Pla de l'Estany. Una comarca petita de paisatges molt diversos

La tradició apícola de Prades La rica toponímia al voltant de les abelles i la mel indica la presència de l’apicultura a les muntanyes de Prades des de fa segles. Tot i que avui en dia l’ofici d’apicultor és pràcticament testimonial, encara queden alguns professionals que intenten preservar aquest patrimoni, encara ben visible en alguns pobles de l’Alt i el Baix Camp i al voltant del monestir de Poblet. Isaac Albesa (text) i Maria Rosa Vila / Magí Sanjosé (fotografia)

Sobrevolem la comarca per descorbrir els seus paisatges El periodista banyolí Quim Fernàndez ens regala una descripció breu, contundent i lúcida sobre la identitat del Pla de l’Estany, una comarca que, definitivament, no és ni Empordà, ni Garrotxa, ni Gironès, i que atresora la ciutat més bonica del món. Quim Fernàndez (text) i Toni Soriano (fotografia)

Els boscos i els pobles de la zona més elevada de la comarca amaguen llegendes i curiositats El puig Clarà i el cim de Sant Patllari ens regalen una vista magnífica allà on la plana de l’estany es dóna la mà amb les muntanyes. Deixem enrere la zona lacustre i ens endinsem, per dos camins ben senyalitzats, per la zona més elevada de la comarca, on descobrim ermites, pobles i curiositats històriques. Xavier Moret (text)

Ens endinsem en els pobles i els horitzons rurals del terraprim Els conreus de cereals, els petits pobles dispersos, els masos aïllats i els petits boscos són les peces d’un trencaclosques que Josep Pla va anomenar ‘el terraprim’. Al Pla de l’Estany, aquest preciós mosaic rural el trobem al nord-est, a tocar de l’Empordà. Teresa Artigas (text)

Entre Banyoles i Porqueres, és l’element singular que dóna nom a la comarca No podem dir que hem visitat el Pla de l’Estany si no hem fet un tomb per l’estany de Banyoles. Ens seduiran la llum especial que desprèn, els boscos llegendaris que l’escorten, els estanyols que s’han creat al seu voltant i els recs centenaris que porten aigua a la ciutat. Xavi Teixidor (text)

Viure sobre dues rodes a l’àrea metropolitana de Barcelona Per què la bici és el transport urbà del futur a l’àrea metropolitana de Barcelona? Un 1,5% dels desplaçaments que s’hi fan diàriament són amb bicicleta, però la xifra va en augment i es podria doblar el 2019. Una bona xarxa de carrils bici, més facilitats per circular amb aquest transport i una població més compromesa amb la salut i la sostenibilitat en són alguns motius. Òscar Marín (text) i Jordi Play (fotografia)

L’ànima més autèntica i rural de l’illa d’Eivissa És un poble d’interior que ha preservat el seu tarannà local i que atresora algunes de les cales més superbes de l’illa. Marta Rodríguez Bosch (text) i Nik Neves (il·lustració)

Al límit del Pallars Jussà amb la Franja hi ha la Terreta, un altiplà magnífic que és el paradís de les aus carronyaires. Nosaltres ens hi acostem per endinsar-nos a la roureda d’Aulàs, un secret molt ben guardat. César Barba (text i fotografia)

Pedalem pels plans més alts del Vallès Entre camps de conreu i boscos, descobrirem la plana més alta del Vallès Oriental, mentre pedalem pels nuclis i les ermites dels termes de les Franqueses del Vallès i Cardedeu. Una excursió rural sorprenent. Jordi Avellaneda (text i fotografia)

A dues passes de les vinyes del Penedès i a quatre de la mar Mediterrània, s’amaga una de les poques àrees de muntanya que hi ha a la zona: el Parc del Foix, presidit per l’embassament del mateix nom. Si tenim sort, hi veurem algun ocell aquàtic o algun esquirol. Cecília Lorenzo (text) i Charuca (il·lustració)