Cerdanya nevada. Pobles i paisatges d'hivern a la plana cerdana i el Capcir

Visitarem un entorn privilegiat i tindrem temps de practicar senderisme, descobrir els estels i conèixer un temple budista Míriam de Lamo (text), Nik Neves (il·lustració)

La ruta més controvertida El despoblament de la zona convertí el Montsec d'Estall en el més desconegut de tots. L'accés difícil el feia hostil, però l'arranjament de la pista de Montfalcó, la inauguració del refugi i la senyalització de la zona l'han revitalitzat. Travessem Mont-Rebei per paisatges de vertigen. Jaume Barrull (text), Jordi Bas (fotografia)

A Menorca, l'aigua és escassa i l'hivern, imprevisible. A tocar de Maó, un espai d'aiguamolls naturals de gran bellesa aixopluga aus i persones àvides de gaudir d'un verger de biodiversitat. Miquel Àngel Limón (text), Joan Mercadal (fotografia)

Les fronteres administratives no han pogut esborrar el que és indiscutible: la Cerdanya és una autèntica comarca, un conjunt natural homogeni amb uns habitants que tenen un sentiment de pertinença molt arrelat. Carles Pont (text), Blauset (cartografia), Paul Palau (fotografia)

Crònica del dia a dia dels habitants d'Er, als peus del mític cim A l’ombra del gegant. Així viuen al poble d’Er, un petit nucli on la influència del Puigmal és present arreu. Quan la neu omple els carrers, la vida quotidiana és més difícil, però els establiments turístics entren en estat d’ebullició: els esquiadors de muntanya volen anar al capdamunt d’una fita emblemàtica. Miquel Spa (text), Paul Palau (fotografia)

Ens capbussem en les surgències d'aigües sulfuroses de Dorres El Puigmal i tot al nostre voltant és nevat. Fa molt de fred, és evident, però a nosaltres no ens preocupa, perquè tenim el cos immers en aigües calentes, a 41°C. Som a Dorres, en uns banys d’aigües sulfuroses que ja usaven els romans per alleugerir l’artrosi i calmar la psoriasi. Però Dorres té molts més secrets. Pilar Maurell (text), Paul Palau (fotografia)

Gaudim als angles de la natura salvatge i els esports de neu Fa més de cinquanta anys, es va inaugurar l’estació d’esquí dels Angles. Als anys seixanta, el batlle i tot el poble trencaven motlles i apostaven pels esports de neu com a fre a l’èxode rural. El motlle es va continuar trencant quan es prioritzaren la sostenibilitat i la preservació d’un entorn natural de luxe, amb el bosc de la Mata i el Carlit. Jeroni Pérez Faixeda (text), Paul Palau (fotografia)

La història i el bon menjar ens guien pels carrers de Llívia El castell, el tiró amb naps, l’antiga farmàcia Esteve, la cervesa artesana, els formatges, els embotits... La història i els gustos ens condueixen per Llívia, un municipi de la Baixa Cerdanya enclavat dins de l’Alta Cerdanya, arran del tractat dels Pirineus. El terme té forma de mitja lluna i una forta personalitat. Ens hi acompanyeu? Juan Carlos Borrego (text), Paul Palau (fotografia)

El santuari de Lord no és la talaia més alta (1.180 m), però segurament és la més emblemàtica de la vall que duu el mateix nom, al Solsonès. Ens hi mena un tortuós i pedregós camí que, de tant en tant, ens premia amb una vista alliberadora. Noemí Vilaseca (text), Marc Trilla (fotografia)

En aquest racó de país, tot sembla girar al voltant de l’estany adossat a Banyoles. Avui volem explorar les planúries que s’estenen al nord, fins a la frontera natural del Fluvià. Hi trobarem amplis conreus solcats d’amables camins que ens permetran fruir d’una pedalada molt plaent. Carles Serra (text i fotografia)

Dotze marcs de bronze enquadren l’element més pintoresc i pintat del poble rossellonès de Cotlliure: el campanar de l’església de la Mare de Déu dels Àngels. Aquests marcs, instal·lats en diferents punts, permeten anar seguint un recorregut gaudint d’una visió pictòrica del monument. Una manera molt divertida i artística de conèixer aquesta vila marinera. Cecília Lorenzo (text), Charuca (il·lustració)