El Segre mira i governa Balaguer, que queda a banda i banda, però també li dóna els millors espais per al seu oci.

Més enllà de la calçotada de brasa, pitet i braç alçat hi ha petits santuaris gastronòmics que incorporen el calçot entre els seus plats més selectes, hem anat a descobrir des del més ecològic fins al més innovador, reservant un espai per al més autèntic i casolà.

Des de Gósol, mossèn Ballarín té una perspectiva privilegiada del Pedraforca, muntanya que ell considera 'la catedral' d'aquest gran massís que és el Cadí. L'autor de 'Santa Maria, pa de cada dia' ens en revela totes les cares.

La presència del Cadí imposa silenci i respecte. També tranquil·litat i molta calma. Als pobles que s'arreceren a les seves faldes, hi viuen famílies d'activitats diverses que valoren la solitud i el privilegi de conviure amb el gegant de pedra.

Encerclar el perímetre del Parc Natural del Cadí-Moixeró és assistir a un espectacle de gran magnitud. Moles de pedra canviants i una estesa de pobles curiosos que s'hi arredossen fan d'aquesta serralada un univers original.

El túnel del Cadí no ha estat pas l'invent que ha permès arribar a l'altra banda de la serralada des de Barcelona. Potser sí que ho ha fet per als cotxes, però ramats, traginers, contrabandistes, comerciants i pelegrins feia mil·lenis que travessaven a peu aquestes contrades gràcies a passos i colls que avui recorren caçadors i excursionistes.

Els xiulets de les marmotes quan senten el perill, el so que fan les roques en rodolar tartera avall amb els salts dels isards, el retruc del picot a la fusta enmig del bosc... A les serres de Cadí i del Moixeró la natura no solament es veu, sinó que també se sent.

En el segle XV, un terratrèmol va sacsejar les muntanyes pirinenques, destrossant pobles i monestirs. Sant Llorenç prop Bagà començà aleshores un període de declivi que avui ja forma part del passat gràcies a la restauració que s'hi ha fet.

El poeta, escriptor i pintor Narcís Comadira rememora la fructífera estada que l'artista malagueny va fer a Gósol.

La capital mallorquina és contemplativa, però viu la cultura i l'art amb intensitat. Us descobrim cinc propostes artístiques en museus, galeries i centres d'art contemporani de Palma que demostren que l'art actual és canviant, viu i eclèctic, i que els espectadors l'han incorporat a la seva quotidianitat.

Des del temps dels romans fins avui, la Garriga ha estat un lloc de pas. Les seves aigües termals van atreure reis i burgesos que modelaren la vila amb belles construccions.

El Segre, el Cadí i la carretera N-260 fan de Martinet un indret ben ubicat. Per això disposa de força comerç, fleques que fan les delícies dels llaminers i un bon assortit d'hotels i de restaurants. Abans de seure a taula, ens hi endinsem.

És un dels pobles des dels quals es té una bona perspectiva del Pedraforca. Aquesta ruta, senzilla, no ens enfila al seu llom, però sí que ens permet contemplar-lo en molts moments, i conèixer elements patrimonials del municipi, com el castell i l'ermita.

Us proposem un itinerari en què el més complicat us serà arribar al poble de partida, Ansovell, ben bonic, però al qual s'accedeix després d'uns quants revolts. Val la pena anar-hi per veure el massís del Cadí ben pelat i conèixer un santuari enmig del bosc.

Entre Santa Pau i l'estany de Banyoles hi ha un territori d'amples i planeres valls entre muntanyes relativament baixes que brinden solitud. Avui anem cap a un racó d'aquest territori, l'antic poble de Briolf.

Aquesta passejada d'uns 22 km us portarà entre ombrívoles raconades d'un parc natural i per les penombres d'un bon grapat de túnels d'una via verda sobre un antic ferrocarril que mai no arribà a entrar en servei.

A la vora del nucli antic del poble d'Olivella, al nord del Parc Natural del Garraf, s'hi amaguen les restes d'un castell medieval. Una ruta permet arribar-hi tot travessant pinedes i extensions de matolls i margallons.