Una bona mostra del que decennis enrere havia estat el litoral català són els Muntanyans, l’únic espai d’aiguamolls salobres que resta entre el delta de l’Ebre i el delta del Llobregat. Es tracta d’una estreta franja protegida de 62 hectàrees d’extensió, entre Creixell i Torredembarra, coberta de dunes fixes i mòbils, maresmes, estanys i aiguamolls.
L’espai, que gaudeix d’un pla especial de protecció des del 1997, es pot visitar a través d’un itinerari resseguit amb estaques unides per una corda, plafons informatius i unes zones de pas delimitades per no fer cap destrossa a la flora que hi creix. Coronant les dunes mòbils es troba el borró, alt i esvelt, i el lliri de mar, una de les espècies més amenaçades dels Muntanyans; entre les dunes fixes s’hi amaguen el timó marí i la bufalaga, mentre que les depressions marines donen aixopluc a la salicòrnia, que comparteix espai amb l’invasor canyís. Pel que fa a la fauna, les espècies més comunes són el corriol camanegre –l’ocell més emblemàtic de la zona que nia a la sorra de la platja–, la sargantana cua-roja –l’única de color clar de l’espai–, el gripau corredor i el ratpenat de ferradura gros, que té un rol ecològic rellevant en la dispersió de llavors i el control de plagues d’insectes. En espais com l’estany del Saler, la polla d’aigua, la fotja o l’ànec collverd hi són veïns habituals. Et recomanem
una ruta per aquest espai tan privilegiat, tot i que també és interessant caminar al voltant de la desembocadura del riu Gaià, punt de descans per a les aus migratòries.