Anuncia't al Descobrir
OFERTA ESPECIAL -45%
SUBSCRIU-T'HI ARA I GAUDEIX TOT UN ANY D'UN DESCOMPTE ÚNIC!

Collserola. El mapa dels tresors

El Parc Natural de la Serra de Collserola és un valuós punt de desconnexió per als habitants de l’àrea metropolitana. Ens endinsem en el seu mosaic paisatgístic per descobrir un bon grapat de tresors.

Al matí, el sol es cola entre les branques dels arbres i fa brillar l’herba, els matolls i els arbustos, tots ben drets, agraïts a les pluges dels últims dies. Fa olor de terra humida i s’escolta una orquestra filharmònica d’ocells interpretant sons amb totes les vocals. De regal, una brisa que ho agermana tot, a nosaltres també. “No hi falta ningú? Doncs som-hi!”. La Núria fa vuit anys que és una de les guies del parc i els caps de setmana acompanya els visitants per itineraris educatius. Avui parla dels arbustos. D’entrada semblen no tenir ni atractiu ni importància, però a mesura que avança la xerrada ens adonem que són un valorat refugi i una gran font d’aliment per a les espècies que hi viuen i sense les quals trontollaria el desitjat equilibri ecològic. I bona falta que fa, si tenim en compte que el parc natural de la serra de Collserola és, com sempre es diu, el pulmó verd de l’àrea metropolitana de Barcelona. Cada any s’empassa vuitanta mil tones de diòxid de carboni i n’allibera seixanta mil d’oxigen. Un veritable oasi enmig del desert. La major part de les vuit mil hectàrees de superfície que ocupa i que estan regades per rieres, torrents i aigües subterrànies queden cobertes per bosc. El pi, l’alzina i el roure ocupen la pole position d’un catàleg vegetal amb més de mil espècies repartides pels diferents ambients del parc: forestals uns, de ribera d’altres, de màquies i matollars, de prats i conreus. També és gran la comunitat de veïns que hi viu: mamífers, ocells, rèptils, amfibis i peixos. Més de dues-centes espècies d’animals vertebrats que no sempre es deixen veure però que sempre deixen rastre.
Tot són avantatges i els tenim a tocar. Hi ha quilòmetres de camins i senders marcats i senyalitzats per fer a peu, en bicicleta, també a cavall i en totes direccions; desenes de miradors des d’on distingir ciutats, muntanyes ben llunyanes o el blau Mediterrani; més de dues-centes fonts on refrescar-se després d’una caminada; una vintena de masies i cases pairals que segueixen la inèrcia de la història i mantenen usos agrícoles; infinitat de racons pintorescos on podem fer-nos una fotografia...

Dins la serra dels mil colors
On podem anar? Per on hem de començar? Per la roureda de la Font Groga, per exemple, propera a la ciutat de Barcelona i que forma part de l’inventari de boscos singulars de Catalunya gràcies als més de dos-cents exemplars de fins a vint-i-dos metres d’alçària que té. Com el qualifiquen els experts, un bosc catedral. També és molt recomanable una ruta al vessant del Baix Llobregat, que, amb inici i final a Can Castellví, transcorre per boscos mixtos fins a l’anomenat salt de la Rierada. Sense ser espectacular, convida a fer silenci i escoltar la veu de l’aigua, que brolla aquí i allà. De punts elevats des d’on veure panoràmiques formidables, n’hi ha un grapat. Alguns a peu d’asfalt, com el mirador instal·lat a pocs metres de començar a circular per la carretera d’Horta a Vallvidrera. D’altres sol·liciten un bon calçat, com assolir el puig Madrona, que s’alça per damunt dels tres-cents metres i a la vora d’una de les herències del passat que enriqueix el patrimoni cultural de la serra, l’ermita romànica de la Salut del Papiol. Poca cosa queda, en canvi, d’un dels centres lúdics més cèlebres de la Barcelona del 1911 aixecat camí de Sant Cugat. El Gran Casino de la Rabassada, amb un luxós hotel i restaurant, un music-hall, un teatre, un casino que va arruïnar molts inversors i un espectacular parc d’atraccions que feia les delícies dels més adinerats. A peu de carretera, una part de la façana continua dempeus i alimenta les ganes d’emboscar-se per trobar el glamur escampat per un paratge de gran bellesa on sí que hi trobarem les fonts de la Rabassada i d’en Ribes.

Els enemics de Collserola
Collserola és un indret tan ric com vulnerable. “El seu principal enemic són els incendis forestals”, diu sense pensar-s’ho Lluís Cabañeros, cap dels Serveis de Medi Natural del Parc. “Cada any s’hi declaren uns seixanta focs i al darrere del 99% dels casos hi ha factors humans.” És per això que es treballa amb una política de prevenció molt desenvolupada: al parc hi ha un gran dispositiu de vigilància antiincendis connectat al Cos de Bombers, però cal tenir el terreny ben preparat per si s’ha d’entrar en acció. Això vol dir que és indispensable tenir una xarxa de camins ben mantinguda i un grapat de pistes netes de vegetació a banda i banda que actuïn de barrera protectora, trenquin la continuïtat vertical del combustible i evitin els focs de capçada d’arbres. Per cert, que des del 1995 que el parc de Collserola utilitza un altre element més de prevenció: la pastura controlada amb ramats d’ovelles.
No és menys important la lluita per preservar les diferents unitats de paisatge, i és que cada tipus de vegetació té una flora i una fauna associades. N’hi ha prou amb un exemple. “Als prats sabanoides de la Torre del Baró, hi predominen gramínies molt adaptades a les sequeres, com l’albellatge i el llistó, i lligat a aquest tipus de vegetació ens trobem l’espècie Brachycrotaphus tryxalicerus, un saltamartí característic de les sabanes africanes que, a Europa, només es troba a la península Ibèrica i a l’illa de Sicília.” Segons Lluís Cabañeros, encara hi ha un altre element que debilita la valuosa serra de Collserola. Són les espècies invasives que acaben desplaçant les poblacions originals. Al pantà de Vallvidrera, per exemple, el cranc americà o les tortugues de Florida alliberades per la gent trenquen l’equilibri ecològic d’aquest espai aquàtic. Conèixer de ben a prop els punts forts i dèbils de Collserola és una altra manera de valorar, respectar i voler conservar aquest entorn privilegiat que cabria sencer en un petit mapa, però un mapa farcit de tresors.

Aquest article s'ha publicat en el número 169 del DESCOBRIR (juny 2012)

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Som *. Més informació