Gràcia

Uneix els turons del Coll i del Putxet i és una de les obres d’enginyeria civil més destacades de Barcelona. El projecte inicial del viaducte, que dirigia l’arquitecte de Sant Feliu de Llobregat Miquel Pascual Tintorer, autor també del Mercat de la Llibertat de Gràcia, preveia un pont metàl·lic, però el metall es va canviar per formigó armat, una tècnica innovadora, aleshores. El pont travessa l’avinguda de Vallcarca, on abans hi havia la riera homònima, i està decorat amb quatre conjunts de lleons alats amb els escuts de Catalunya i Sant Jordi. Tot i que la seva construcció es va projectar el 1903, el viaducte no es va inaugurar fins 20 anys més tard, el 1923, i va donar més vida al barri de Vallcarca.

Va ser un dels primers encàrrecs que va rebre l’arquitecte Josep Maria Jujol. El Dr. Sansalvador li va demanar que construís una casa que havia de tenir un habitatge a la part baixa i una torre d’estiueig a la part alta. Durant les obres es va fer una troballa que va modificar el sentit inicial de la casa. Es va localitzar una mina que tenia aigua amb rastres d’activitat radiològica, unes propietats que el propietari va exagerar per comercialitzar-la amb el nom d’Aigua Radial.

La torre a la part més alta no es va construir, però sí una sèrie de túnels excavats a la roca que facilitaven l’accés al pou. Quan la mina d’aigua es va assecar, el negoci va deixar de funcionar i els propietaris van perdre tot l’interès per la casa. Després de dècades abandonada, van cedir la finca a l’Ajuntament de Barcelona, que es va encarregar de restaurar-la. Ara és la seu del Taller d’Història de Gràcia, un col·lectiu que es dedica a divulgar la història i el patrimoni de la Vila de Gràcia.

Amb nom de pedra preciosa i coneguda per la novel·la homònima de Mercè Rodoreda, la plaça del Diamant és un dels indrets que més recorden l’essència de poble que té el barri de Gràcia. Des de 1984 presideix la plaça l’escultura ‘La Colometa’, en homenatge a la protagonista de la novel·la. L’any 1992 es va descobrir a la plaça un refugi antiaeri construït durant la Guerra Civil, un dels més ben conservats de Barcelona. Situat a 12 metres sota terra, el refugi s’estén pel subsòl de la plaça i del carrer de les Guilleries. Conté un entramat de túnels amb parets i sostres revestits de maons on es podien refugiar unes 200 persones. El Taller d’Història de Gràcia hi organitza visites guiades cada diumenge.

Arquitectura i jardí es fonen en un parc únic a Barcelona i al món. La seva història comença a principis del segle XX, quan l’industrial i polític Eusebi Güell va encarregar a l’arquitecte Antoni Gaudí la construcció d’una urbanització per a famílies benestants. El projecte, que comptava amb camins, escalinates, una plaça, un pavelló per al servei i una casa mostra, va fracassar. Les obres es van abandonar l’any 1914, quan només s’havien construït dues de les 60 cases previstes. El projecte quedava, doncs, en un gran jardí privat que Güell cedia per a actes públics i que de seguida va esdevenir un dels atractius turístics de la ciutat. El 1922, quatre anys després de la mort de l’empresari, l’Ajuntament de Barcelona va comprar els terrenys i va convertir aquest exquisit jardí privat en un parc públic.

La singularitat del parc és el seu estil, d’inspiració britànica (per això Gaudí el va anomenar ‘park’, en anglès), que conté elements únics que fan que aquest sigui un dels indrets més visitats de la ciutat. El famós drac de ceràmica de l’entrada rep els visitants i els condueix a la sala hipòstila, un espai obert de 86 columnes d’estil dòric que havia d’acollir el mercat de la ciutat jardí. Al damunt de la sala hi ha la plaça, delimitada per un banc ondulat de mosaic ceràmic, des d’on es gaudeix d’una impressionant vista sobre Barcelona. Les formes rectes són inexistents i les ondulacions protagonitzen els camins, els porxos i els viaductes. L’objectiu de Gaudí era aconseguir la perfecta harmonia entre arquitectura i vegetació, i el resultat va ser un parc espectacular i insòlit que des de 1984 és Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Els horaris d'accés a la zona monumental del parc varien segons l'època de l'any. Així, en temporada baixa (del 25 d'octubre al 28 de març) l'horari d'obertura al públic és de 8.30 a 18.15 h; en temporada mitja, (del 29 de març al 3 de maig i del 7 de setembre al 24 d'octubre), de 8 a 20 h i, en temporada alta (del 4 de maig al 6 de setembre), de 8 a 21.30 h.

El carrer de les Carolines de la vila de Gràcia amaga un edifici inèdit i espectacular, la primera obra important d’un jove Antoni Gaudí. D’influències àrabs, mudèjars i orientals, la Casa Vicens va ser un encàrrec de l’empresari Manel Vicens i Montaner, que volia construir la seva residència d’estiu als afores de Barcelona.

Acabada l’any 1888, la construcció destaca per la vinculació de tots els seus elements amb la natura. Les rajoles verdes i blanques amb detalls groguencs que recobreixen la casa imiten les clavellines del jardí, i les portes d’accés són filigranes en ferro que recorden les fulles de palma. Tot i que Gaudí és cèlebre per l’ús de les ondulacions, a la Casa Vicens hi predominen les línies rectes, a més de les ceràmiques vidriades i un estil oriental que convida a viatjar a l’Alhambra.

Darrere del Park Güell s’amaga una de les zones més desconegudes de Barcelona, el Parc de la Creueta del Coll, un jardí urbà de gairebé dues hectàrees d’extensió que antany va ser l’antiga pedrera del barri del Coll. Als anys vuitanta es va convertir en una extensa zona d’oci, un espai obert amb zones de jocs per als més petits, àrees per fer pícnics i zones per caminar. Situat mig amagat a Vallcarca, és un jardí urbà que des de 1987 ofereix als visitants l’oportunitat de refugiar-se enmig d’un paisatge verd. Un dels elements característics del parc és l’‘Elogi de l’aigua’, una gran escultura massissa de formigó armat de 54 tones d’Eduardo Chillida que conviu amb altres obres d’art, com el ‘Tòtem’ d’Ellsworth Kelly o el ‘Sol i lluna’ de Montserrat Altet. Segurament, però, allò que més atrau els visitants és el seu gran estany en forma de mitja lluna, que durant els mesos d’estiu es converteix en piscina pública.