Anuncia't al Descobrir
OFERTA ESPECIAL -45%
SUBSCRIU-T'HI ARA I GAUDEIX TOT UN ANY D'UN DESCOMPTE ÚNIC!

Xàtiva, la ciutat que ressorgí de les cendres

A poc més d’una hora de València, Xàtiva, poderosa i esplèndida, és avui una ciutat que busca entrar en la modernitat sense renunciar a la pàtina que li confereixen segles de triomfs i vicissituds

Divendres a la tarda
Des de l’autopista, al cim de la serra, els merlets del castell trenquen el blau. Submergir-se en la bellesa ancestral de Xàtiva és fàcil si us hostatgeu a l’hotel Huerto de la Virgen de las Nieves, encerclat de xiprers i palmeres. Les cambres conserven el nom de qui en fou l’ocupant o de l’ús a què es destinaven. Però no us esteu de sortir a fer un tomb. A prop, teniu la plaça de bous, obra del modernista Demetrio Ribes, artífex de l’Estació del Nord de València. Ha estat coberta amb una cúpula dissenyada pel japonès Mamoru Kawaguchi. Dirigiu-vos a l’Albereda Jaume I, que separa la Xàtiva antiga de la moderna, “una albereda de plataners d’ombra”, segons l’escriptor local Toni Cucarella, perquè fa temps que arrencaren els àlbers. Hi veureu l’Ajuntament, l’Oficina de Turisme, on podeu demanar un plànol, i un bon restaurant per sopar, Canela y Clavo, reconegut pels seus plats condimentats amb tòfona, com el llobarro o la cua de bou. Abans, però, féu un bon glop d’aigua fresca a la font del Lleó, que conserva el regust dels segles.

Dissabte matí
Xàtiva és, després del cap i casal, la ciutat amb major patrimoni del País Valencià. Municipi de dret romà, bisbat visigòtic i capital de districte musulmà, esdevingué segona ciutat del regne després de la reconquesta: Infantà dos papes, Calixt III (nascut a la localitat veïna de la Torre de Canals) i Alexandre VI, i un pintor, José de Ribera, l’Spagnoletto, i fou baluard dels Àustries, motiu pel qual Felip V ordenaria botar-li foc (d’ençà, als xativins se’ls diu socarrats). Endinseu-vos pels carrerons del nucli històric des de la plaça de la Trinitat i admireu el convent i la font octogonal, en la qual s’aprecien els escuts gastats de Xàtiva i València, i la portada flamígera de l’antany convent de trinitaris, l’únic que en resta. Enfront, el Palau d’Alarcó, cub de gran volum on destaca la porta dovellada i el balcó de forja amb taulells. Seguiu fins a la casa natal de Roderic de Borja, papa Alexandre VI: se’n conserva la façana i un arc de columnes jòniques a l’interior. Davant la casa, hi ha l’arrodonida font reial d’Aldomar. No per res porta l’epítet de “ciutat de les mil fonts”. No gaire lluny, el noble carrer Montcada aplega palaus i cases senyorials amb blasons i escuts d’armes a la façana, com el Palau del Marqués de Montortal, el de Mahíques-Sanç, avui Casa de la Cultura, o la Casa de Diego, del segle XIX, però gairebé intacta, fins i tot els mobles i la decoració. El carrer desemboca en la plaça de Sant Francesc, presidida per l’església homònima, típica del primitiu gòtic llevantí amb categoria de monument nacional. Al bell mig, brolla una font rococó amb forma de copa coronada per una imatge moderna del sant (l’original desaparegué). La breu passejada us permetrà arribar sense adonar-vos-en al Museu de l’Almodí, que tanca a les dues del migdia, hora perfecta per fer un mos. Al museu, que ocupa l’antic Pes Reial, no us perdeu el retrat de Felip V, penjat cap per avall, en revenja per incendiar la ciutat. Us aconsellem dinar en un restaurant amb solera, Casa la Abuela.

