Guifré el Pelós vs. el mestre de Taüll

La segona edició del concurs del monument favorit ja té un primer finalista: el castell de Cardona. Ara comença el combat per la segona plaça de la final: s’enfronten Sant Climent de Taüll i el monestir de Santa Maria de Ripoll. I resseguint la història d’aquests dos monuments emblemàtics trobem dos personatges cabdals, Guifré el Pelós i el mestre de Taüll, que van ser determinants en l’existència d’aquestes dues icones monumentals. Què en sabem, d’aquestes figures històriques?

Guifré el Pelós: el fundador de la nissaga catalana
Els monjos de Ripoll relaten en els ‘Gesta comitius barcinonemsium’ la història d’un dels homes més carismàtics de la història de Catalunya: el comte Guifré, anomenat el Pelós per l’extensa mata de pèl que, escriuen, recobria el seu cos, un pèl situat “en indrets poc habituals del cos de l’home”.

Doncs bé, el comte Guifré va ser l’home sota la batuta del qual, al segle IX, es van repoblar les valls del Ripollès, la plana de Vic, el Baix Berguedà i el pla de Bages, fins a Cardona. L’objectiu d’aquest ‘senyor de la guerra’ vingut de les terres del Conflent (actualment a la Catalunya del Nord) era assegurar un territori que havia estat devastat pels enfrontaments entre cristians i musulmans. I amb aquest objectiu, qui va ser primer comte de Barcelona, en rebre aquesta distinció per herència (un pas imprescindible per entendre que, un segle després, els comtats catalans assolissin la independència del poder franc), va fundar diversos monestirs, com el de sant Joan de les Abadesses o, sobretot, el de Ripoll.

Guifré el Pelós va morir l’any 897 a mans del cabdill Llop ibn Muhammad ibn Llop, senyor dels musulmans de Lleida. Segles més tard va néixer aquella llegenda tan bonica -com falsa- que explica que, quan Guifré jeia en el seu llit de mort, el rei franc Lluís el Piadós va pintar quatre barres amb la sang del comte sobre el seu escut daurat. Una llegenda teixida al voltant d’una figura clau de la nostra història.

Un geni anònim crea els murals de Sant Climent de Taüll
No en sabem ni el nom. De fet, no coneixem res d’ell o ella, més enllà de les seves pintures i de l’impressionant pantocràtor que ens va llegar des de l’església de Sant Climent de Taüll. Algunes fonts diuen que podria ser un artista d’origen italià, però altres situen el seu naixement a França, ja que és d’allà d’on sembla que procedien els pigments que utilitzava per a la seva pintura blanca.

El mestre de Taüll va deixar la seva petjada en la història, sobre dues capes de morter de calç que prèviament havia situat sobre la paret i al damunt de la qual havia esbossat la seva obra amb pintura negra. I finalment, la superposició de diferents capes de colors, poc abans dels retocs finals que perfilaven les línies d’ombres i els puntejats. Mil anys després, el món l’admira.

De l’església romànica de Sant Climent de Taüll, a la Vall de Boí, destaca la torre italiana del campanar, alta i esvelta, que data del segle XII. Però el més destacable, sens dubte, són les pintures murals de l’absis central, considerades una de les pintures romàniques més importants d’Europa.