, confegits a les pastisseries locals per satisfer paladars exigents, o entre els embotits, amb una oferta protagonitzada per les llonganisses i les culeres (botifarres) blanques i negres, que es poden adquirir en les cansaladeries de la plaça de l’Oli.

Més informació
Propostes
  • On dormir
  • On menjar
  • Què fer a Alt Camp
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Descobrir.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
 

Com arribar-hi

  • Tren

    Valls té estació de tren, malgrat que actualment l’oferta és molt minsa (tel. 902 32 03 20 | www.renfe.es). També es pot optar per la línia d’Alta Velocitat amb parada a Camp de Tarragona i arribar a Valls amb taxi o autobús. Hi ha una línia regular que connecta l’estació amb Valls (Autocars Plana: 977 21 44 7 5 | www.autocarsplana.com).

  • Cotxe

    L’AP-7 connecta Valls amb la resta del país. Venint de Barcelona, cal agafar la sortida 11, al terme municipal de Vila-rodona, i després la C-51 fins a la capital de l’Alt Camp. Venint de Lleida, cal sortir per la sortida 10 (el Pla de Santa Maria) i connectar amb la C-37 fins a Valls.

  • Autobús

    La companyia Hispano Igualadina connecta Valls des de Barcelona (tel. 902 29 29 00 | www.igualadina.com).

  • El més vist
  • El més comentat
Descobrir.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació