Església Ortodoxa Russa de Barcelona

Arriba el diumenge i més de tres-centes persones l’omplen. La seva cúpula daurada, típica de les esglésies ortodoxes, corona i presideix l’entorn. El seu iconòstasi, el mur que separa el presbiteri de la resta de la capella, plena d’icones que arriben de lluny apadrinades per mecenes locals, atreu les mirades. I Santa Eulàlia, Sant Jordi i la Mare de Déu de Vladímir són els testimonis de misses i celebracions que acull aquest temple, l’església ortodoxa russa de l’Anunciació, situada al barri de Vallcarca de Barcelona.

L’Església ortodoxa russa forma part del conjunt d’esglésies autocèfales de la comunió ortodoxa. El seu origen històric es remunta a l’any 988, després que el príncep Vladímir I de Kíev proclamés el cristianisme com a religió oficial a la regió de Rus, el primer imperi eslau oriental, que abastava el nord d’Ucraïna, la part nord-oest de Rússia, Bielorússia i algunes àrees veïnes de Finlàndia, els estats bàltics, Polònia i Eslovàquia. Tanmateix, Vladímir comparteix la funció de fundador de l’Església ortodoxa russa amb l’apòstol Andreu, ja que aquest va predir 400 anys abans la fundació d’una important ciutat cristiana, just on avui trobem Kíev.

Amb 150 milions de creients, l’Església ortodoxa russa és l’església ortodoxa més nombrosa. A Catalunya, fa quinze anys que va arribar i, avui, la comunitat té 1.500 membres. El Patriarcat de Moscou té quatre parròquies al territori català, als municipis de Lloret de Mar, la Pineda (Vila-seca), Girona i Barcelona. I aquí, a Vallcarca, on feia quatre dècades que no s’hi celebrava missa, va ser on es va establir fa sis anys el temple. Tot i que el procediment més comú és la construcció d’un temple, a Barcelona la comunitat ortodoxa russa va optar per restaurar una antiga capella que s’havia cremat durant la Guerra Civil.