Aigüestortes i estany de Sant Maurici

L'any 1114, un document esmentava per primer cop el nom de Catalunya. Ara bé, el topònim Montserrat és molt més antic: des del 888 se sap que la gent l'anomenava 'Monte Serrato'. Des de llavors el massís ha estat un focus que ha irradiat cultura. Trinitat Gilbert (text), Josep Cano (fotografia)

La capital de la Costera sempre rep amb hospitalitat el visitant que hi fa cap atret per la seua venerable reputació, pel seu ric patrimoni arquitectònic, per la seua condició de símbol d'identitat valencià. Josep Vicent Frechina (text), Jordi Domingo (fotografia)

Un paisatge viu Els pobles que envolten el Parc Nacional han emmotllat la seva vida a un entorn d'alta muntanya, amb hiverns glaçats. Jordi Abella (text), Iñaki Relanzón (fotografia)

L'excursionisme d'hivern guanya cada cop més adeptes. Amb raquetes, esquís o grampons, els practicants fan travesses o escalen cascades. Al vespre, els espera la calidesa d'un refugi. Núria Garcia (text), Iñaki Relanzón (fotografia)

Des de fa segles, els pastors pallaresos, ribagorçans i aranesos teixeixen contes fabulosos per la Serra Encantada. Pep Coll (text), Iñaki Relanzón (fotografia)

Animals esquius, flora delicada, paisatges màgics ofereixen un repte que tempta i enamora el fotògraf de natura. L'únic parc nacional del país li ofereix un marc únic, no exempt de dificultats. Iñaki Relanzón (text i fotografia)

Hidroelèctriques al Parc Josep M. Palau (text), Iñaki Relanzón (fotografia)

Un bon grup de persones treballen al Parc, per mantenir-lo, estudiar-ne la natura i perquè tothom, petits i grans, hi puguin accedir i enriquir-se gràcies a la seva singularitat. Joan Tort (text), Iñaki Relanzón (fotografia)

El fet que el 1955 Aigüestortes prengués el rang de Parc Nacional no va ser casual. En realitat, calia fer front a unes necessitats concretes, la d'electricitat. Enric Soler (text), Iñaki Relanzón (fotografia)

Places carboneres Per convertir la llenya en carbó, els bosquetans construïen altes piles de troncs, que cremaven durant dues o tres setmanes. Actualment, aquesta pràctica s'ha convertit en un ritual de llenya, de fum i de foc, una festa que atreu els interessats en la vida dels antics carboners. Xavier Cortadellas (text), Rosina Ramírez i Pere Pascual (fotografia)

D'uns anys ençà, cada cop són més els qui aprofiten les vacances del desembre per passar uns dies de fora de casa. Us presentem sis llocs que ofereixen una bona taula, un tracte càlid i, a més, un entorn agradable per passejar i ajudar el bon pair. Pep Palau (text), Rosina Ramírez i Pere Pascual (fotografia)

Idees per omplir el maleter Cada any hi ha algun cap de setmana que un parent es vanta de saber on venen barat un bon vi poc conegut, un excel·lent xampany sense etiqueta o un oli de cooperativa insuperable. També ens anuncia que dissabte hi va amb la intenció d'omplir el maleter del cotxe, i ens pregunta si volem encarregar-li unes quantes ampolles. El parent en qüestió sol ser un cunyat o un sogre. Perquè, d'aquestes coses, els cunyats i els sogres en saben un niu. I els que no en sàpiguen, aquí tenen aquesta 'Tria' per iniciar-s'hi. Xavier Sust (text), Arianne Faber (il·lustració)

Recórrer Menorca de nord a sud ens permet conèixer dues cares diferents d'una mateixa illa. La primera, la costa nord, fuetejada per la tramuntana, és aspra i solitària, de sorres fosques que s'enfonsen suaument al mar. L'altra, la sud, amaga cales de sorra blanca i profunds torrents que foraden la pedra on n'hi ha el pi pinyer. Joan Portell (text i fotografia)

La vall del riu Brugent posseeix diversos encants. Un és la seva magnífica muntanya humida. Un altre, les valls assolellades i rialleres de la Mediterrània. El municipi de Sant Feliu de Pallerols, a la comarca de la Garrotxa, s'hi troba al mig com si es tractés del rei de la vall. Josep Nuet i Badia (fotografia)

Josep Nuet i Badia (text i fotografia)

Joan Raventós (text i fotografia)

Joan Portell (text i fotografia)

Miquel Jaumot (text i fotografia)