Amposta és una ciutat firal però amb dues cames al delta de l’Ebre, i no deixa de tenir un aire feréstec.

Surant com boies en la mar, uns petits illots fets de roques nues contemplen en silenci el pas del temps a la costa empordanesa

El Vallespir té un paisatge especial. Un paisatge que atresora unes tradicions mil·lenàries ben arrelades que bressolen una identitat, la catalana, que es manté inesborrable. Així ens ho explica Gentil Puig, director de la revista 'Vallespir'.

El Vallespir és el país dels ‘can’ i dels ‘cal’, de les pairalies on tothom, en una terra de frontera, és vigilat i rep protecció. Les torres i els castells en són testimonis mil·lenaris.

L’arribada de Picasso a Ceret va ser un escàndol. La seva companya, Fernande, fumava i vestia de manera provocadora. Però la revolució real passaria a la tela, allà on l’artista va desconstruir la vila i els seus paisatges.

Els formatges de Prats de Molló, el xai d’Arles, les bunyetes, els ànecs d’Oms, les cireres i les pomes de Ceret, els embotits... El Vallespir aporta a la gastronomia una sàvia combinació de contrastos.

Amb muntanyes de gran alçària i aires marins que entren per llevant, el Vallespir és una comarca ben singular, amb relleus abruptes i gorges de vertigen. Un veritable refugi per als primers pobladors, que s’hi van instal·lar per fugir d’invasors i que ben aviat van saber treure el màxim rendiment a una natura generosa i francament bella.

Sardanes, focs per Sant Joan i moltes banderes arreu. Els colors i les tradicions són indiscutiblement catalanes, però actualment la francesització és més forta que mai. Us presentem la fotografia actual de la catalanitat a la comarca.

Envoltat de pics solemnes, com el Canigó, el Tretzevents o el Costabona, el Vallespir exerceix el seu poder d'atracció gràcies als artistes, els fruits dolços de l'horta i els banys del Tec.

La muntanya que mossèn Cinto Verdaguer va coronar el 25 d’agost del 1883 manté la flama de l’excursionisme molt present a la vall Ferrera. Per la Diada, la creu que planta tot l’any a 3.143 metres, guaitant el Parc Natural de l’Alt Pirineu, llueix noves banderes catalanes i occitanes, invocant el nom de la muntanya: Pica d’Estats.

Hi ha experts que treballen en l’estudi i la catalogació dels nostres paisatges. Com ho fan? Descobrim la seva feina al Priorat.

Els Banys d'Arles viu a banda i banda del Tec i respecta els parcs al costat del riu. Són molts els turistes que passegen sota els arbres després d'un tractament termal

De gran bellesa i riquesa patrimonial, la ciutat medieval de Prats de Molló mereix un complet recorregut tot deixant-se portar per la tranquil·litat dels seus carrers, que mantenen l'esperit català mentre dalt de la muntanya el fort de la Guàrdia vigila l'horitzó.

Cada 18 de setembre, els ceretans van en pelegrinatge a Sant Ferriol. Però qualsevol dia és bo per enfilar el camí del turó i observar els entorns naturals de la capital del Vallespir.

Gran part del recorregut que se suggereix transcorre per espais pagesos encara cultivats, atractius i plàcids del Moianès. Ningú no diria que podem trobar-hi qui ens parli d'algun home que mercadejava nens.

Sota la poderosa mirada de la serra del Port del Comte, ens endinsarem per la conca del Cardener fins a les seves sorprenents fonts i descobrirem que és un riu molt juganer.

Des dels ibers, que fa més de dos mil anys s'instal·laren en un tossal del terme, fins als turistes que avui ronden pel passeig, per les terres de Calafell han passat tot tipus de pobles i civilitzacions que hi han deixat petjades i records. Amb aquesta ruta els coneixerem tots.