Pirineu blanc. Propostes per passar l'hivern a la muntanya

La capital de la Selva permet gaudir de les aigües, d'uns paisatges fets d'alzines i rocars i d'uns carrers que encara conserven perles modernistes. Judit Pujadó (text), Nik Neves (il·lustració)

Una passejada pels carrers empedrats de Peníscola evoca la més pura mediterraneïtat i episodis històrics de reis i papes. Aquest 2011 fa 600 anys que la vila fou seu pontifícia, privilegi que va compartir amb Roma i Avinyó. Jordi Maura (text), Rafa Pérez (fotografia)

Malgrat la fatiga climàtica dels Pirineus, el vell massís fill de l'era primària, el nostre és un páis de neu per l'antiga vocació esportiva i la voluntad muntanyenca de la seva gent. Rafael Vallbona (text), Blauset / Imaginart (cartografia)

L'espai Cambra d'Ase s'ubica en un entorn protegit d'alta muntanya Esquiadors que es converteixen en excursionistes. Aquest és el resum dels esportistes que s'enfunden uns esquís per a la baixada però que no perden detall de l'entorn de boscos d'alta muntanya on tenen el privilegi de lliscar. Aquest és l'encant de l'Espai Cambra d'Ase, a tocar d'Eina. Jeroni Pérez i Faixeda (text), Paul Palau (fotografia), Neruuu (il·lustració)

Caminem per la neu a la vall de Boí i el parc d'aigüestortes Quan arriba l'hivern a l'alta muntanya, la neu obre un món nou de possibilitats a l'excursionista. Gràcies a les raquetes, terrenys a priori inhòspits esdevenen el punt d'inici de noves experiències que, a més, permeten contemplar els paisatges habituals encantadorament glaçats. Com els de la vall de Boí. Jaume Barrull (text), Neruuu (il·lustració)

A Sant Joan de l'erm es va practicar aquest esport per primera vegada Freqüentat per pastors, contrabandistes i devots, Sant Joan de l'Erm era pas obligat entre l'Alt Urgell i el Pallars Sobirà. Segles més tard, va ser triat per practicar una disciplina inèdita, l'esquí de fons, on l'important no és la velocitat, sinó el viatge. Un viatge escortat pels paisatges del Parc Natural de l'Alt Pirineu. Albert Villaró (text), Neruuu (il·lustració)

Els més petits la coneixen i hi juguen a les pistes de Port del Comte El fet que l'estació d'esquí alpí Port del Comte, al Solsonès, fos inaugurada el 1974 el dia de Reis, màgic per als nens, ja augurava que seria un lloc ideal perquè els infants tinguessin un primer contacte amb la neu. Núria Garcia Quera (text), Neruuu (il·lustració)

Una bona manera de començar la temporada d'esquí de muntanya Cau la neu i els amants de l'esquí de muntanya comencen a sentir la crida de la natura. La millor manera d'iniciar la temporada és, sens dubte, amb una ascenció assequible i en un entorn fantàstic. El clàssic Bastiments, per molt que s'hi reincideixi, sempre deixa un bon regust de boca. Albert Castellet (text), Neruuu (il·lustració)

Els Pirineus són l'espinada d'un territori que a l'hivern es tenyeix de blanc i espera l'arribada de milers d'esquiadors. I que ha deixat de ser silenciós. Narcís Comadira (text), Mariona Cabassa (il.lustració)

Com sorgida del torn d'un terrissaire, la vila de Verdú està coronada per la torre d'un castell que domina un horitzó de vinyes i casalots de pedra on s'amagen moltes sorpreses. No hi ha muntanyes majestuoses, ni verdor exuberant, ni xemeneies fumejant en teulades de pissarra. La personalitat de Verdú és més subtil i, potser per això, més sorprenent. Anna Sàez (text), Eugeni Gay (fotografia)

Quan hem estat privats d'universitat i d'institucions acadèmiques pròpies, les entitats excursionistes han fet una feina de suplència. Avui posarem èmfasi en els aspectes arquitectonics que podem trobar pel sector del nord de la comarca de la Conca de Barberà. Ernest Costa (text i fotografia)

La comarca del Bages té un mostrari orogràfic i geològic com poques. En el cor de la zona, pedalejarem pels voltants de Santpedor i descobrirem de primera mà aquesta diversitat i l'aprofitament que l'home en fa. Carles Serra (text i fotografia)

A tocar de Vilafranca del Penedès hi ha Sant Miquel d'Olèrdola, un indret molt especial on es pot passejar entre valuoses restes de civilitzacions passades sense haver de tancar-se en un museu. Cecília Lorenzo (text), Jordi Folch (fotografia)