Dissabte tarda
En sortir del restaurant, us suggerim visitar la plaça porticada del Mercat, amb cases del XVIII de vius colors, que ha esdevingut zona d’oci. A continuació, hi ha la Col·legiata de Santa Maria, la Seu, basílica de grans dimensions que barreja els estils renaixentista, barroc i neoromànic. Fou restaurada gràcies a l’exposició Lux Mundi, que durant el 2007 ha romàs a Xàtiva per commemorar el 300 aniversari de la derrota d’Almansa. Destaquen els vitralls i el portal dels Esglaons. Imponent és també l’Hospital Reial, just enfront, antic alberg de pelegrins amb façana goticorenaixentista. Si podeu, entreu a la capella de l’Assumpció, que l’exposició ha donat a conèixer. Després, acosteu-vos a la Casa de l’Ensenyament, erigida a instància de l’arquebisbe de València com a escola de xiquetes a finals del XVIII. Ara sou prop de la plaça del Trinquet, des d’on s’albira la torre gòtica de l’Ametla, nexe entre els barris de l’oest i el Raval, i ben a prop del restaurant on us proposem sopar: La Maga, que combina la tradició del contenidor —una casa rehabilitada— amb la modernitat del contingut —plats de diversos països, zona chill out i mobiliari informal.

Diumenge matí i tarda
El millor és pujar al castell a mitjan matí. Us recomanem dinar al restaurant El Mirador del Castell, pel seu excel·lent arròs al forn i la magnífica panoràmica: en els dies clars s’esbrina Cullera, en la ribera del Xúquer. És convenient que reserveu abans la visita. El recinte es divideix en castell major i menor, units per la muralla. Les parts ben conservades permeten distingir la factura àrab i la cristiana. A la capella del major, hi ha les tombes d’il·lustres presoners, com ara el comte d’Urgell. En una placa a l’entrada, hi figura la llista completa. Per la baixada del castell, féu una ullada a la cova de les Gotetes, un aljub musulmà, i a la nevera, magatzem de neu per a l’estiu. Més avall trobareu Sant Feliu, el temple més antic de Xàtiva, amb un tret peculiar: cada columna és d’una forma diferent. Tornant a l’hotel, atureu-vos a la Font Reial dels Vint-i-Cinc Dolls, adés un abeurador, i al proper Jardí del Bes, on se citen els enamorats. Enamorats, potser, estareu també vosaltres dels menuts carrers, de la lluna sobre les teules brunes que tant estima el cantautor xativí Feliu Ventura.

Visita recomanada

Les delícies ‘socarrades’. Casa la Abuela nasqué als 50 com a bodega, però avui ofereix cuina de mercat creativa que no us decebrà. Entre els aperitius destaca el carpaccio de polp amb aranja i meló, tot i que hi ha plats clàssics com la sopa d’alls tendres i ou escalfat. Celebren unes jornades gastronòmiques dedicades a la caça i els bolets i, per descomptat, un excel·lent arròs al forn, que es pot regar amb bons vins. 



L’arnadí i l’almoixàvena. Xàtiva és el bressol de l’arròs al forn, però també de dos dolços d’herència àrab d’una senzillesa exquisida: l’arnadí, que pren com a base la carabassa, i l’almoixàvena, una coca d’ou, farina, sagí, vi i sucre que es fregeix a la paella i que tradicionalment es ven a les fleques només dijous.

Més informació

Web de Turisme de Xàtiva | Tel. 96 227 33 46

Propostes
  • On dormir
  • On menjar

Com arribar-hi

  • Tren

    La línia de trens de Renfe que arriba a Xàtiva té connexions amb la línia València-Madrid i amb la línia d'Alcoi. El tren Barcelona - Múrcia té parada a Xàtiva. (www.renfe.es | 902 24 02 02)

  • Cotxe

    Des de Barcelona, Tarragona i Girona per l'AP-7 direcció València.
    Des de Lleida per la C-12 fins al Perelló, on ens desviarem a la N-340 fins a l'Ampolla. Aquí agafarem l'AP-7 direcció a València.

  • Autobús

    La línia València - Ibi de la companyia La Concepció té parada a Xàtiva. (www.laconcepcion.net | 96 238 00 46)

  • El més vist
  • El més comentat
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Som *. Més informació