Parlem amb Pep Solà, expert en la poesia de Joan Vinyoli

El 2014 es compleixen cent anys del naixement del poeta Joan Vinyoli. Fill adoptiu de Santa Coloma de Farners, va dedicar part dels seus versos a la ciutat que el va acollir durant els estius de la seva infància i joventut. Ara, la ciutat li retorna l’homenatge amb un any ple d’activitats que recorden la petjada d'un dels poetes catalans més apassionats del segle XX. Amb motiu de la celebració de l’Any Vinyoli a tot el territori català, entrevistem a Pep Solà, expert en l'obra del poeta i autor de la seva biografia, 'La Bastida dels somnis. Vida i obra de Joan Vinyoli'.

Com va descobrir Joan Vinyoli?
Devia ser cap a l’any 1980 quan vaig comprar, una mica a l’atzar, l’edició de l’obra completa que té a la portada un dibuix de Tàpies. De seguida vaig veure que era un poeta diferent, que deia les coses d’una manera especial, molt despullada i autèntica. Des de llavors que m’ha acompanyat.

El va conèixer personalment?
No, tot i que vaig estar a punt de fer-ho. Va morir abans que m'atrevís a fer la trucada. Me n’he penedit moltes vegades.

El va encisar fins al punt que es va convertir en el seu biògraf.
La facilitat amb què els seus versos es projectaven en la meva pròpia experiència i la redimensionaven va ser el que em va captivar. Quan la Fundació Valvi de Girona em va oferir una beca per fer un treball sobre Vinyoli, vaig creure imprescindible fer-ne una biografia, perquè no n'existia cap. Això em permetria endinsar-me en la vida i l'obra d’un poeta que admirava, i m'hi vaig endinsar tant que vaig trigar dos anys més del previst en completar-la.

Per tant, ha conegut de primera mà alguns dels aspectes més personals de l'autor. Qui era i com era Joan Vinyoli?
Tenia una personalitat vitalista i anhelant que buscava el que ell anomenava 'una vida més alta', una vivència espiritual superior. Però alhora era molt terrenal, de manera que es debatia entre els plaers i dolors de la terra i l’anhel d’una plenitud espiritual. De ben jove ja va sentir la crida de la poesia: "I la natura em crida" és el primer vers del seu primer llibre. La seva iniciació va anar molt lligada a la comunió amb la natura i amb la descoberta de la força amorosa.

Dos elements que va trobar a Santa Coloma de Farners.
Sí. Quan encara no tenia cinc anys va morir el seu pare, i un amic d'aquest va facilitar que la família passés els estius a Santa Coloma. La natura d'aquella població, per contrast amb la grisor de Barcelona, era lluminosa, i va deixar en el seu imaginari una forta empremta. De Santa Coloma va dir: “En els estius a Santa Coloma de Farners, que no sé quantes vegades han sortit en la meva poesia, vaig descobrir el món i els seus matisos.” Per tant, l’entorn natural i també l’humà d’aquell indret van propiciar la seva iniciació lírica i també la vital.

S'ha dit que és probablement el poeta català més autèntic i comunicatiu del segle XX.
Vinyoli té la necessitat de comunicar-se i d'explicar tot el que li passa al lector. I allò que li passa és radicalment humà perquè viu d’una manera molt intensa en tots els àmbits de l’experiència humana: l’amor, la mort, la natura, els somnis, els records, la pròpia creació poètica... M’agrada dir que la seva poesia és la crònica lírica d’una vida apassionada en tots els àmbits. És la conseqüència d’una combustió vital molt forta i commovedora.

Amb els estudis que s’han fet sobre Vinyoli, la publicació de la seva biografia i ara també amb la celebració del seu centenari, creu que s'està donant a conèixer un autor que potser no tenia tot el reconeixement que es mereixia?
S’estan fent esforços, des de molts àmbits, per posar la seva obra en el lloc que es mereix. Vinyoli va ser marginat per la crítica oficial i en vida no va poder gaudir del reconeixement que hauria desitjat. Deien que no era un poeta compromès. En realitat, estava compromès amb l’ésser humà i per això la seva és una obra intemporal, de manera que a totes les èpoques hi haurà lectors que s'hi sentiran identificats.

Potser ha estat eclipsat per Salvador Espriu, l'altre gran autor lligat a la ciutat de Santa Coloma de Farners.
Espriu, juntament amb Carles Riba i Joan Teixidor, va ser un dels intel·lectuals que més el va admirar i li va fer costat. Sempre en va parlar molt bé, en públic i en privat. I va arribar a dir que donaria tota la seva obra per un sol vers de Vinyoli. Ara, aquest reconeixement que reclamava Espriu va en augment. Fins i tot estem treballant en la possibilitat de traduir la seva obra a alguna llengua estrangera com l’alemany, l’anglès, el portuguès, l’italià... Ja ha estat traduït al castellà i al francès.

Quant a l'Any Vinyoli, està previst que la Casa de la Paraula de Santa Coloma aculli l’Espai Vinyoli. En aquesta població s’hi conserva tot el fons del poeta, el qual va ser cedit per la seva família.
Sí, els fills, en agraïment pel retrobament que des d’aquesta població s’estava fent de la figura del poeta, van cedir el seu llegat a l’Ajuntament per tal que es creés un espai interpretatiu de la seva obra, així com un centre de documentació. Trobo curiós que una ciutat d’aquestes dimensions, tan petita, tingui vincles forts amb dos dels més grans poetes del segle XX: Vinyoli i Espriu. A més, hi ha altres personalitats com Frederic Clascar, Bartomeu Xiberta, Millàs i Vallicrosa, Ricard Aragó (Ivon l’Esclop)... O en l’àmbit de la pintura: Josep Beulas, Jesús Vilallonga, Josep Martí Sabé... I en el de la ciència: l’astrònom Lluís Rodés.

Com més podem recordar el poeta en el centenari del seu naixement? Alguna recomanació?
Si mireu l’agenda oficial de l’Any Vinyoli trobareu la quantitat d'activitats que s’estan duent a terme a tot el territori català. Recitals, conferències, concerts o exposicions sobre la vida i l'obra del poeta. Aquesta tardor és especialment interessant el Festival Nacional de Poesia a Sant Cugat, amb molts actes sobre Vinyoli; la programació que es fa a Vic amb motiu del centenari del poeta; el simposi que es farà el desembre a Santa Coloma i les moltes jams poètiques que s’estan programant en dates properes a l’aniversari de la seva mort, el 30 de novembre. De cara al desembre, la Càtedra Joan Vinyoli de Poesia Contemporània organitza el II Simposi Internacional Joan Vinyoli.