Els flamencs tornen a reproduir-se al delta de l’Ebre

Els flamencs (‘Phoenicopterus roseus’) han tornat a reproduir-se al delta de l’Ebre, després d’un any sense fer-ho. La colònia reproductora s’ha instal·lat en un dic de les salines de la Trinitat, a la Reserva Natural Parcial de la Punta de la Banya, i l’equip tècnic del Parc Natural del Delta de l’Ebre ha comptat 898 parelles reproductores de flamencs en un vol fotogràfic a 400 metres d’altitud.

Des del 2008, la població de gavià argentat de potes grogues anava augmentant a l’illa de la Tora dels Conills, el lloc on s’acostumaven a reproduir els flamencs, de manera que aquests es van començar a traslladar cap als dics de les salines. En aquests dics, la colònia és molt més vulnerable als atacs dels depredadors terrestres, com ara els toixons o les guineus, que l’any passat fins i tot van impedir la reproducció dels flamencs.

Les guineus, sota vigilància
El Parc Natural, conscient d’aquesta problemàtica, que afecta també altres espècies d’ocells amenaçats, aplica mesures de control de les poblacions de gavià i de guineu a les salines de la Trinitat, amb més vigilància a la reserva i l’avançament de l’operativa per realitzar l’anellament.

Reproducció única al Principat
Els flamencs es troben al delta de l’Ebre al llarg de tot l’any, tot i que el seu nombre varia en funció de les estacions, amb valors màxims a l’hivern. El flamenc va començar a reproduir-se amb èxit l’any 1993 i actualment ha esdevingut una de les espècies més emblemàtiques del Parc Natural del Delta de l’Ebre, únic lloc on es reprodueix al Principat i una de les escasses localitats estables a la Mediterrània occidental.

Fins al 2016, el flamenc s’ha reproduït amb èxit en 21 ocasions (84% dels anys) i el nombre de parelles ha anat variant, entre 251 i 3.139 parelles.

Llocs tranquils
El flamenc s’adapta a viure en medis molt fluctuants, com maresmes litorals, llacunes i salines, i és força habitual que, per causes naturals (bàsicament meteorològiques), no es reprodueixi cada any o que ho faci en baix nombre.

És una espècie molt sensible a les pertorbacions que es produeixen a les zones de nidificació i és per això que normalment trien espais molt tranquils i envoltats d’aigua, evitant l’accés de depredadors terrestres.