Solsonès. Un món de sorpreses a la terra de les masies

Camins de foc Homes i dones de diversos pobles dels Pirineus fabriquen, baixen i corren les falles tot coincidint amb el solstici d’estiu. Descobrim aquestes i altres festes de foc que han estat declarades patrimoni immaterial de la humanitat per la Unesco. Josepmaria Rispa i Jaume Comas (text)

Sobrevolem la comarca i hi descobrim uns paisatges plens de contrastos Examinem el Solsonès en un mapa i ja hi distingim, a primer cop d’ull, una plana més suau al sud, esquitxada de masies que treuen profit dels pendents poc pronunciats, i un muntanyam més abrupte al nord, on les parets calcàries imposen tant de respecte que els humans només han gosat assentar-se a la vall de Lord. I entre els dos paisatges, com un nexe d’unió de tota la comarca, s’alça Solsona. Enric Bertran (text)

Les iniciatives que creuen en el futur rural del territori De pagesos, gairebé no en queden. I hi ha moltes masies buides, és cert, però no han desaparegut. Algunes són segones residències i d’altres reivindiquen el poder de la terra i la treballen amb sacrifici i, sobretot, molta estima. Entrem en algunes cases pairals on l’activitat no cessa. Narcís Clotet (text)

Recorrem els espais i les obres d'enginyeria que han generat progrés al territori Més del 60% del nostre cos està format per aigua, i la nostra vida seria inviable sense aquest element. Al Solsonès se les han enginyat al llarg dels segles per fer arribar l’aigua a tot arreu, per assentar una masia a prop d’una font, per abastir la ciutat en temps de sequera i per fer moure molins. Pepa Mañé (text)

Recorrem les cites agroalimentàries més importants del calendari Les patates del bufet, els pans de Cal Jaumet, els bolets, les pomes ecològiques de la vall de Lord o les carbasses de Sant Llorenç de Morunys són alguns dels atractius agroalimentaris que conviden els visitants a menjar-se el Solsonès. Aplegats en un nodrit calendari, els mercats i les fires ofereixen aquests i altres productes artesanals a tots aquells que els vulguin descobrir. Noemí Vilaseca (text)

El cap de setmana del 18 i el 19 de juny, centenars d’explotacions agroalimentàries ens obriran les portes per descobrir-nos l’origen del que mengem i conèixer de prop les persones que hi treballen. Aquesta iniciativa s’emmarca dins del programa de Catalunya Regió Europea de la Gastronomia 2016. Us expliquem com hi podeu participar mitjançant l’exemple de tres granges. Enrique Marco (fotografia)

Des dels seus orígens, Tarragona ha estat connectada amb els camps i pobles propers per camins, alguns dels quals són tan vells com la mateixa ciutat. La xarxa de SENDERS de Tarragona la formen antics camins de carro, de ferradura i també altres VIES més actuals. Són camins públics i, per tant, imprescriptibles, inalienables i inembargables. Sovint són camins humils, sense pavimentar, però que, quan plou, fan olor de terra. Camins que guarden una part important de la memòria d’aquest territori. Un veritable i extraordinari patrimoni. Rafael López-Monné (text i fotografia)

El cim del Garbí, a la serra Calderona, és una talaia de panoràmiques tan agraïdes que sembla impossible que siga tan desconeguda per a gran part de la ciutadania valenciana. Arribar al cim del Garbí és sempre una vivència sentida, amb el seu perfil esquerp en forma de mola amb unes cingleres impossibles. Paco Tortosa (text i fotografia)

Entre els segles XI i XIII, Occitània era la nació més important d’Europa, i abastava de les Landes al Piemont. Avui aquesta realitat es reconeix institucionalment només a l’Aran. El patrimoni escampat pel territori diu ben clar de la potència històrica de la vall. Rafel Vallbona (text i fotografia)

Tothom coneix les cooperatives, els cellers o el castell de Falset, al Priorat. Però són pocs els que han explorat les muntanyes de gres rogenc del seu voltant, amb formes capritxoses esculpides a la roca i petites ermites que semblen sortir del no-res. Cecília Lorenzo (text) Charuca (il·lustració)