Visita a la Colònia Vidal

Dissabte a la Colònia Vidal de Puig-reig
En una sentència que ja en el seu moment es va convertir en revolucionària, Marx va definir ‘classe social’ com el conjunt de persones que compartien unes condicions materials de vida. Anys amunt, anys avall, però més o menys a la vegada, Dickens escrivia a ‘Temps difícils’: “[el poble] estava habitat per persones que eren iguals les unes a les altres, que eixien i entraven a les mateixes hores, que realitzaven la mateixa feina i per a les quals el demà era pràcticament igual a l’ahir”. Totes dues descripcions van tenir un ampli ventall de manifestacions, especialment a l’Anglaterra de Dickens, però també a casa nostra. Una d’aquestes -potser la més gràfica-, es va materialitzar en les colònies industrials, un punt cabdal de la història industrial catalana. A les colònies, els obrers que hi vivien (bàsicament pagesos que malvivien al camp als quals es podien oferir sous més baixos a canvi d’habitatge i serveis) treballaven a la mateixa fàbrica (amb l’excepció dels pocs encarregats de les botigues que hi havia); compartien activitats de lleure; vivien en habitatges pràcticament idèntics, i se’ls aplicaven iguals condicions laborals (sempre en funció del gènere i de l’edat). La visita que us proposem s’inicia el dissabte al matí a un d’aquests nuclis en què el concepte de classe tal com el va definir Marx i el va descriure Dickens era una -de vegades crua- realitat: la Colònia Vidal de Puig-reig.

Una de les 16 colònies del riu Llobregat
La Colònia Vidal és una de les 16 colònies que hi va haver al llarg de 20 km del riu Llobregat; com la resta, es va edificar en un terreny aspre i inservible que l’amo va aconseguir a un preu molt barat. De tipus tèxtil, va ser l’última que es va construir (1900) i la primera que va tancar (1984). Ara encara hi ha unes 20 persones (antics treballadors de la colònia) que viuen en algun dels 111 habitatges, tots de 70 m² (tant era si la família es componia de tres, cinc o nou membres), tres habitacions, menjador, cuina i una comuna que amb el temps es va convertir en lavabo. La millor forma de descobrir una colònia que va arribar a tenir 500 habitants i on es van rodar algunes escenes de ‘Pa negre’ és concertant una visita guiada -si podeu, demaneu que el guia sigui en Miquel, un senyor que va viure a la colònia veïna de Cal Pons. La passejada comença amb un audiovisual que es projecta al teatre de Can Vidal i inclou la visita a algunes de les instal·lacions: la botiga, el safareig, un habitatge, les dutxes comunitàries, l’oficina de Caixa Manresa, l’escola -pareu atenció al mapa de Palestina que penja d’una de les parets-, la biblioteca, la nau dels telers, la màquina de vapor i, finalment, el cor de la colònia, la turbina, que encara produeix 700 kW l’hora. La colònia va ser adquirida fa un temps per la constructora nord-americana Hines amb la intenció de reformar els habitatges i vendre'ls, un projecte que ara mateix està aturat i que esperem que no acabi amb les visites guiades a aquesta peça del patrimoni industrial català.

Ruta dels maquis i nit gastronòmica a Cal Fuster
Un cop acabada la visita, ja podeu fer cap a Viver i Serrateix, a Cal Fuster. Allà, al vespre, podeu gaudir de la nit gastronòmica que ofereixen en Marcel i l’Estel, un menú de degustació de sis platets i dues postres maridat amb vins del Pla de Bages. Abans, però, cal fer una mica de gana. És per això que us proposem que agafeu la bicicleta -millor si prescindiu de les bicicletes de passeig- i feu la ruta dels maquis, una pedalada amb inici i fi a Serrateix entre les comarques del Bages i el Berguedà que ressegueix les passes d’en Caracremada, l’últim maqui català. La ruta, de 25 km, es pot fer en dues hores i mitja sense parades. Si creieu que és massa llarga sempre podeu parlar amb en Marcel o l’Estel, que s’oferiran a recollir-vos amb el cotxe a un punt concret de l’itinerari. I si sou dels que preferiu caminar a pedalar, parleu amb l’Estel, que us dirà per on podeu passejar i, fins i tot, potser us donarà una bossa de plàstic perquè li agafeu fruits del bosc.