Anuncia't al Descobrir
OFERTA ESPECIAL -45%
SUBSCRIU-T'HI ARA I GAUDEIX TOT UN ANY D'UN DESCOMPTE ÚNIC!

Vins i olis a la capital de la Terra Alta

Pels carrers de Gandesa, s’hi respira història. I també les olors del vi i de l’oli, dos productes amb denominació d’origen que conviuen amb el modernisme del Celler Cooperatiu de Cèsar Martinell.

Divendres a la tarda
A l’entrada de Gandesa trobarem l’Hotel Piqué, i un cop ens hi hàgim instal·lat, ens dirigirem a l’Espai del Vi i de l’Oli. Durant el recorregut d’una hora per aquest centre d’interpretació descobrirem les particularitats de les dues denominacions d’origen de la Terra Alta, la del vi i la de l’oli. Colors, aromes i sabors que desperten els sentits per anar fent boca abans de sopar a l’Hotel algun dels plats elaborats amb un dels ingredients propis de la cuina de la comarca, el bacallà. 

Dissabte al matí
Comencem la ruta (concertada prèviament a través de l’Oficina Municipal de Turisme) al Celler Cooperatiu, obra de l’arquitecte de les catedrals del vi, Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí. La de Gandesa data del 1919. Edificada entre el modernisme i el noucentisme, destaca pels arcs equilibrats de maó vist, els nivells de les cobertes, els sòcols i els dipòsits d’aigua que la coronen.
La ruta continua per la mateixa avinguda de Catalunya però en direcció a la Farola, nus estratègic de comunicacions. Hi passava la Via Edetana, que anava de Tortosa a Saragossa per la dreta de l’Ebre. Actualment continua sent un concorregut lloc de pas on encara es pot veure l’antiga fonda Mañà, als baixos de la qual hi ha des de fa més de quaranta anys el bar Caxanc.

Continuem cap al nucli antic pel carrer Major, fins al final, on hi ha l’església de l’Assumpció. De l’església primitiva dels templers, se’n conserven la portalada i una part de l’absis, més una capella gòtica afegida a la planta romànica original on va tenir lloc la farsa de Gandesa, un episodi històric del 1319 del qual n’ha quedat una llegenda que explica que el guant de l’escut de Gandesa és el que el príncep Jaume, primogènit del rei Jaume II d’Aragó, va deixar-se a l’església en abandonar precipitadament la infanta Elionor després del casament. El temple ha estat declarat enguany Bé Cultural d’Interès Nacional juntament amb Ca la Vila Vella, un edifici adjacent del gòtic civil del segle xv recuperat per a les entitats gandesanes.

Després de delectar-nos amb els detalls del conjunt, passem per sota els sis porxos medievals que, carrer del Pes Vell amunt, ens guien cap a la Casa de la Castellania o la presó. El 1338 s’hi van celebrar les Corts Generals de la corona d’Aragó presidides per Pere III el Cerimoniós. Amb la creació del partit judicial de Gandesa el 1841 i fins després de la guerra civil, l’edifici es convertí en presó, fins que als anys seixanta del segle xx s’abandonà. Actualment ha recuperat la seva esplendor, ara al servei de la cultura. Convé fer un tomb pels voltants, pels carrers de la Presó, de Santa Maria, d’Horta i del Call —on al número 3 es conserva una pintada de la CNT-FAI feta durant les incautacions de la revolució llibertària del 1936.

La ruta curta acaba a l’Ajuntament amb la visita a les restes de la capella de Santa Anna, però recomanem fer la de dues hores i entrar també a Ca l’Inquisidor, escoltar les llegendes de la baronessa de Purroi a Cal Baró i visitar l’exposició etnogràfica de Cal Pardo, a més de completar el recorregut pel nostre compte pel senyorial carrer de Miravet —on hi ha Ca Manyà i Ca Serrano— i pels carrers de les Carnisseries i de Sant Antoni. 

Dissabte a la tarda
Ens arribarem a menjar per dinar sopa de crosta al restaurant del Coll del Moro i després farem la visita guiada a les restes iberes del poblat i la necròpolis. Farem via perquè una estada completa a Gandesa ha d’incloure per força la Fontcalda. Compte, però, amb els revolts de la carretera: el santuari es troba en un paratge natural preciós i de vistes magnífiques a tretze quilòmetres del municipi, al fons d’una vall de gran riquesa biològica poblada per nombroses cabres salvatges. Després d’haver voltat pel terme, a l’hora en què els ramats que hi pasturen tornen al corral, menjarem per sopar carn de xai a Can Manolo

Diumenge al matí
Diu l’historiador Paul Preston que Franco va convertir Gandesa en la tomba de la República. Ho comprovarem al Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre (CEBE), on es reprodueixen una trinxera i un hospital de campanya i s’exposen maquetes d’avions i tancs, mapes, llibres, cartells, armes, bombes i material militar trobat al camp de batalla. En sortir, farem el vermut a la Societat Unió Gandesana i menjarem per dinar alguna torrada i el conill amb rovellons o la perdiu amb tres formatges del restaurant Rambla.

Visita recomanada

Els ametllats, les casquetes, els cócs de sagí, els muntets d’aiguardent i els carquinyolis endolciran el retorn cap a casa i el record de Gandesa. La pastisseria Domènech, coneguda com el forn del Castell, és a Cal Cerer o Dalmau, un edifici medieval. 


Pastisseria Domènech. Pes Vell, 14, i Major, 7 | 977 42 01 15. 

Més informació
Propostes
  • On dormir
  • On menjar
  • Què fer a

Com arribar-hi

  • Tren

    L’estació de Renfe (902 02 24 24 | www.renfe.es) més propera és a Móra la Nova, a 25 km de Gandesa.

  • Cotxe

    Des de Barcelona, agafeu l’AP-7, sortiu a Reus i continueu en direcció Falset per l’N-420, que porta a Móra d’Ebre i a Gandesa. També es pot continuar per l’AP-7 fins a l’Hospitalet de l’Infant i allà sortir en direcció a Móra d’Ebre i arribar a Gandesa per l’N-420.

  • Autobús

    Hi ha tres companyies que comuniquen Gandesa amb altres poblacions: Hife (902 11 9814 / 977 44 03 00 / 977 51 01 97 | www.hife.es), Hispano Igualadina (93 804 44 51 / 977 77 06 98 | www.igualadina.com) i Abasa (976 22 98 86).

  • El més vist
  • El més comentat
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Som *. Més informació