Empordà mariner. Una immersió refrescant als racons deliciosos de la Costa Brava

Al llarg del Flamisell, es poden resseguir tot de poblets amb encant que esquitxen una de les valls més amagades del país. Lurdes Rego (text), Nik Neves (il·lustració)

El llegat dels ordes militars a les terres de Lleida A mesura que avançava la Reconquesta, els frares cavallers dels ordes militars del Temple i de l'Hospital (dit també 'de Malta') es consolidaven a les comarques de Ponent construint desenes d'edificis: molins, torres, hospitals, convents i castells. Posteriorment, els templers van ser dissolts i els seus béns passaren a l'Hospital (els seus símbols són els que perduraran als edificis templers). Seguim el llegat que ha perviscut d'aquests peculiars ordes, i ho fem partint d'allí on van començar tot: Granyena de Segarra. Salvador Giné (text), Marco Ansaloni (fotografia)

Pescadors, xarxes, vides lligades a la mar, olor de salabrors i articles salats. Tot això forma part del passat, pensareu. Doncs no, perquè l'Empordà no seria el que és sense aquest lligam tan fort amb la Mediterrània. Estigueu atents als senyals, ens diu l'escriptor Miquel Martín, i podreu sentir com hi batega encara la vida marinera. Miquel Martín (text)

Ruta gastronòmica pels pobles costers de l'Empordà Des de l'esmorzar fins al sopar, us organitzem una jornada gastronòmica i enològica perquè assaboriu els fruits d'aquesta terra abocada a la mar. Ja us advertim que és una jornada atapeïda i sense descans i acotada a l'Empordanet per evitar desplaçaments excessivament llargs. Bon profit! Marc Serrano i Òssul (text), Roger Rovira (fotografia)

Testimonis del dia a dia en un territori abocat a la Mediterrània Des de l'arribada del turisme, l'esperit mariner ja no és patrimoni exclusiu dels pescadors: ara el comparteixen amb biòlegs, submarinistes professionals i restauradors. Tots en parlen dels tresors de la mar i a tots els corre aigua salada per les venes. Agnès Rotger (text), Roger Rovira (fotografia)

Recomanem quatre espais on admirar la biodiversitat del litoral empordanès El litoral empordanès alterna dos tipus de relleu: les costes baixes i arenoses i la costa alta, abrupta i rocallosa. Els biòlegs Montse Llovera i Josep Vilanova ens guien de nord a sud per la seva magnífica biodiversitat. Núria Sàbat / Teresa Bonal (text), Roger Rovira (fotografia)

Propostes de turisme actiu per a totes les preferències Un litoral tan espectacular com el de l'Empordà convida a gaudir-ne de mil maneres: a l'aigua, pels camins de ronda o descobrint els encants paisatgístics de l'interior. Us hem agrupat un munt de propostes en funció dels gustos, però les podeu combinar com vulgueu. Xavier Valls (text), Roger Rovira (fotografia)

L'Horta Nord és l'únic lloc d'Europa on es conrea la xufa. El tubèrcul, del qual s'origina l'orxata, és corresponsable de la supervivència d'aquest ecosistema humà a tocar de la ciutat de València. Violeta Tena (text), Oriol Clavera (fotografia)

El camí de Ronda de Platja d'Aro fins a Sant Antoni de Calonge és fàcil i bonic alhora. Nosaltres suggerim fer una passejada breu que recorre només la meitat del camí i acaba a la molt suau badia de Sant Antoni de Calonge i Palamós. Xavier Valls (text), Miriam Bauer (il·ustració)

Molts begurencs (una quarta part) van emigrar a l'illa de Cuba durant el segle XIX. Els que van prosperar en els seus negocis, en retornar van construir cases fastuoses que avui eleven el perfil arquitectònic de la vila. Xavier Valls (text), Miriam Bauer (il·ustració)

Des del Port de la Selva, caminarem entre cales en direcció al cap de Creus i gaudirem d'un increïble paisatge litoral des de les altures. Si no fa tramuntana, és una meravella. Xavier Valls (text), Miriam Bauer (il·ustració)

El tossal Gros o morrot de Sant Jordi, amb 867 metres, és el punt més alt de la serra d'en Jordà. Una de les etapes de la Ruta del Cister la creua per anar de Figuerola del Camp a Montblanc. Jordi Bastart (text i fotografia)

Caimari, al cor de la serra de Tramuntana, és el punt de partida per a una ruta que ens duu cap al nord, per desembocar a la mar pura del port de Pollença. Un recorregut per camins rurals solitaris, delimitats per parets de pedra seca, cases aïllades i camps de vinya i ametllers. Marga Font (text i fotografia)

Des de sempre, la riera de Pomar, a Badalona, ha estat pas natural del mar a la muntanya. Al neolític ja era un camí transitat a les valls interiors de la serra de Marina, com testimonien els jaciments arqueològics de la zona. Francesc Mas (text i fotografia)