Troben a Ullastret un fossat defensiu de 2.600 anys d’antiguitat

Una excavació al poblat ibèric del turó de Sant Andreu, al jaciment empordanès d’Ullastret, ha tret a la llum un fossat defensiu del segle VI aC que ha multiplicat la importància de la fortificació. Es tracta d’una construcció poc habitual per a l’època, tant per les seves dimensions —de prop de 3 metres de profunditat— com per la seva estructura —excavada en la seva totalitat a la roca.

El fossat, molt profund i en forma de U, té les parets molt escarpades, de manera que la seva base fa 8 metres d’amplada i la part superior arriba als 11 metres. Tot i que es coneixen altres fortificacions de l’època que tenen fossat, encara no se n’havia localitzat cap amb aquestes característiques. Els arqueòlegs creuen que no només es va construir per protegir la població dels atacs enemics, sinó que també va ser un element de prestigi i ostentació de poder.

Es tracta d’un dels elements defensius que formaven la complexa fortalesa del poblat del puig de Sant Andreu, una de les més importants del Mediterrani nord-occidental. Constituïa la primera línia defensiva, seguit d’una gran muralla de 8 metres d’altura. La seva descoberta també aportarà noves dades sobre com s’estructurava la societat de fa 2.600 anys.