Ripollès. Paisatges de tardor e una terra mítica

La tardor és una època preciosa per admirar totes les gammes de groc dels borcos de Vielha i per recórrer el seu centre històric sense presses. Anna Sàez (text), Mikel Aristregi (text)

Volen en grup enèrgicament, com si fossin un de sol. Avancen pel cel creant formes inesperades per tal de confondre els seus depredadros. Òscar Marín (text), Mariano Cebolla (fotografia)

D'adolescent aixecava estels, llegia Verne, buscava Saturn i la Lluna. Escoltant Antoni Escubedo diríeu que allò més difícil és fàcil. Ernest Costa (text), Xavier Gómez (fotografia)

A la tardor tenen lloc la formació dels harems dels cérvols i la lluita pel territori, rituals que tot amant de la natura voldria presenciar. David Carrera (text), Jordi Bas (fotografia)

Entre les previsions dels meteoròlegs i l'esglai per la crisi, la indústria turística local ha passat uns mesos amb fluixedat de cames; fins que la gent de casa l'ha salvada. S'admeten agraïments. Rafael Vallbona (text)

La transhumància entre el montsià i el maestrat Quan acaba la tardor i quan comená l'estiu, ramats de xais i de bous travessen la ruta catalana o del Llosar, que enllaça el Montsià amb el Maestrat i terres aragoneses, per anar a cercar pastures. Una passejada per raconades que exhibeixen la varietat paisatgística del clima mediterrani. Santi Valldepérez (text), Guillermo Barberà (fotografia)

Paisatges i pobles d'una comarca mítica Isidoro Ruiz (fotografia)

El Ripollès ha viscut un aïllament injust a causa d'unes comunicacions febles. Així ho explica l'historiador Jaume Sobrequés, que reclama que la comarca tregui força de si mateixa per poder anar amb el cap ben alt. Motius d'orgull, en té. Jaume Sobrequés (text)

Un viatge per la diversitat de boscos de la comarca Ceps sota pi negre i rossinyols a prop dels faigs. Pets de llop, crestes de gall i bolets d'ovella. Per emprendre la màgica aventura de collir bolets, us oferim en primícia vuit rutes boletaires que us endinsarem en les humides intimitats del Ripollès: el Vedat, el vessant nord del Puig Ou, el Bac de Setcases, el Bosc de Campelles, les Planelles de Montgrony, la Serra de Sant Amanç, l'Obaga dels Tres Plans, els boscos de Sant Pere d'Auïra. Marc Estévez (text)

La història de la descoberta d'uns paisatges que no s'acaben Cèsar August Torras va arribar a la primeria del segle passat a la vall de Camprodon, en va recórrer els camins i va despertar arreu l'interès per uns racons de gran bellesa. Avui, els habitants de la comarca mantenen intacta la passió per descobrir els seus paisatges. Oriol Molas (text)

El compte ens porta a Santa Maria de Ripoll i Sant Joan de les abadesses El Ripollès atresora un patrimoni romànic de primer ordre. Els dos monestirs per excel·lència són Santa Maria de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses, fundats per Guifré el Pelós al segle IX. Un altre comte, Arnau, tenyeix de llegenda els passadissos del convent i del poble de Gombrén. Cristina Masanés (text)

El tren que carregava ferro i carbó avui atreu senderistes i ciclistes La indústria va portar el tren a Ripoll al 1880. Avui, les vies han desaparegut, però han deixat un llegat encara millor: la possibilitat de passejar entre el paisatge i la història de la comarca. Lluís Bonada (text)

Vall de Núria: l'equilibri perfecte entre tradició, turisme i esport. No devia ser per casualitat que sant Gil amagués la imatge de Núria a la vall que ha pres el nom a la marededéu. Avui el paratge és encara corprenedor i hi ha contribuït el fet que no s'hi pot accedir amb cotxe. Lluís Calvo (text)

Amb el fil dels seus records, l'escriptor Narcís Comadira cus els versos de Verdaguer amb les imatges de les seves acampades amb els escoltes. Un brodat molt bonic, Mariona Cabassa (text)

Ribes de Freser és coneguda per la seva aigua encasada. Amb una volta per la població podem entendre fàcilment el perquè: hi ha moltes fonts i fins a tres rius hi conflueixen. Xavier Amat (text)

Considerada el bressol de Catalunya, Ripoll té en el monestir romànic de Santa Maria i la seva portalada l'element patrimonial de més valor. Però la vila amaga altres tresors de la mateixa època i també del modernisme. Xavier Amat (text)

Són molts els camins de muntanya, alguns de gran tradició excursionista, que uneixen els pobles del Ripollès. Un porposem el que comunica Setcases i Treguerà de Dalt, amb boniques vistes sobre la vall de Camprodon. Xavier Amat (text)

Pollença fascina. Cap de taula de l'illa de Mallorca, amb un ull vigila la mar i amb cos i ànima respira una entranyable vida social, comercial i cultural lligada a la seva història. Carrers i places, esglaons beneïts, claustres, cales i pins omplen el capítol d'una escapada de tardor. Carme Escales (text), Oriol Clavera (fotografia)

Els dies 3 i 4 d'octubre, els jaciments ibers de Catalunya reviuen. S'hi celebra el cap de setmana ibèric, que recupera els costums i paisatges dels nostres avantpassats des de molt abans de l'arribada dels romans. Xavier Valls (text)

L'actual comarca natural del Lluçanès fou durada bona part del segle IX repoblada per marcar frontera amb les terres saraïnes. D'aquella època, en queda, escampat pel territori, un rosari de masies i ermites peculiars i úniques en molts aspectes. L'itinerari a peu que us proposem passa per les gran pairalies ebtre Lluçanès i la riera de Merlès. Francesc Mas (text)

Pedelant entre cingles i conreus, descobrirem els secrets més ben amagats d'una terra que ha estat testimoni de guerres i fets històrics. Relleus esquerps i vistes de luxe sorprendran els ciclistes, que podran agafar alè mentre es 'capbussen' a la panoràmica de la gran plana de Lleida. Marta Montmany (text)

Al cor del massis del Montnegre s'amaga un racó on els més petits podran conèixer alguns dels elements més característics de la vida al bosc. Des de l'ermita de Sant Llop, a l'antic poble d'Hortsavinyà, s'arriba fàcilment a la minúscula ermita de la mare de Déu de l'Erola. Cecília Lorenzo (text)