Tarragona romana. El patrimoni de la humanitat que reviu al festival Tàrraco Viva

Enmig d'un paisatge de vertigen, els anomenats 'pobles de la Feixa' guarden petits tresors que podeu descobrir en aquest cap de setmana. Lurdes Rego (text), Nik Neves (il·lustració)

Allà on el riu es troba amb la Mediterrània Quan el riu s'acosta a la mar, des del pont del Diable de Martorell fins a la desembocadura, trobem diversos espais d'especial interès natural agrupats amb el nom de Parc del Riu Llobregat. Assetjats per una intensa xarxa viària, aiguamolls com els de Molins de Rei i rieres com les de Corbera i Vallvidrera veuen passar l'aigua que s'encamina cal al Delta. Al final, ens hi esperen estanys litorals com el Remolar i la Ricarda, i maresmes com la de les Filipines. Són hàbitats molt fràgils que tenen un paper clau en el cicle de l'aigua i actuen com a enclavaments de biodiversitat. Josep Melero (text), Jordi Bas (fotografia)

La història més viva A Tàrraco es parlaven tots els idiomes del món conegut, hi va haver pau durant quatre-cents anys i els fills dels esclaus podien arribar a ser alcaldes. Aquesta és la Tarragona romana que dibuixa Magí Seritjol, director del festival Tàrraco Viva, que ens recorda que el que estem llegint aquí ho fem encara en romà. Magí Seritjol (text), Rafael López-Monné (fotografia), Blauset (cartografia)

Tàrraco era capital provincial i tenia el fòrum més gran de l'Imperi La celebració de judicis, el govern provincial, la recaptació o el culte imperial són algunes de les funcions que Tàrraco va centralitzar com a capital de la Hispània Citerior. Fins i tot els emperadors August i Adrià la van triar com a lloc de residència temporal. Un passat de ressò triomfal que avui encara es pot escoltar parant atenció entre els carrers del nucli antic de Tarragona. Azahara Palomares (text), Rafael López-Monné (fotografia)

Com vivien i com es divertien els romans de Tàrraco? Així era la vida quotidiana a la ciutat Sense el seu port, no estaríem parlant avui d'una Tàrraco tan vital per a l'Imperi. La ciutat era un bullici de persones arribades d'arreu, amb les seves llengües i les seves creences. Totes eren ben rebudes. I totes eren absorbides per una vida quotidiana i social molt intensa on no hi faltava de res, ni luxes ni diversió. Sara Sans (text), Rafael López-Monné (fotografia)

Els romans organitzaren el Camp de Tarragona i encara en mengem els fruits Roma va dominar el món antic amb un sistema de ciutats autònomes. Però la base de l'economia continuava essent rural, camperola, i als romans els encantava la vida bucòlica. Sense un camp productiu, la subsistència de grans urbs com Tàrraco hauria estat impossible. Magnífiques vil·les i paisatge segmentat invoquen, encara dos mil·lenis després, la identitat romana del Camp de Tarragona. Oriol Margalef (text), Rafael López-Monné (fotografia)

La societat moderna actual ja existia fa més de 2.000 anys El llegat romà perviu més enllà de les restes arqueològiques i els grans monuments. Només cal mirar aspectes de la nostra cultura, la medicina, l'urbanisme, la llengua o fins i tot de la vida quotidiana per comprovar que encara som romans. Ens ho expliquen els estudiosos i experts que participen activament al festival Tàrraco Viva. Esteve Giralt (text), Rafael López-Monné (fotografia)

Un arxipèlag verd Moltes cases del nucli històric de Badalona tenen uns patis interiors que reben el nom de 'badius'. Són espais particulars que acullen una fauna i una flora sorprenents i configuren illes verdes enmig d'un mar de maons, formigó i asfalt. Pere Renom (text), Albert Lleal (fotografia)

És un dels indrets més recòndits del sud de la comarca. Tanmateix, per a l'excursionista curiós hi ha senyalitzat un itinerari que permet descobrir patrimoni històric i natural de diverses èpoques. Noemí Vilaseca (text), Marc Trilla (fotografia)

És difícil resistir-se a la crida tel·lúrica dels volcans, estranys éssers vius del regne mineral. La joia de la fageda d'en Jordà és la perla d'aquesta ruta que circula entre les ratlles d'una història a escala geològica. Carles Serra (text)

Una ruta des del poble de Peramea passant pel pla de Corts és la millor manera de conèixer els voltants d'aquest paratge del Pallars i acabar fent-ne una merescuda capbussada. Cecília Lorenzo (text i fotografia)